Sarah Andersen: “Cal estimar el temps que passem sols”

La jove il·lustradora de Brooklyn ha seduït milers de lectors amb les seves tires còmiques que recull Bridge Editorial en dos llibres
sarah andersen

 

Patricia Tena. Barcelona

De ben segur que algun dia a Facebook o Instagram t’has topat amb una tira còmica protagonitzada per una noia de cabell curt i esbojarrat, amb uns ulls que semblen sortir-se’n de les òrbites i a qui li agrada amagar-se sota el llençol per evitar enfrontar-se a la vida. Són petites històries senzilles però punyents (i molt divertides) que s’envien per les xarxes socials com una picada d’ullet, perquè és pràcticament impossible no sentir-se identificat amb el personatge. L’autora d’aquestes vinyetes és una il·lustradora de Brooklyn de poc més de 20 anys anomenada Sarah Andersen. “Al còmic mai  surt el nom de la protagonista perquè crec que així el lector se sent més proper a ella, encara que per a molts es diu Sarah, perquè és una espècie d’alter ego meu”, comenta.

Andersen dibuixa des de ben petita, però va ser quan estudiava Belles Arts a la Universitat de Maryland quan va començar a fer-ho de manera professional. Publicava petites tires còmiques pensades per ser vistes des de telèfons mòbils i tauletes a través de Tumblr i el seu èxit es va disparar de tal manera que ja ha publicat dos llibres, Créixer és un mite i Una magdalena feliç (Bridge). Ambdós estan protagonitzats per una noia jove que és la reina de la procrastinació i que, malgrat que sempre està atabalada amb la quantitat de feina que té, acaba perdent el temps a l’ordinador o al llit. Té un punt antisocial i neuròtic i una de les seves pitjors enemigues és la seva menstruació. “Per a moltes dones, entre les que m’incloc, és un obstacle inevitable a la nostra vida així que ho volia normalitzar”, senyala.

Les il·lustracions de la Sarah són pràcticament gargots però molt expressius. “La protagonista és molt dramàtica així que el dibuix té molt a veure amb les seves emocions”, assegura. Totes les històries que il·lustra giren envers el seu món interior i,  de fet, durant una primera etapa no hi va sortir cap altre personatge. “Va arribar un punt en el que em va semblar interessant que interactués amb algú més i per això vaig afegir un conill, jo de petita tenia un i era molt bufó”, puntualitza. Aquest personatge adopta un paper semblant a Pep Consciències i es qui li recrimina la seva vagància, mandra o inestabilitat emocional.

Al seu segon llibre, Una magdalena feliç, també adquireix protagonisme un gat, basat en les experiències que va viure mentre cuidava la Sadie, la gata de la seva mare. “Ara estic pendent d’adoptar el meu propi gat. Estic molt il·lusionada i de  ben segur que als meus propers llibres aquests felins tindran molt protagonisme”, augura. La publicació del tercer llibre està prevista per la primavera vinent (i a la tardor a Espanya) i, en principi, l’autora pensa en escriure uns quants més sobre aquest personatge. “Fa temps que treballo en altres novel·les gràfiques però l’estil és tan diferent que fins i tot  als meus lectors els hi costa reconèixer el meu estil”. Andersen reconeix ser una gran fan de la feina de Hayao Miyazaki (El viaje de Chihiro) i entre els seus autors favorits destaca a Bill Watterson (Calvin & Hobbes) i Allie Brosh (Hipérbole y Media).

Tot i que en el món de Sarah’s Scribbles predomina la comicitat, la il·lustradora aprofita també per fer crítica sobre la cosificació de la dona, la imposició de la bellesa en el model femení o la irreal perfecció del que publiquem a les xarxes socials, entre d’altres. És en aquests casos quan la protagonista prefereix deixar de banda el postureo, quedar-se en pijama i evadir-se amb una sèrie de Netflix, convertint-se en una “magdalena feliç”. Per ella, ser-ho és un estat d’acceptació emocional necessari. “No som perfectes ni podem pretendre ser-ho. És normal voler tenir vida social però alhora estimar el temps que passem sols. Hem de normalitzar els pèls al cos, que engreixem, que ens fem vells o que tenim por. Això de créixer… realment és un mite, primer hem d’aprendre a acceptar-nos”, conclou.

 
llibres sarah andersen

Categories
CòmicIl·lustradorsLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES