Una tragèdia entre l’amor i l’ambició al TNC

Joan Ollé dirigeix a la Sala Gran 'Desig sota els oms' d'Eugene O'Neill, un dels grans clàssics del teatre nord-americà
Desig sota els oms, eugene o'neill, tnc
Foto de David Ruano / TNC

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Al Teatre Nacional s’ha estrenat una nova i excel·lent versió del Desig sota els oms, d’Eugene O’Neill. És una obra molt coneguda, al menys pels qui som una mica grans, forma part d’aquest gran teatre americà que ja ha esdevingut tot un clàssic. A Barcelona, fa molts anys, l’havia fet Núria Espert, a qui m’imagino perfectament fent el paper que ara reprèn Laura Conejero. No sé si és la primera vegada que es representa en català en el teatre professional, potser sí. En aquells inoblidables Estudio 1 en vam veure una versió amb la malaguanyada i gran actriu Maria Massip, José Calvo, i Emilio Gutiérrez Caba, qui avui ja podria fer de pare, en el paper del turmentat Eben. Al cinema la van interpretar Sofia Loren, Burl Ives i Tony Perkins.

La versió del TNC compta amb una molt bona escenografia, potser hi hauria d’haver més presència d’aquests oms del títol però, en general no hi ha res a dir. En el text s’ha triat el català de la Garrrotxa. O’Neill va optar en l’original per una mena de forma dialectal rural. No m’acaba de fer el pes la tria, tot i que la història podria passar en qualsevol racó de la Catalunya profunda de l’època. La Sala Gran del TNC no té una bona acústica i l’accent contribueix a què es perdin alguns matisos.

Els actors principals estant tots ells molt bé, excel·lents. Conejero sempre ha estat una bona actriu però millora amb el temps, Pep Cruz ho broda i el jove Ivan Benet està ben bé a l’alçada dels altres dos. Com es sabut, la història és una represa del mite de Fedra barrejada amb interessos per la terra i la propietat, cosa que ens apropa, com el mateix accent dialectal triat, al tòpic català del treballador dur, esforçat i pessetero.

Alguns la consideren la millor obra d’O’Neill. Tot és relatiu, fa alguns anys vam patir i gaudir amb una gran versió en castellà del Llarg viatge cap a la nit. La temàtica de les passions rurals ens queda avui una mica lluny, la societat ha canviat molt. O’Neill va ser un home turmentat i difícil, la seva situació familiar es fa evident en el Llarg viatge, obra que és, pràcticament, autobiogràfica, però sura a tota la resta dels seus textos, també en aquest.

La relació madrastra-fillastre, el mateix que la padrastre-fillastra, ha donat molt de joc en el món literari i teatral, és més acceptable que l’incest pur i dur, que també es donava en indrets tancats i tradicionals. A l’obra, i crec que és cosa del text original més que no pas de la versió del TNC, el desenllaç resulta excessivament apressat, aquest final que evoca històries com la de L’innocent. Els personatges del Desig sota els oms inspiren pietat, més que no pas rebuig, són uns solitaris irreversibles, infeliços i incompresos. Hi ha incomunicació entre ells, incapacitat d’empatia, tragèdia soterrada que pot aflorar en qualsevol moment.

La proposta del TNC és sòlida i atractiva, mereix convertir-se en un dels títols emblemàtics de la temporada teatral. Tot un clàssic modern que cal conèixer  i que malgrat està situat en un temps i en un país concret reflecteix les misèries i grandeses de l’ànima humana i de les seves passions indefugibles.

 

________

Desig sota els oms / Teatre Nacional de Catalunya (Plaça de les Arts, 1) / Text d’Eugene O’Neill / Direcció de Joan Ollé / 2 hores i 15 minuts / Fins el 26 de novembre de 2017 / De 12 a 28 euros / www.tnc.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES