El que la teva parella amaga al mòbil i no vol que sàpigues

A 'Perfectos desconocidos', d'Álex de la Iglesia, un sopar entre amics destapa infidelitats i altres secrets per culpa d'un joc
Perfectos desconocidos, alex de la iglesia

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

A primera vista, la nova pel·lícula d’Álex de la Iglesia podria tenir la firma de Cesc Gay. Un grup d’amics d’entre 40 i 50 anys es reuneixen en la casa d’un d’ells per fer un sopar. Abans d’arribar-hi, però, es nota que hi ha certa tensió entre alguns dels comensals. Una vegada asseguts tots a taula, proposen, sense pensar-ho gaire, un joc tan aparentment innocent com perillós: tots posaran el seu mòbil sobre la taula i tots llegiran els missatges entrant i escoltaran les trucades. Alguns són més reticents que altres, però al final tots donen el pas, més per no delatar-se massa ràpid que no per convenciment.

El que acaba passant és més o menys predictible. Moltes persones tenen en els seus telèfons mòbils secrets amagats i quan un no vol que la seva parella li agafi l’aparell és fàcil pensar que hi ha alguna infidelitat al darrere. Així que Perfectos desconocidos va sobre infidelitats, sobre allò que fan les persones a esquenes de les seves parelles, sobre vides paral·leles i, és clar, sobre les crisis matrimonials. És per això que els personatges podrien haver sortit perfectament d’una pel·lícula de Cesc Gay, però a mesura que avança la pel·lícula, veurem que en la cinta d’Álex de la Iglesia no hi ha tant un interès per retratar aquestes crisis personals (com fa Gay) sinó més aviat per explotar el conflicte, i més amb humor que amb drama. Tot i així, aquesta no és la clàssica pel·lícula d’Álex de la Iglesia, no de les que ens té acostumats, amb trames més espectaculars (criminals, de terror o sobrenaturals).

Cal dir que Perfectos desconocidos és un remake de la pel·lícula italiana Perfetti sconosciuti de Paolo Genovese, estrenada el gener i que al seu país va esdevenir un èxit. Els drets per fer el remake es van comprar abans de l’estrena, vist el potencial de la cinta original. Certament, la premissa és bona, perquè tots sabem els conflictes que generen en les parelles l’excés de zel per la privacitat del mòbil i, a més, hi ha gestos que sempre aixequen sospita, com amagar-se per escriure o posar el telèfon cap per avall a la taula. A més, si nosaltres mateixos no hem viscut situacions incòmodes o violentes amb el mòbil i la parella, coneixem algú que sí les ha viscudes. Per altra banda, tenim aquest morbo de veure els conflictes aliens i estar atents per veure com la cosa es descontrola.

La pel·lícula comença amb força, i manté el ritme durant una bona estona, però arriba un moment en què la cosa decau. Els amics són tres parelles i un que ha vingut sol. Crec que la cosa podria haver donat de si per parlar d’alguna cosa més que infidelitats, tot i que tenim un tema d’identitat sexual en el menú. Els conflictes van perdent versemblança, i la història acaba fent un gir final del tot innecessari. Vaja, que Perfectos desconocidos s’enlaira com un coet, sembla que agafarà una bona trajectòria, però perd força i acaba per frustrar una mica el seu recorregut. Tot i així, és una pel·lícula entretinguda, i tenim actors com Eduard Fernández, Eduardo Noriega i Belén Rueda, que sempre són un valor segur. Un surt del cinema havent-ho passat bé, però amb la sensació de què la cosa prometia més.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓComèdia
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES