Peculiar descens a l’infern

A 'Memorias de un fantasma', Eloy M. Cebrián narra el peculiar declivi d'un professor universitari que semblava tenir-ho tot
Eloy M Cebrian Mamorias de un fantasma def

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen retinguda. La segona novel·la, molt més rodona, era Los fantasmas de Edimburgo (El Tercer Nombre, 2008), que ara acaba de recuperar (amb una revisió i ampliació de l’original per part de l’autor) l’editorial Algaida, sota el títol de Memorias de un fantasma.

El protagonista és Luis Miguel Ortiz, un prometedor professor universitari de literatura nord-americana. Encara que la seva relació amb els alumnes no és res de l’altre món, la veritat és que té possibilitats d’ascens laboral. Però tot se’n va en orris quan un gos entra en la seva classe i vomita una rata. Aquest episodi tan aparentment absurd suposa un descens als inferns per a Luis Miguel Ortiz. Res sap ell en aquest moment que a Edimburg un estrany tipus anomenat Ben el Ladillas li té preparat un pla especial per canviar la seva existència.

Ortiz podria estar satisfet amb la seva vida: està casat, té un fill, la relació amb la seva germana és bona i pot presumir de carrera docent. Però res sembla satisfer-lo, sobretot després de la surrealista visita del gos a la seva classe. Aquest serà precisament el punt de partida perquè el narrador -el mateix Ortiz ens expliqui la història del seu passat: la seva adolescència, la seva infància, la seva relació amb l’Opus Dei, el seu flirteig amb la política i els seus desastres sexuals que, tot sigui dir, són hilarants.

En aquesta novel·la, Eloy M. Cebrián eleva a la màxima potència la seva fina ironia, la seva capacitat narrativa per mostrar-nos la més crua realitat i alhora fer-nos riure. En poques pàgines podem passar de sentir compassió per la mala sort del protagonista a sentir un odi visceral per ell. Així és l’autor, imprevisible, capaç de fer-nos tenir sentiments contradictoris cap a un mateix personatge. Que l’editorial Algaida hagi decidit recuperar aquesta novel·la amb el nou material afegit és una gran notícia. Les bones obres haurien d’estar sempre en circulació. Val la pena llegir Memorias de un fantasma i deixar-se endur per les dèries d’aquest brillant autor.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HumorLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...