Ciència-ficció al Londres de Jack l’Esbudellador

‘Estirant el fil escarlata’, de Montserrat Galícia, va ser guardonada amb el Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo
Estirant el fil escarlata’, de Montserrat Galícia

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El premi Manuel de Pedrolo de ciència-ficció, bianual, es el més important, juntament amb el que atorga la UPC, a una obra inèdita d’aquest gènere escrita en català. Aquest any es va concedir a Estirant el fil escarlata (Pagès Editors), obra de l’escriptora Montserrat Galícia, que compta ja amb diferents premis al llarg d’una dilatada carrera literària. És l’autora catalana que ha publicat més llibres d’aquest gènere. Fa un parell d’anys es va editar El vent entre els saguaros, amb una acollida excel·lent per part de la crítica.

En aquesta novel·la l’autora incideix en el tema dels viatges en el temps. Una escriptora en crisi professional i sentimental rep un estrany encàrrec el qual, al principi, rebutja. Es tracta d’escriure el que li explica un home amb aspecte d’estranger que li presenta una amiga seva, Rosa, una picada d’ullet a l’escriptora Rosa Fabregat, cerverina, a qui Galícia admira i dedica el llibre. El viatge en el temps també homenatja Fabregat, ja que el viatge al passat del protagonista s’inicia a Cervera, al Carreró de les Bruixes.

El llibre ens porta al Londres de Jack l’Esbudellador, descrit de forma acurada i detallista. Tot un món de misèria i pobresa alterna amb aspectes diversos lligats a l’època, com ara la màgia, l’espiritisme o el sorgiment de la novel·la d’enjòlit, ja que en aquella ciutat hi retrobem Conan Doyle, per exemple, i el mateix títol del llibre té relació amb l’Estudi en escarlata, el primer llibre amb Sherlock Holmes i el seu ajudant, Watson.

El protagonista, menorquí amb família anglesa, retroba els lligams amb els avantpassats, dels quals ha descobert diferents aspectes. S’ha escrit a bastament sobre l’època i sobre aquell misteriós assassí i, d’entrada, la temàtica podria semblar poc original si l’autora no ens n’oferís una visió ben personal, esquitxada de referències literàries antigues i modernes. En la història es barregen personatges reals i personatges inventats i la tasca de documentació per recrear l’ambient d’aquell Londres sòrdid però fascinant és admirable.

Un altre valor del llibre és la ironia que plana per la història personal d’aquesta escriptora que acaba per admetre l’encàrrec, per les referències a la seva vida personal i el seu entorn, una ironia que desdramatitza situacions i que resulta habitual en molts dels llibres de l’autora. Per als menys iniciats, tot i que avui amb internet això té solució, no aniria malament comptar amb un plànol del Londres d’aleshores i fins i tot de l’actual, inclosos en el volum.

Com que el llibre té els seus misteris, un final relativament obert i una història d’amor que pot semblar impossible però que no ho és tant, no cal entrar en més detalls argumentals. És aquest un llibre atractiu, que pot interessar a un ventall de públic molt ampli, sigui o no aficionat al gènere. És una llàstima, així mateix, que la ciència-ficció catalana encara no tingui la popularitat que mereix o que la concessió d’aquests premis, amb gent de pes com Munné-Jordà en el jurat, no rebi molta més difusió per part dels mitjans de comunicació.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...