Res no és el que sembla

'Te dejé ir' és la primera novel·la de Clare Mackintosh, un thriller psicològic que parla de pèrdues, por, violència i culpa
clare mackintosh te deje ir

 

Laura Baeza. Barcelona / @Lau_BaezaA

Te dejé ir (Debolsillo) és la primera novel·la de Clare Mackintosh, i debuta amb un llibre d’aquells que és millor llegir sense saber cap detall, perquè una mica d’informació de més pot espatllar tota una lectura en la que, per sobre de tot, les coses no acostumen a ser el que semblen ser. Es tracta d’un llibre enganxat a les emocions del lector, un thriller amb psicologia, que li parla al lector de pèrdues, por, violència, culpa…

Un fet delictiu i la conseqüent investigació per agafar al que l’ha comès són el fil del que estira Mackintosh. L’obra, dividida en dues parts, arranca amb un inici tràgic i contundent.  A la primera d’elles, després del dur pròleg, la narració no manté la tensió ni l’acció del seu inici. Tot i que en ella el lector coneix els personatges, abordant detalls de la seva quotidianitat –mes enllà de la història en si- que els fan més reals, la història sembla adormir-se. Amb excés de número de pàgines i un ritme lent, aquesta primera part pot desanimar i fer que més d’un lector decideixi no arribar al final del llibre.

Ara bé, a les acaballes de la primera part, Mackintosh reprèn el ritme gràcies a un dels seus trucs argumentals, deixant, ara sí, al lector enganxat a les pàgines de Te dejé ir per col·locar les peces del trencaclosques que l’escriptora acaba de plantejar. Abans de submergir-se en la segona part, segur el lector anirà enrere buscant alguna cosa que se li hagi passat, algun detall, un forat en la història. Tot i així el que es comprovarà és que Mackintosh sorprèn sense deixar preveure el cop d’efecte i sense fissures.

Escrites amb una prosa senzilla, amb molts diàlegs a les seves pàgines, les dues parts estan dividides en capítols narrats per diferents veus i perspectives. Mackintosh presenta al lector uns personatges ben construïts. El lector connecta especialment amb Jenna, qui té molt de pes  i, a més, narra la seva història en primera persona, facilitant que des del primer moment es creï un vincle d’empatia entre ambdós. D’altra banda, l’escenari de gran part de Te dejé ir, Penfach (Gales), és una elecció encertada. Pobles tranquils i desèrtics en hivern, platges i penya-segats ajuden a teixir una  atmosfera de nebulosa.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra / Thriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • garth greenwell lo que te pertenece

    El desig en estat pur

      Salvador Rich. Barcelona De vegades ens sorprenem de sentir-nos atrets per una persona que respon a un model que és totalment diferent d’allò que ens han inculcat, de...
  • Tristany anna monreal

    Una felicitat fràgil

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Anna Monreal (Barcelona, 1976) s’endinsa profundament en la ment masculina per escriure la seva segona obra, Tristany (Empúries), la qual va ser guanyadora del Premi Just...
  • El día que Selma soñó con un okapi

    L’absurditat de la mort en la mirada d’un ocapi

      Patricia Tena. Barcelona Mariana Leky (Colònia, 1973) estudia les relacions humanes a través dels habitants de la petita comunitat de Westerwald a la seva novel·la El día que...
  • Rumer Godden El riu def

    I de sobte, la vida adulta

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El paisatge és un recurs molt habitual en la literatura a l’hora de voler traslladar al lector determinats sentiments. Dintre de tots els...