La vida a Corea del Nord

A ‘L’acusació’, el nord-coreà Bandi presenta una sèrie de relats sobre les dificultats de viure sota el règim totalitari del seu país
Bandi L'ausacio

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Darrerament Corea del Nord ha donat molt a parlar a la comunitat internacional, després de la tensió amb els Estats Units que semblava que els portaria a una guerra inevitable. Ara les aigües estan més calmades, fins que qualsevol dia l’aparent tranquil·litat torni a esborrar-se. Més enllà de l’amenaça que suposa el règim de Kim Jong-un, el fet que Corea del Nord sigui un país tan hermètic, fa que sigui atractiu per a molts potencials turistes, cada cop més, i que estimuli la curiositat de tots aquells que volen saber una mica més sobre l’ordre intern del país i sobre el caràcter dels nord-coreans. D’aquesta manera, quan ens arriba un nou llibre que mostra la vida a Corea del Nord, són molts els lectors que s’interessen per llegir-lo. No fa gaire, Blackie Books va publicar Sin ti no hay nosotros, un llibre de Suki Kim, ciutadana americana nascuda a Corea del Sud, que va fer classes d’anglès a 270 estudiants de l’elit nord-coreana. D’aquella experiència va escriure el seu llibre, per tal de compartir el que va viure, i el cert que va ser un èxit en diverses llengües.

Més o menys, el mateix ha passat amb L’acusació, el llibre de relats d’un autor desconegut, que publica amb el pseudònim de Bandi. Poca cosa sabem d’ell: és nascut el 1950, va passar la seva infantesa a la Xina, però després va tornar a Corea del Nord. Va començar a qüestionar-se el funcionament de la societat nord-coreana quan el 1994, durant la Marxa del Sofriment, va perdre gent propera víctima de la fam, les represàlies i l’exili. Per tal de fer conèixer aquesta realitat al món, va escriure els seus relats en la clandestinitat amb l’esperança d’algun dia publicar-los. Amb esposa i fills, Bandi no podia marxar del país, però va aprofitar que una germana seva s’exiliava, per fer que els seus escrits creuessin la frontera. Tot això ho podem llegir de forma més extensa en el llibre, que ha publicat en català Edicions del Periscopi i en castellà Libros del Asteroide, totes dues edicions traduïdes per Hèctor Bofill i Hye Young Yu.

El títol, L’acusació, respon, tal com diu la paraula, a una acusació que Bandi fa a la societat de Corea del Nord, “on regna el totalitarisme, el sistema de castes i les absurditats socials engendrades per la dictadura i la corrupció”, com afirma el periodista Kim Somg-dong en l’epíleg en el llibre. Així, doncs, aquests relats tenen la voluntat de denunciar el totalitarisme i la barbàrie que viuen els nord-coreans. En un d’ells (La fugida del Nord), un home cansat de què la seva família sigui perseguida per una suposada traïció del seu pare al partit anys enrere, motiu pel qual va ser desposseït de les seves terres i executat, escriu una carta a un conegut per anunciar-li els motius de la seva fugida del país. Ho fa després de descobrir el patiment de la seva esposa i tot el que ella està fent perquè ell no sigui conscient de les calamitats que han de passar per qüestions polítiques.

En un altre relat (La ciutat del fantasma), una família paga les conseqüències de què el fill, pràcticament un nadó, sentís pànic al veure la foto de Karl Marx i del Gran Líder del país, perquè els confon amb el monstre d’una llegenda coreana. A Tan a prop, tan lluny, un home intenta sense èxit visitar la seva mare, que s’està morint. Tot i els esforços de l’home per aconseguir el permís de viatge, dintre del mateix país, aquest no l’aconsegueix perquè el Gran Líder ha programat un esdeveniment allà i s’ha donat l’ordre que es redueixin al màxim el número de desplaçaments al barri. A La ciutat fantasma, un altre home vol esbrinar què ha passat amb el seu amic perquè aquest, fidel servent del Partit Comunista, hagi amenaçat uns treballadors del govern que venien al seu jardí a tallar algunes de les branques d’un arbre plantat al seu jardí per tal de poder passar un fils elèctrics.

Cada un dels set relats mostren un drama humà, de forma que el lector pot fer-se una idea del que és viure a Corea del Nord. Ara bé, no veig que aquests relats conformin un retrat gaire profund de la societat nord-coreana. M’explico: hi ha angoixes individuals, les llegim, les entenem, fins i tot algunes ens colpeixen, però en elles no he acabat de veure les especificitats del règim nord-coreà. Dit d’una altra manera, els efectes d’aquest totalitarisme no semblen gaire diferents d’altres totalitarismes comunistes com el xinès o el soviètic, així que el que ens ofereix Bandi en els seus relats semblava més o menys fàcil d’intuir. Crec que són relats bastant senzills, poc profunds, amb moltes evidències, i queden lluny de l’efectivitat d’altres escriptors que han mostrat millor les complexitats de les societats totalitàries en les quals han viscut. Penso en El pequeño guardia rojo  (Libros del Asteroide) on Wenguang Huang fa un retrat molt complet de la societat comunista xinesa, en El infierno de los jemeres rojos (Libros del Asteroide) on Denise Affonço mostra d’una manera esfereïdora la tortura de viure en la dictadura cambodjana de Pol Pot, o en La rasa (Edicions 1984), on Andrei Platónov caricaturitza el règim estalinista a través d’un grup de treballadors que es creuen que amb la seva tasca ajuden a aixecar el gran estat socialista.

En L’acusació, en canvi, es veuen les intencions de l’autor en tot moment, i un té la sensació de què el material que ens ofereix només són pinzellades humanes que tot i que tenen la clara voluntat de denunciar el règim nord-coreà, i les intencions són bones, no acaba d’excel·lir en el terreny literari. Haig de confessar que alguns relats fins i tot se m’han fet llargs, i a mesura que avançava en la lectura, anava perdent tot l’interès que tenia quan vaig agafar el llibre. Donat que no ens arriben moltes mostres de literatura nord-coreana i que encara ara sabem poca cosa de la societat que governa Kim Jong-un, no podem prescindir del testimoni de Bandi, però segurament el seu èxit estigui més relacionat precisament amb l’hermetisme del seu país i amb la raresa que suposa la literatura nord-coreana que no pas pel seu valor purament literari. Tot dependrà, també, dels testimonis que el lector hagi llegit sobre la vida sota els totalitarismes.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...