Entre una vella i caduca moral i l’anhel de llibertat

'Pasenow o el romanticismo' és la primera entrega de la trilogia «Los sonámbulos» de Hermann Broch que retrata els canvis d'època
Hermann Broch Pasenow o el romanticismo (1)

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres “suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), “gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època que acabarà amb rituals d’honor convencionals i obsolets.”

El que llegim a Pasenow o el romanticismo és precisament un constant conflicte entre allò obsolet, convencional, i allò nou que a poc a poc comença a obrir-se camí en una societat que estimula altres actituds. El protagonista, Joachim von Pasenow, és un aristòcrata que, de forma forçada, troba en la carrera militar el lloc on sentir-se segur. L’uniforme li dóna les garanties que necessita per seguir amb aquests rituals d’honor que exigeix ​​l’estricta educació que ha heretat i que es tradueix, en essència, a mantenir viu aquest esperit romàntic ja caduc (“la veritable missió de l’uniforme és mostrar i establir un ordre en el món i rescatar el que té la vida de fugitiu i efímer”, diu el narrador). La visió existencial a la qual s’aferra Pasenow, però, flaqueja de manera inevitable: tot i que el seu pare l’empeny a casar-se amb Elisabeth Baddensen, filla d’un matrimoni ben posicionat, ell manté una relació amb Ruzena, una txeca que es guanya la vida com a cabaretera. Elisabeth encarnaria el paper d’esposa perfecta, però ni Pasenow se sent seduït per la vida que pugui donar-li Elisabeth ni ella sent emoció pel que ell pugui oferir-li (“Elisabeth es va sentir decebuda i no obstant això en certa manera alliberada, perquè casualment Joachim no estava a casa “, llegim). Són membres d’una mateixa generació d’aristòcrates que han assumit que han de seguir certs designis.

La incertesa que a poc a poc va devorant Pasenow creix quan entra en escena el seu antic company Eduard von Bertrand, qui va abandonar la carrera militar pels negocis i una vida allunyada d’aquesta moral que cohibeix al protagonista. Pasenow sent repulsió pel vestit de civil que llueix Bertrand, tan contraposat a la dignitat del seu uniforme militar però, en realitat, allò que rebutja en el fons li sedueix. Sent tanta aversió cap a Bertrand com necessitat de veure’l. En el fons, aquesta contradicció és la conseqüència de la lluita que es lliura a l’interior de Pasenow, qui vol (però alhora tem) una vida que no té. Aquestes batalles existencials es produeixen també en la resta de personatges: Elisabeth no estima en Pasenow, però està disposada a casar-se amb ell per satisfer els seus pares tal com mana la consciència de classe; Bertrand no sembla segur dels seus sentiments ni dels seus desitjos vitals i Broch el situarà en una ambigüitat que no desvetllarà fins a la segona entrega de la trilogia; Ruzena és com un titella que se sent víctima dels jocs de Bertrand i Pasenow; i després hi ha la figura del pare del protagonista, aquest home de moral distreta, ferri en les seves conviccions però que porta a terme estranys rituals que Broch només ens suggereix, com la seva relació amb el sacerdot del poble o la quasi obsessiva espera del carter. El pare de Pasenow, símbol d’aquesta mentalitat romàntica i decadent, emmalaltirà i poc a poc les seves facultats mentals aniran minvant.

Apunta Izquierdo en el pròleg que Pasenow “encarna una imatge crepuscular, patèticament subjecta al dictat familiar, en un món que agonitza però encara arrossega l’imperatiu d’uns modals determinats i el culte a una religió que es perllonga i se celebra a si mateix en els esposalles amb Elizabeth.” El lector que s’endinsi en la trilogia «Los sonámbulos» (la completen Esch o la anarquía i Huguenau o el realismo) podran veure el canvi de mentalitat que es produïa a Europa amb el canvi de segle gràcies a uns personatges que es busquen a si mateixos en el insatisfactori món que els envolta. Personalment afegiria que cada entrega d’aquesta trilogia dóna més sentit a l’anterior, i el gaudi augmenta fins arribar a la tercera part, que per a mi és la millor. «Los sonámbulos»  és un dels imprescindibles de la literatura universal.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...