Joan-Lluís Lluís guanya el Sant Jordi amb ‘Jo sóc qui va matar Franco’

Els altres premiats: Josep M. Fulquet (Premi Carles Riba), Clara Queraltó (Premi Mercè Rodoreda) i Ivan Ledesma (Premi Joaquim Ruyra)

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Òmnium Cultural ha celebrat a Nou Barris la gran Festa de les Lletres Catalanes en una edició marcada per l’excepcionalitat política que viu Catalunya. Després de 66 anys d’història de l’entitat, és el primer cop que un president d’Òmnium no pot ser-hi present. Quant als premis literaris, l’escriptor Joan-Lluís Lluís ha estat guardonat amb el 58è premi Sant Jordi de Novel·la amb la seva obra Jo sóc qui va matar Franco on narra la història d’un antiheroi, Agustí Vilamat, un noi tímid, amb un sol ull i enamorat de la llengua catalana i dels diccionaris que es trobarà immers en una ficció on Franco, cedint a les pressions de Hitler, ha declarat la guerra als Aliats. Vilamat afirma haver matat Franco. Com, on, quan i de quina manera ho descobrirà el lector.

Segons Joan-Lluís Lluís, les seves novel·les parteixen de fils que són llargs processos. En el cas de Jo sóc qui va matar Franco, l’autor xifra l’origen de la idea en els seus remots setze anys quan el va impressionar un vers de l’Oda a Barcelona de Pere Quart: “Malfia’t de la història. Somnia-la i refés-la”. De la novel·la guanyadora, Màrius Serra, membre del jurat, n’ha destacat la qualitat literària, la riquesa de la llengua en la variant del Vallespir, l’empatia que genera aquest antiheroi que és el narrador, la fina ironia en sintonia amb una tradició de narrativa antibel·licista, l’ús original i innovador de la ucronia, i el plaer íntim que produeix llegir la mort de Franco, i no pel què sinó pel com on el lector descobrirà l’extraordinària potència que té la literatura d’interpretar i fins i tot refer la història.

Ample vol de la nit, de Josep Maria Fulquet ha estat l’obra guanyadora del 59è Premi Carles Riba de Poesia. En opinió del jurat, estem davant d’un llibre impressionant. Ample vol de la nit és un poema dividit en quatre cants, d’estructura i vers clàssics, en què Fulquet es proposa una reflexió sobre l’existència del mal, el dolors causat per l’absència, la naturalesa de l’art i la fugacitat dels moments feliços. El poema neix d’una relectura d’El  Paradís perdut de Milton -del qual pren el ritme accentual del vers- i inclou referències poètiques de les Elegies de Hölderlin o d’Espacio de Juan Ramón Jiménez. Per al poeta, la força de la poesia rau en el fet de ser minoritària. Si tots en llegíssim el món seria segurament una mica millor.

El 20è Premi Mercè Rodoreda de Contes ha estat pel debut literari de Clara Queraltó Olivé i el seu recull El que pensen els altres. En els seus contes, Clara Queraltó ens presenta uns escenaris quotidians i uns personatges perdedors que es troben amb una vida que els ve gran però que se submergeixen en situacions i emocions lligades a sentiments universals com la por, el dubte, la solitud o el sentiment de culpa. El que pensen els altres ens parla també de la mentida com a construcció social i d’uns personatges esquerdats. En la majoria dels setze contes tot ja ha passar, només es recorda. El jurat del premi ha destacat la qualitat literària de l’obra i el sentit unitari del recull de contes de Clara Queraltó. Així com el tractament literari d’una psicopatologia de la vida familiar que arriba a convertir-se en un fenomen social.

En l’apartat dels premis de literatura infantil i juvenil, el 44è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil se l’ha endut Ivan Ledesma amb l’obra Negorith. Sota el lema: «El pitjor de veure monstres és que ells també et veuen a tu», ens narra una trilogia protagonitzada per na Gris, una noia que vo, ser normal però que té el poder de veure altres mons. Ledesma n’ha destacat els elements fantàstics, de terror i sobrenaturals que reivindica com a un gènere sovint desprestigiat. En opinió del jurat, Negorith té molts elements per enganxar el públic juvenil i és una obra que tracta el lector jove com un lector intel·ligent.

Per decisió del jurat, atesa la qualitat de les obres presentades, el 54è Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies ha estat declarat desert en aquesta edició. El 31è Premi Internacional Joan B. Cendrós ha distingit l’activista nord-americana Jody Williams, guanyadora del Premi Nobel de la Pau 1997, en reconeixement pel seu compromís en promoure el dret a la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El premi Muriel Casals de Comunicació ha estat atorgat en aquesta edició a les redaccions d’informatius de TV3 i Catalunya Ràdio, per la seva professionalitat i vocació de servei que mantenen davant les pressions i amenaces d’intervenció política.

Finalment, i com a novetat d’aquesta edició, també s’han donat a conèixer les tres obres finalistes de la primera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. El jurat ha seleccionat com a obres finalistes Robinson, de Vicenç Pagès Jordà, Els estranys, de Raül Garrigasait, i Els fills de Llacuna park, de Maria Guash. El premi es fallarà entre febrer i març de 2018. A tots els guardonats, la més sincera enhorabona, tot esperant que les circumstàncies en què s’ha viscut aquesta 67a Nit de Santa Llúcia no es repeteixen mai més.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES