Nou volum de ‘notes disperses’ del Josep Pla més catalanista

A ‘Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses’ Destino recull textos esparsos de l’autor empordanès
Josep Pla fer-se totes les il·lusions possibles

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Josep Pla torna a les llibreries. L’editorial Destino publica en català i castellà el volum Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, que recull diversos textos de Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, però que van romandre en el calaix fins ara. Es tracta d’un Pla memorable, observador de les malalties del país i reportador d’incisives anècdotes. Segons l’editor Jordi Cornudella, “són textos pensats per ser divulgats en una forma molt semblant al del volum 12 de la seva Obra Completa, Notes disperses, que es va publicar l’any 1969. De fet, el projecte inicial de Destino era publicar dos volums de Notes disperses, dels qual només va tirar endavant un. El 1974 es va publicar Notes per a Sílvia, que Pla va considerar que era aquest segon volum, però, segons Xavier Pla, això resulta “molt estrany”.

Aquest nou volum aplega anotacions escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960. Són quartilles i diversos manuscrits que estaven en arxius custodiats per la Fundació Josep Pla a Palafrugell i a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares. “Vam haver de comprovar què estava publicat i què era inèdit”, explica Xavier Pla, qui afegeix que “volíem ser respectuosos amb la voluntat de l’autor, però com que Josep Pla parlava de dos volums de notes disperses i que en el material hi havia textos ja mecanografiats, entenem que publicar aquest volum és coherent amb la seva voluntat”. Francesc Montero, membre de la Càtedra Josep Pla, ha estat l’encarregat de curar aquesta edició dels textos: “Hi ha reflexions de la naturalitat catalana, una defensa d’un catalanisme irreductible i en alguns moments fins i tot es dirigeix a Espanya amb actitud crítica”. Concretament, “hi ha converses polítiques, de tertúlies, que era conscient que no podia publicar, però també hi trobem reflexions sobre les relacions entre els dos sexes, erotisme, records de joventut, i aquesta mirada desencisada a una realitat intranscendent, perquè Pla era un observador crític de la realitat”.

Xavier Pla assegura que “aquest és un Pla radicalment catalanista, encara que no nacionalista, molt influït per Vicens Vives. Té una visió extremadament crítica del règim franquista, el considera un règim abjecte”. És per aquesta raó que “cal diferenciar el que ell publicava, d’acord amb el que la censura el permetia, i el que ell pensava realment i escrivia en la intimitat, sense treure que al mateix temps ell es mostrés col·laborador amb alguns punts del franquisme”, diu Xavier Pla, qui considera l’escriptor empordanès “un sismògraf de la identitat catalana”, però també un “vencedor vençut, perquè va col·laborar amb el franquisme i en aquest sentit va guanyar la guerra, però com a escriptor català, la va perdre.” Montero recorda que aquests textos no van veure la llum perquè en l’època en què van ser escrits la censura no ho hagués permès i li hagués comportat problemes a ell i a l’editor de Destino, Josep Vergés.

En aquestes notes, Pla parla de la “malaltia nacional catalana”, de l’economia del país als anys 50-60, de la sociologia del franquisme, de consideracions literàries, de trobades i tertúlies, fa apunts sobre la pròpia trajectòria personal i la seva personalitat, anota records, impressions, exercicis literaris i segueix la història de la revista Destino, entre altres. Un dels textos rellevants és una carta de Carles Sentís on s’explicarien les circumstàncies en les que Pla va acabar a la presó a Madrid per una suposada delació de Sentís.

Cornudella diu que en la imatge que els lectors tindran de Josep Pla amb els anys, aquest llibre hi tindrà un forat. Aquí un petit exemple del que el lector pot trobar en aquests textos esparsos: “Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?.” Xavier Pla ha aprofitat la presentació d’aquest volum per anunciar que el 2018 hi haurà un nou volum de Pla, que serà un epistolari amb Gaziel i que es treballa amb tres epistolaris més de l’autor, amb Jaume Vicens Vivens, Joan Estelrich i Francesc de Borja Moll.

Categories
Biografies i memòriesLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES