El caòtic Orient Mitjà explicat per un reporter espanyol

'Oriente Medio, Oriente roto', del periodista Mikel Ayestaran, ajuda a entendre una de les regions més convulses del planeta
oriente medio oriente roto mikel ayestaran

 

David Meseguer. Barcelona /@davidmeseguer 

“Si algú et diu que comprèn l’Orient Mitjà desconfia d’aquesta persona”, recorda en moltes ocasions el periodista basc Mikel Ayestaran per il·lustrar la complexitat d’una de les regions més inestables del món. Un reporter que va acabar focalitzant la seva tasca professional en aquesta latitud tan conflictiva de forma quasi accidental. L’any 2006 va ser convidat al Líban per parlar de la situació al País Basc i l’esclat de la guerra entre Israel i Hezbol·là el va enganxar allà mateix. Mentre molts estrangers van ser repatriats als seus països d’origen, Ayestaran va decidir quedar-se per cobrir el conflicte. Era l’oportunitat d’un periodista de redacció que sempre havia somiat en informar d’una guerra sobre el terreny.

Amb aquesta breu anècdota sobre les seves primeres passes en el reporterisme de guerra, Mikel Ayestaran comença Oriente Medio, Oriente roto (Ediciones Península), un llibre que respira periodisme literari de qualitat pels quatre costats. L’obra és un compendi de cobertures dels conflictes més significatius de la darrera dècada. Les revoltes àrabs a Tunísia i Egipte, les guerres civils a Líbia i Síria, la situació a l’Afganistan, la irrupció de l’Estat Islàmic o el conflicte entre israelians i palestins; formen el cos principal del llibre. En un moment actual on el periodisme està condicionat per la immediatesa i la brevetat que imposen les  xarxes socials i un consum frenètic d’informació, el context i els detalls esdevenen més importants i necessaris que mai. En aquest sentit, el relat de Mikel Ayestaran aconsegueix un encertat equilibri entre la narració dels fets i l’experiència personal que permet al lector conèixer al mateix temps les causes i conseqüències del conflicte i saber com treballa un reporter de guerra sobre el terreny.

Esclaus de l’espai i el temps, a les cròniques i reportatges dels mitjans de comunicació només tenen cabuda un percentatge molt ínfim de tota la informació, veus i detalls que els reporters recullen. Amb un to fluid i un llenguatge ric i honest, Ayestaran aconsegueix traslladar al lector als diferents escenaris bèl·lics de l’Orient Mitjà i permet que aquest pugui posar-se tant en la pell tant dels ciutadans locals com del propi periodista. La minuciosa narració del reporter basc permet sentir l’olor del basar de Damasc en temps convulsos de guerra o el soroll ensordidor de la plaça Tahrir de El Caire dies abans de la caiguda del president Hosni Mubarak. L’únic capítol que no pertany pròpiament a l’Orient Mitjà és el dedicat a la guerra de Geòrgia de 2008. Ayestaran decideix incloure aquest conflicte caucàsic perquè el va marcar molt en la seva iniciativa com a reporter de conflictes.

Conscient que el més important és explicar allò que els passa a les víctimes del conflicte, el periodista basc dosifica les anècdotes personals de forma molt elegant perquè el lector pugui conèixer el making off i el backstage del periodisme de guerra. Molt sovint, per poder aconseguir una història el reporter ha de sortejar una gran quantitat d’obstacles burocràtics, viure situacions de perill o esperar dies i dies per tenir accés a les fonts informatives. Amb una gran destresa Ayestaran descriu aquesta tasca entre bambolines necessària per obtenir aquells testimonis que després obriran diaris o telenotícies.

L’obra també és un homenatge als fixers, ciutadans locals que realitzen tasques de traducció i producció i esdevenen fonamentals perquè el reporter de guerra pugui accedir als llocs i a les fonts més inversemblants. Encara que en molt poques ocasions el seu nom es fa públic, la tasca del fixer és indispensable per a l’elaboració de reportatges de qualitat en territori bèl·lic. El llibre destaca per la seva manera tant didàctica d’apropar la geopolítica al lector i facilitar la comprensió de situacions on en moltes ocasions hi ha una gran quantitat d’interessos creuats. Sens dubte, un llibre que enganxarà tant a les persones interessades en l’actualitat internacional, els estudiants de periodisme i aquells viatgers que desitgen viatjar literàriament a determinades regions que els conflictes fan poc accessibles.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Actualitat internacionalLLIBRESPeriodisme
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Recomanacions Sant Jordi 2018

    Aquí teniu les nostres recomanacions per a aquest Sant Jordi. Com sabeu, només recomanem el que hem llegit i el que ens ha agradat. És una llista totalment personal...
  • Tot Messi Jordi Punti

    Un Messi de llibre!

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Faré aquest comentari com a valencià, deixant de banda la rivalitat i essent conscient del fet que, qui avui en dia encara es...
  • Rebecca Solnit Esperança en la foscor

    Elogi de l’activisme polític

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Rebecca Solnit, escriptora nord-americana nascuda l’any 1961, fa en aquest llibre una defensa de l’activisme polític i reivindicatiu del present. En aquest sentit...
  • Carme Riera Venjaré la teva mort

    El pes de la culpabilitat

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz En la novel·la negra la majoria de protagonistes són homes, encara que les dones s’obren cada cop més camí. Suposo que això és...