Una novel·la sobre la catalana oblidada Mariquita Tennant

Lluís Barber recorre a la ficció per biografiar aquest personatge desconegut a Catalunya que va rebre un reconeixement a Gran Bretanya
lluis barbe mariquita tennant

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

En aquesta novel·la Lluís Barber (1939), professor emèrit de la UAB i amb un gruix d’interessants publicacions al darrere, retorna a la novel·la històrica, gènere amb el qual va guanyar el Premi Sant Joan l’any 2001, precisament amb un llibre sobre els Edgeworth, per evocar la vida d’una dona molt interessant, desconeguda fins que a partir de la seva recerca, per una d’aquelles interessants casualitats que premien la tasca dels investigadors seriosos, es va ensopegar amb aquest personatge.

La història ens l’explica la mateixa protagonista des del més enllà, cosa que justifica i permet alguns anacronismes semàntics. Mariquita Tennant, de soltera Maria Francisca Eroles i Eroles va fer un llarg camí des del 1807, any del seu naixement (tot i que la placa que li van dedicar a Clewer digui 1811) fins el 1860, any en el qual va morir. Originària del Pla de Sant Tirs, a l’Alt Urgell, va acabar per viure a Anglaterra, on es va casar dues vegades. L’autor divideix el llibre en tres parts, relacionades amb el periple vital de la protagonista.

Després de quedar vídua per segona vegada es va dedicar a ajudar les dones pobres, maltractades i amb dificultats de Windsor. La seva tasca en aquest camp va propiciar que el 2005 s’instal·lés una placa commemorativa a la seva casa de Clewer, el descobriment d’aquest reconeixement també el devem a l’autor del llibre. De fet, l’interès de Barber, economista, anava enfocat a un altre personatge, Francis Ysidro Edgeworth (1845-1926), economista i estadístic irlandès de mare catalana, Rosa, germana de Mariquita. Va poder aplegar molta informació en diferents biblioteques angleses, sobretot cartes familiars, però poques dades sobre la branca catalana de la família.

La novel·la històrica amb la qual, l’any 2001, Barber va guanyar el Premi Sant Joan, Retrat de família sobre fons de trèvols, està centrada en els Edgeworth i en la seva relació amb els Eroles. Les investigacions de Barber es van ensopegar amb informacions errònies sobre Antoni Eroles, pare de Mariquita i de Rosa, la mare de l’economista. Antoni Eroles sembla que era contrabandista d’indianes i de mules i comandant dels miquelets d’Organyà. Malgrat la coincidència en els cognoms va lluitar contra el baró d’Eroles i, en ser liberal, va decidir marxar amb tota la família a Anglaterra, a causa del retorn del govern absolutista de Ferran VII, seguint el general Mina. No va ser l’únic, més d’un miler d’espanyols va anar a aquell país a causa de la política i van ser molt ben acollits.

Mariquita Tennant va rebre, malgrat ser una dona, una educació important per l’època. El seu nom ve de la unió dels dos d’origen, Maria i Paquita. Al llibre, Barber barreja personatges històrics i imaginaris, cosa que li permet el format triat, el de novel·la. També aquesta tria li permet imaginar els trets de la possible personalitat de la protagonista, personalitat a la qual confereix un sentit de l’humor molt original, entre català i britànic. Tennant va rebre suport i reconeixement de gent com el primer ministre Glastone i el bisbe d’Oxford.

Mariquita Tennant té el valor excepcional de donar-nos a conèixer una dona ignorada a casa nostra fins ara i de recrear l’ambient d’aquella Catalunya complexa i d’aquella Espanya problemàtica i polièdrica. Recórrer a la ficció, més enllà de la biografia convencional, té els seus riscos, en ocasions un excés de dades enterboleixen l’eix del llibre i la personalitat de la seva protagonista. En d’altres moments les llibertats que es permet el novel·lista fan que Mariquita no ens resulti creïble del tot, encara més quan no és fàcil emmotllar-nos a la mentalitat de l’època, tant a Espanya com a Anglaterra.

La part de la seva vida que va propiciar la placa commemorativa resulta poc explicada en comparació amb la resta i s’hi passa una mica de puntetes. La forma de pensar i sentir de la protagonista respon més a la de la postguerra viscuda al nostre país, possiblement pel mateix autor, amarada de religió rància i repressió sexual, que a la que podia experimentar Mariquita i que no podem conèixer, ja que una de les històries més difícils de fer és la de les creences i formes de pensar, molt més diverses en el passat que no pas en el present.

És aquest un llibre que demana, així mateix, notes afegides respecte a personatges i context històric, és clar que avui editar és complicat i un llibre de més gruix potser resultaria menys assequible al públic no especialitzat. El llibre és completa amb algunes, poques, imatges, una important referència genealògica sobre la família de Mariquita i una completa bibliografia a més d’uns agraïments que mostren el gruix i la qualitat de la documentació amb la qual s’ha treballat.

Malgrat algunes limitacions, la història d’aquesta dona resulta absolutament interessant i demana més gruix i més extensió, i explicacions breus sobre els personatges històrics que van ser els seus contemporanis ja que es una novel·la dirigida a un públic majoritari i divers. Mariquita Tennant és l’única dona de l’estat espanyol que ha merescut aquest tipus de placa blava de reconeixement, al Regne Unit, i la seva personalitat fa pensar en un possible i futur turisme cultural a la recerca dels paisatges anglesos que la van acollir. A ella i als Edgeworth, aquesta família sobre la qual Barber ha investigat a fons i que resulta tan interessant a l’hora de situar-nos en el context d’aquella primera meitat del segle XIX, un segle tan fascinant com complicat i, encara, poc conegut pel que fa a la situació de Catalunya i Espanya.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...
  • tu no ets una mare com les altres

    Viure al màxim mentre es pugui

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,es va publicar el 1992, en la seva versió original. Encara...
  • Hotel Lutecia Empar Fernández

    Vides travessades per l’horror

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Empar Fernàndez (Barcelona 1962) és escriptora i professora d’història. Porta molts anys escrivint i publicant, sola o en col·laboració amb...
  • Jenny Erpenbeck les formes del verb anar

    Crisi de valors global i individual

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha una cita que diu que qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Sota aquesta premissa Jenny...