Una llibreria en un poble hostil

L'excel·lent novel·la 'La llibreria', de la britànica Penelope Fitzergald, ha inspirat Isabel Coixet per dirigir l'adaptació cinematogràfica
la llibreria penelope fitzgerald

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

L’editorial Impedimenta ha publicat, en castellà, unes quantes novel·les de Penelope Fitzgerald. La llibreria és la primera que ens arriba en català, en una molt bona traducció de Jaume Pons Alorda (en castellà, l’ha traduïda Ana Bustelo). És possible que aquesta edició es beneficiï de l’estrena de la pel·lícula d’Isabel Coixet tot i que el llibre i la pel·lícula difereixen en moltes coses.

Una dona de mitjana edat, vídua, decideix obrir una petita llibreria en un poble de la costa anglesa on hi ha poca activitat cultural, amarat de tafaneria i amb les seves dèries i misèries. La pel·lícula vol transmetre una mena de missatge romàntic a favor de la lectura però res d’això no hi ha a la novel·la. Tot és decadent, humit, i un humor anglès tirant a negre sura per molts dels fragments d’aquesta història desconcertant. El clima, rúfol i incòmode, i una sèrie de personatges mediocres i una mica estranys, a més, fins i tot, d’una presència fantasmal al vell edifici en el qual la protagonista instal·la la seva llibreria, ompliran d’una estranya inquietud juganera l’aventura comercial d’aquesta llibretera que tampoc es pot dir que llegeixi gaire ni que rumbegi una cultura llibresca excessiva.

Les petites comunitats tenen relacions que al nouvingut se li acostumen a escapar. Hi ha recels diversos davant del nou negoci i una dona que ha esdevingut una mena de referència social, Violet Gamart, esdevindrà el pal de paller d’una mena de campanya destinada a foragitar la novetat quan aquesta no prové d’ella mateixa. Tan sols un home vell i solitari entendrà, d’alguna manera, les bones intencions de la protagonista. La llibretera compta amb una ajudant, una nena a qui, per cert, no agrada gens llegir, però que té bones dots organitzatives. En el fons el llibre no és, ni de bon tros, cap homenatge a la lectura, els llibres que tenen més sortida són de coneixements, guies diverses, història tafanera… Un detonant a la situació serà l’arribada de Lolita, de Nabokov, un llibre del qual la gent del poble ha sentit parlar i que per això es ven més que no pas els altres.

El gran valor del llibre ve determinat pels subtils diàlegs, per les insinuacions presents en els comentaris de la gent, per aquesta sensació de societat petita i asfixiant que va embolcallant una situació plena de petites i grans traïcions. Recordo el cas que em van explicar d’una parella jove que va voler instal·lar un petit negoci de restauració en un poblet de Girona, al qual anava a estiuejar sovint, les reaccions de la gent del poble, aleshores, no van ser gaire diferents de les d’aquests anglesos de fa més de cinquanta anys. I finalment, com aquesta dona emprenedora, van haver de tocar el dos.

Violet Gamar, la manipuladora dama important del poble, no es pas una dona inculta ni ignorant. Però es creu amb el dret de manegar les activitats i les ofertes culturals de la gent. Les reticències de determinades societats als forasters encara són força habituals. Tot i que la pel·lícula de Coixet està molt ben ambientada i compta amb uns actors excel·lents. Fins i tot transcriu fil per randa algunes converses de la novel·la però cau en el tòpic del valor de la lectura i del geni incomprès, cosa que al llibre no surt en cap moment i si bé el negoci és una llibreria podem pensar que a la protagonista li hauria passat més o menys el mateix amb qualsevol altra mena de negoci.

Aquesta novel·la, excel·lent, potser no sigui el millor llibre de Penelope Fitzgerald, una autora amb una preparació remarcable i que va passar per etapes molt difícils en la seva vida familiar. Va començar a publicar tard però de forma intensiva, en aquest llibre hi ha algun element biogràfic, ja que va treballar en una llibreria. Ens trobem amb una escriptora diferent, original, i que es mira el món amb la distància irònica de la maduresa tardana, cosa que contradiu l’opinió de gent com Mary McCarthy sobre el fet que a partir dels seixanta anys ja no s’escriuen bones novel·les.

Tot és relatiu i depèn de les circumstàncies, és clar. La darrera novel·la de Fitzgerald, La flor blava, centrada en la personalitat del filòsof i poeta Novalis va ser molt lloada. L’escriptora té diferents llibres centrats en personatges històrics que mostren un gran treball de documentació. També va escriure assaigs històrics i biografies, com ara la del pintor Burne-Jones.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES