La Sala Beckett, una nova dimensió de la rehabilitació

Els arquitectes Flores & Prats van ser els encarregats de fer del vell edifici de la cooperativa Pau i Justícia la nova seu del teatre
sala beckett flores i prats arquitectura arquitectos ricardo flores eva prats pau i justicia barcelona

 

Antoni Garcés. Barcelona 

Un dels projectes d’arquitectura més rellevants que s’han dut a terme a Barcelona en els últims anys és sens dubte la nova Sala Beckett dissenyada per Flores & Prats Arquitectes i que està situada al carrer Pere IV, al barri del Poblenou de Barcelona on abans hi havia la cooperativa Pau i Justícia. I es que Ricardo Flores (Buenos Aires, 1965) i Eva Prats (Barcelona, 1965) han portat la rehabilitació a una nova dimensió amb aquest projecte. El petit despatx que van fundar a Barcelona l’any 1998 és conegut dins de l’esfera de l’arquitectura catalana per les seves magnífiques obres i és en el camp de la rehabilitació on han dit coses diferents i innovadores. La seva mirada no se centra només en el patrimoni arquitectònic sinó també en el patrimoni social i sentimental i com ells mateixos diuen “s’ha de conservar tot allò que per al client tingui un valor”. Amb aquesta màxima han donat una nova visió del que ha de ser la intervenció en patrimoni i la rehabilitació, una visió que s’està estenent i que ha canviat la sort d’alguns edificis que fa uns anys no es consideraven importants i que ara es valoren d’una manera diferent com Can Framis o Can Ricart.

L’edifici de la cooperativa Pau i Justícia estava abandonat quan es va convocar el concurs per a la nova seu de la Beckett i Flores & Prats van guanyar-lo amb el projecte més innovador ja que no només proposaven mantenir l’edifici sinó que creien que amb el seu projecte es conservaria l’atmosfera original dels espais de la cooperativa. Els arquitectes han dit diverses vegades que una de les característiques que més els va impressionar de la cooperativa és que tenia fantasmes i que ells no els volien perdre i això que pot semblar molt ambiciós s’ha aconseguit i de quina manera! Quan s’entra a la Sala Beckett immediatament s’és conscient de la pàtina que el temps ha deixat sobre els murs de l’edifici. S’han conservat els elements originals, elements als quals la gran majoria dels arquitectes no haurien donat cap valor i que Flores & Prats han sabut conservar amb gran encert. No es pot veure el projecte com a simple arqueologia ja que moltes coses han canviat en l’edifici per a adaptar-lo als usos que requereix el taller de dramatúrgia de la Sala Beckett i tot allò que és nou es fàcilment visible ja que els arquitectes han sabut separar-se de l’estil original de l’edifici. Però el que sorprèn més és que aquests canvis necessaris per al correcte funcionament de la Beckett no han arrasat amb els antics usos de l’edifici sinó que hi conviuen en perfecta harmonia. Hi ha detalls de gran sensibilitat com per exemple la porta que queda penjada en mig d’una escala o l’antiga escala que ha quedat marcada a la paret gràcies al mosaic que la decorava. El projecte també incorporava un afegit a sobre l’edifici original amb espais d’assaig i també uns soterranis per a magatzems que no s’han pogut dur a terme ja que es va reduir molt el pressupost original del projecte.

Tot això no seria possible sense la manera de treballar de Flores & Prats, que ho dibuixen tot a mà (i deuen ser dels únics que queden). Això que podria semblar un caprici o una estètica imposada té una raó de ser i és que dibuixant a mà es pensa què s’està dibuixant. I així es pot comprendre el resultat final del projecte ja que només dibuixant a mà tot l’edifici en l’estat de ruïna original pot ser possible entendre allò que era essencial per al funcionament de la cooperativa i decidir que necessitava ser conservat per a mantenir l’atmosfera original. Així doncs quan entrem a la nova Sala Beckett veiem com l’edifici de la cooperativa continua el seu periple a la història de Barcelona amb nous usos però amb la mateixa atmosfera que el primer dia.

El disseny de Flores & Prats Arquitectes per a la nova seu de la Sala Beckett ha sortit a diverses publicacions nacionals i internacionals i va rebre per decisió unànime del jurat el Premi Ciutat de Barcelona 2016 d’arquitectura ja que segons el mateix jurat “és un cant a l’ofici exercit amb una cura gairebé artesanal, ben pròpia d’un obrador”. Així doncs, apropar-se a veure teatre és l’excusa perfecta per gaudir d’una obra d’arquitectura única al món on el vell i el nou hi conviuen i es complementen.

 

Fotografies de la pàgina web de la Sala Beckett

Categories
ArquitecturaART
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Xavier Miserachs. El Born, Barcelona, 1962
    ART

    Les fotografies de Xavier Miserachs a La Pedrera

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins a mitjans de juliol es pot veure a La Pedrera una exposició antològica sobre l’obra del fotògraf Xavier Miserachs. L’any 2015 se’n...
  • Detall de 'La prostituta a prop de la Place d'Italie'. Brassaï
    ART

    El París de Brassaï

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc A Barcelona coincideixen aquests dies diverses exposicions de fotografia de primer nivell. A la Fundación Mapfre, Brassaï; a La Pedrera, Xavier Miserachs; i...
  • W. Morris. 'Brodat Honeysuckle'.
    ART

    Els dissenys de William Morris al Museu Nacional

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La nova exposició temporal del Museu Nacional ens acosta al món de William Morris i el seu entorn. El moviment Arts&Crafts va néixer...
  • Detall de 'Creación de las aves'. Remedios Varo
    ART

    Recordant Remedios Varo

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El dia 16 de desembre de 1908 va néixer a Anglès la pintora Remedios Varo. Suposo que el 2008, amb motiu del centenari...