‘Wonder Wheel’, un Woody Allen amb un altre ritme

La nova pel·lícula del director de 'Manhattan' retrata les mateixes dèries de sempre, però amb un estil no apte per a tots els públics
Wonder Wheel Justin Timberlake Kate Winslet
Els personatges de Justin Timberlake i Kate Winslet tenen una aventura a la pel·lícula.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Woody Allen és un geni fal·lible. És capaç de regalar-nos obres mestres com Match Point, Manhattan o Annie Hall, però també de fer despropòsits com Vicky Cristina Barcelona o A Roma con amor. Segurament això és perquè aquestes dues pel·lícules no tenen res a veure amb el seu estil i eren encàrrecs per vendre les excel·lències turístiques de les dues ciutats. Qui paga mana i Woody Allen ha reconegut que rodaria allà on hi posessin diners. Ara bé, no seria just dir que el director i guionista de Nova York ha perdut pistonada, perquè d’entre les darreres pel·lícules, hi ha unes quantes molt dignes, com Irrational man, Magia a la luz de la luna o Blue Jasmine.

La darrera cinta que podem veure al cinema és Wonder Wheel, una història que porta les senyes d’identitat de Woody Allen, tot i que aquesta vegada l’estil és una mica diferent. Diguem que els temes són els de sempre: histèria, moral, frustració, crisi existencial, somnis vitals que mai es compleixen, noves il·lusions que naufraguen… De fet, aquí podem veure diverses connexions amb altres pel·lícules seves: el personatge histèric de Kate Winslet pot recordar al de Cate Blanchett a Blue Jasmine (encara que en la filmografia d’Allen abunden les dones neuròtiques), la idea d’una noia que fuig de la màfia ens remet a Broadway Danny Rose, la història d’infidelitat i frustració entre persones de la mateixa família la tenim a Hannah y sus hermanas, i fins i tot podem trobar una mica d’Annie Hall ja que tenim aquí també una relació d’amor que canvia de mans i s’acaba trencant.

A Wonder Wheel, tenim un matrimoni format per Ginny (Kate Winslet) i Humpty (Jim Belushi). Ell és feliç amb la vida que té, se sent afortunat amb la seva parella i no té gaires ambicions. Ella, en canvi, se sent frustrada, per una banda, perquè lluitava per ser actriu i ha acabat sent cambrera d’un restaurant especialitzat en cloïsses, però també perquè se sent culpable perquè per culpa d’una infidelitat seva, va perdre l’amor de la seva vida, el pare del seu fill, un nen obsessionat en calar foc a tot el que pilla. Ginny és una dona histèrica, s’altera amb molta facilitat, més encara quan apareix la filla del primer matrimoni de Humpty, Carolina (Juno Temple), una noia que fuig de la màfia, a qui ha delatat i que, per tant, la busca per venjar-se. Ginny sembla trobar una via d’escapament en els braços de Mickey (Justin Timberlake), un socorrista de platja una mica més jove que ella, però quan Mickey coneix la Carolina, la cosa es complica per a la Ginny, que esclata.

Tot i que aquesta nova pel·lícula de Woody Allen sigui fidel als seus temes i a les seves manies, Wonder Wheel té quelcom de diferent. La història no dóna tant de si i, de fet, la sinopsi es podria resumir una línia: dona frustrada amb la seva vida coneix un noi més jove que s’enamora de la seva fillastra. En canvi, la pel·lícula dura 110 minuts, i a estones sembla que la cosa no avança gaire. De fet, la cosa comença a animar-se en la darrera mitja hora i sense tirar gaires coets. He vist tota la filmografia de Woody Allen, algunes cintes m’han agradat més que altres, però mai m’he avorrit amb aquest director. Amb Wonder Wheel, en canvi, m’he avorrit i m’he impacientat bastant. En algun moment fins i tot he tingut la sensació que Allen havia començat a escriure aquesta història sense tenir gaire clar on volia anar a parar i ha anat allargant el fil fins que més o menys li han quadrat les coses i l’ha tancada.

Crec que els espectadors més fidels a Woody Allen li poden treure més suc que els que no acostumen a veure les seves pel·lícules, bàsicament perquè reconèixer les seves dèries i el seu estil sempre és un estímul. Però si li treus això, queda una història massa densa i lenta. Com he dit moltes vegades, el geni d’Allen no s’ha esgotat, i encara és capaç de fer grans pel·lícules, però de tant en tant, tenint en compte que va pràcticament a projecte per any, patina una mica. I encara que no diria que aquesta Wonder Wheel és una patinada, sí que és bastant fluixa en comparació amb altres pel·lícules que ha fet. Ara bé, Kate Winslet fa un paper desbordant, magnífic, i només per això ja val la pena veure-la.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓComèdiaDrama
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES