Maria Nunes: “Barcelona viu d’esquena al seu gran patrimoni literari”

Amb 'Rutes literàries de Barcelona', recorre la Barcelona de Narcís Oller, Montserrat Roig, Teresa Juvé i Josep M. de Sagarra
maria nunes Narcís Oller, Montserrat Roig, Teresa Juvé i Josep M. de Sagarra rutes literàries per Barcelona literatura escriptors catalans

Qui estigui interessat per la literatura catalana i es mogui per la xarxa segurament ja coneixerà Maria Nunes, una dona tot terreny que es dedica en cos i ànima a la cultura. Apassionada del teatre, el cinema, la literatura i les altres arts, és col·laboradora de diversos mitjans digitals, com Llegir en cas d’incendi, i de diverses institucions que fan feina pel foment de la literatura. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit de catedràtica de llengua i literatures catalanes a l’ensenyament secundari, una experiència que no vol desaprofitar i que utilitza per seguir difonent els seus coneixements i les seves inquietuds. És per això que, des de fa anys, organitza i condueix diverses rutes literàries per Barcelona. Fruit d’aquest esforç, ha escrit Rutes literàries de Barcelona (Meteora), un volum il·lustrat per Josep M. Farré que recull quatre de les seves rutes que mostren la Barcelona de Narcís Oller, Montserrat Roig, Josep M. de Sagarra i Teresa Juvé.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Portes ja uns quants anys organitzant rutes literàries per Barcelona i ara un llibre!

Va ser una proposta que em van fer els editors de l’Editorial Meteora. I com a El Padrino, era una proposta que no podia refusar. De fet ha estat tot un repte passar les rutes a paper perquè fer el guiatge de les rutes en directe, a peu de carrer, compta amb uns recursos i unes possibilitats (les sensacions que produeix l’espai, el llenguatge no verbal, la comunicació directa i el fet d’interactuar amb els assistents, els comentaris i les aportacions d’aquests…) que en el paper no hi són. D’altra banda, però, el paper ofereix altres avantatges com el fet d’arribar a molta més gent que les puguin fer pel seu compte, les fixa i permet recordar-les si les has fet en directe, permet tenir els textos dels autors i rellegir-los, divulga l’obra dels autors i por incentivar-ne la lectura…

Quin tipus de públic és el que va a fer rutes literàries?

En general és un públic amb inquietuds culturals, no necessàriament lletraferit ni coneixedor de l’obra dels autors però sí interessat en la cultura i en veure la ciutat amb un altres ulls. En general el públic, com en bona part d’actes culturals, són dones en un segment d’edat variable. Ara, també les segueixen homes i els que venen -sols o amb la parella- són incondicionals. Els joves no són el públic majoritari encara que ocasionalment algun s’hi deixa caure. En canvi el que he treballat molt al llarg dels anys de la meva carrera com a professora de literatura, de fet és l’origen de les meves rutes, són les rutes literàries com una eina fantàstica per treballar la literatura amb els estudiants de secundària. En aquest context puc afirmar que la resposta és immillorable.

Teresa Juvé, Narcís Oller, Josep M. de Sagarra i Montserrat Roig. Per què aquests quatre i no uns altres?

La tria no ha estat fàcil perquè per sort Barcelona no és la ciutat d’un sol autor sinó d’una multitud. Vaig optar per aquests per motius diversos. Per la seva importància però, al marge del cànon, sobretot per la seva mirada sobre la ciutat. Són autors que han estimat la ciutat i l’han descrita amb passió, a vegades la relació, com en totes les grans passions, és d’amor/odi però acaba més pesant un amor profund per Barcelona i per deixar-ne testimoni literari. A més, les obres d’aquests quatre autors permetien visions de la ciutat en quatre èpoques diferents i aquest aspecte m’ha semblat interessant perquè mostra l’evolució de la ciutat com a escenari alhora real i de ficció.

Potser al lector el sorprèn la ruta de Teresa Juvé, l’única dels quatre autors que encara viu i que segurament no és tan coneguda com els altres tres.

Bé, jo havia fet una ruta sobre la novel·la La Trampa de la Teresa Juvé, i després, llegint les seves memòries, Tu ets jo. Flaixos per al meu blog, la vaig descobrir com una autora interessantíssima i desconeguda que valia la pena reivindicar. Fixa’t en el títol Tu ets jo. Flaixos per al meu blog. És el títol que tria una autora de 95 anys que segueix en actiu escrivint. Teresa Juvé és actualment la degana de les lletres catalanes. Incloure-la m’ha semblat de justícia, no només poètica. Recomano La trampa com una novel·la àgil amb una combinació d’elements històrics i detectivescos que la fan interessant per a qualsevol lector. A més a més, La trampa és una de les poques novel·les ambientades en la Barcelona de finals del segle XVI, la Barcelona dels Áustries i de la Inquisició, un període sobre el que s’ha escrit i es coneix poc. Una Barcelona desconeguda pràcticament i molt interessant per a una ruta. Per exemple, ¿sabies que encara avui hi ha a Barcelona, al carrer, un escut enorme de la Inquisició? Està en un lloc on hi passen milers de persones i no saben què és ni què significa.

Entre les teves rutes, n’has fet una de Mercè Rodoreda, però aquesta no està en el llibre. Potser és material per a futures entregues?

Una no, tres. La típica basada en La plaça del Diamant; una altra basada en Aloma i Mirall trencat així com en materials del llibre de la Carme Arnau, El paradís perdut de Mercè Rodoreda; i una tercera dedicada a El carrer de les Camèlies. Aquesta darrera és la més desconeguda i la més original. De les altres dues hi ha més gent que les ha treballades. Ja la vaig valorar, ja però tota tria obliga a renuncies que no són fàcils. No la descarto pas, no. Veurem si la resposta favorable del públic permet noves entregues; els lectors tenen la paraula.

Em pregunto quins elements es tenen en compte a l’hora de muntar una nova ruta…

En una ruta hi ha molts factors i depèn del tipus de ruta, de si és monogràfica sobre un autor o una obra, o si és una ruta miscel·lània. Per miscel·lània entenc prendre un territori que pot ser un barri, un carrer… i resseguir les referències literàries d’obres i autors que s’hi relacionen. Aquesta és la base, però l’altra element essencial és la ciutat. Què queda del paisatge urbà, dels espais i dels establiments descrits? Una ruta és veure la ciutat amb uns altres ulls, redescobrir-la sota una altra mirada i una altra llum, la de la literatura i de la combinació única entre realitat i ficció que permet. És projectar el coneixement literari i la imaginació sobre els espais. És llegir emocionalment els espais de la ciutat. Tot això ho explico en el pròleg del llibre. D’altra banda perquè una ruta tingui interès s’han de recollir també aspectes diversos i incloure breus pinzellades d’història, d’arquitectura, d’urbanisme, d’art… per poder llegir el text literari i la ciutat en el seu context. I finalment, cal buscar un fil narratiu que lligui tots els punts de ruta i els hi aporti interès, perquè fer una ruta no és només anar d’un cantó a l’altre llegint textos. Cal buscar localitzacions, llocs especials que encara que no estiguin directament relacionats amb l’obra poden donar idea de l’època o de la vida quotidiana al barri i poden aportar interès suplementari.

Quina és la ruta que més èxit ha tingut de les que has fet?

En general totes solen agradar molt, però potser destacaria la dedicada al poeta Joan Salvat Papasseit que és a més d’un enorme poeta una figura entranyable per la seva passió per la vida, malgrat haver patit la pobresa extrema i d’haver mort molt jove de tuberculosi. La ruta segueix els llocs on va viure i morir, la Barcelona que mira al mar, la seva presència a la ciutat i acaba a la Barceloneta davant del mar llegint aquell famós poema «Dóna’m la mà que anirem per la riba…». És un moment màgic; una ruta que desvetlla moltes, moltes emocions.

Moltes rutes, però segur que tens un racó literari favorit a la ciutat…

Uf, una pregunta difícil perquè triar em costa molt, però si em guardes el secret, te’n diré dos. El primer, la plaça de les Beates i el poc que queda del carrer dels Mercaders perquè és el cor de la Barcelona de Josep Maria de Sagarra. És on hi havia la seva casa familiar, un lloc on les pedres ens parlen d’una Barcelona antiga perduda per sempre amb l’obertura de la Via Laietana. L’altre és el passatge de les Manufactures, un espai insòlit i molt especial com ho solen ser els passatge, però aquest en particular és un autèntic túnel del temps. És el passatge per on Pilar Prim -de la novel·la de Narcís Oller del mateix títol- passa discretament per anar des de casa seva al carrer de Sant Pere més Alt fins al pis d’en Marcial Deberga, al número 10 del carrer de Trafalgar, perquè no vol que ningú la vegi. Aquest passatge ha estat tancat per obres, no sé si l’han tornat a obrir ja ni com haurà quedat; si n’hauran mantingut la pàtina dels anys o l’hauran convertit en no vull ni pensar què. Per a la teva tranquil·litat, no cal que em guardis el secret, tots dos racons són a les Rutes literàries de Barcelona.

Suposo que hi ha algun punt de les rutes que sorprèn especialment als qui hi participen.

Sí, és la gràcia que tenen les rutes en directe. Potser destacaria que en la ruta La trampa de Teresa Juvé, m’he trobat amb persones barcelonines de tota la vida que m’han dit que mai no havien passat per carrers com el de la Barra de Ferro, Mirallers o el de la Carassa. La sorpresa i el molt que els agrada veure la carassa que dóna nom al carrer i descobrir què significa. Les carasses són un relleu, una escultura d’un cap de dona posat en un edifici on eren l’anunci de la presència d’un prostíbul. Tot això i quan i per què es van començar a posar aquests «anuncis publicitaris» ho explico breument en el llibre, en l’apartat que recull anècdotes i notes curioses.

En aquests moments molta gent encara té al seu cap les imatges del que recentment ha succeït a La Rambla, un carrer que sempre hem relacionat amb la literatura, per Sant Jordi i perquè surt en moltes novel·les. Recordem ara la seva imatge literària?

Per desgràcia ara associem La Rambla  amb tot això per la magnitud d’una tragèdia com aquesta i tota la manipulació mediàtica escandalosa i infame de la qual hem estat i som víctimes doblement. Però per cenyir-me a la pregunta i a la literatura et diré que feia escassament un mes que havia rebut i acabat un encàrrec per part de Barcelona Ciutat Literària de la UNESCO de dissenyar algunes rutes per al seu Mapa 10. Precisament la intenció era inaugurar-lo amb una ruta divulgativa dels molts autors que han passat i han escrit sobre la Rambla. La Rambla és un dels espais més saturats de literatura. Crec que apareixerà en breu a la pàgina web Barcelona Ciutat de la Literatura. L’endemà mateix del terrible atemptat, sota l’efecte de l’impacte, amb la pena i la impotència que sentia, amb al material que tenia recollit i que no havia tingut cabuda en la ruta del mapa 10 vaig muntar una ruta i vaig posar el meu perfil del Facebook una crida a fer-la com un homenatge a la Rambla. Vaig fer una crida als amics que m’hi volguessin acompanyar per recuperar la Rambla com a espai de cultura contra la irracionalitat i la ignorància que genera la violència. La vam fer el passat dia 3 de setembre i va ser molt emotiu. Per qui estigui interessat en el tema de la literatura de la Rambla, a la Biblioteca Andreu Nin de la Rambla tenen un fons especial dedicat al tema i un recorregut anomenat La Rambla de les Lletres molt complet.

En el teu llibre hi apareixen diversos barris. Suposo que hi ha barris més literaris que altres…

En principi qualsevol espai de la ciutat pot ser i és un espai literari. Ara bé, és cert que en els espais més antics i més saturats d’història i de tradició s’hi acumulen molt més les referències literàries: Ciutat Vella, el Born, el Raval. Però també n’hi ha moltíssimes a l’Eixample i als barris que són antics municipis independents que queden assimilats a Barcelona a finals del segle XIX com Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i d’altres. És cert que en aquests barris hi ha molta més densitat de referències literàries, però també és cert que la literatura actual, ja des de fa dècades, ha situat i situa amb força emergent en el mapa literari la realitat complexa dels barris perifèrics.

Creus que la ciutat reivindica prou el seu tarannà literari? La gent, l’ajuntament, la Generalitat?

No, així de clar! Es fan coses, certament hi ha iniciatives molt lloables però són més fruit de voluntats i esforços personals més no pas institucionals. Hi ha molta, molta feina a fer. Així com Barcelona ha viscut tradicionalment d’esquena al mar, Barcelona viu d’esquena al seu gran patrimoni literari.

Penso, per exemple, quan Barcelona va tenir un paper molt important en l’esclat del boom hispanoamericà. Per aquí hi van passar autors com Vargas Llosa o García Márquez, entre altres. En canvi, no sembla que es faci res per reivindicar-ho, tret del llibre de Xavi Ayén (Aquellos años del boom). Per què creus que ho tenim tan oblidat?

No sóc especialista en aquest tema i no l’he estudiat com per donar una opinió fonamentada. El que si et diria és que aquest oblit és un més de molts oblits. Pensa per exemple de la importància del Modernisme català i dels centenars de milers de persones que van en pelegrinatge a visitar les obres dels arquitectes modernistes. Quantes han sentit remotament a parlar de les grans novel·les modernistes? O quants visitants de Gràcia coneixen La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda? Pensa en la importància dels moviments d’Avantguarda a Catalunya. Se’n parla? En el cas concret del boom hispanoamericà, que no es redueix com bé dius a García Márquez i a Vargas Llosa, crec que García Márquez té una consciència més clara d’on vivia en els anys en què va viure a Barcelona. En el cas de Vargas Llosa, no sé si va triar Barcelona perquè la vida hi resultava més barata que a París o a Londres, ho ignoro. El cas és que, pel poc que jo sé, Barcelona té molta importància en la promoció de les seves carreres literàries però la incidència de la ciutat com a escenari de les seves obres, que és el tema que m’interessa i treballo, és escassa o nul·la.

Són els best sellers com L’ombra del vent o L’església del mar els que més ajuden a projectar Barcelona com a ciutat literària, gràcies a les moltes traduccions que se n’han fet?

Sí, és clar, aquest tema inevitablement havia de sortir. Els best sellers em semblen molt respectables i és millor llegir best sellers que no llegir, per descomptat. Però preferiria que si de ciutat literària estem parlant parléssim de les traduccions de les obres de Mercè Rodoreda o de Jaume Cabré i d’altres autors, que n’hi ha i moltes. Passa que els best sellers compten amb unes promocions de grans grups editorials que les fan visibles i omnipresents. I passa també que jo sóc filòloga de formació i em dedico a la literatura. No sé si m’explico…

I què em dius de Barcelona i el gènere negre? Són amics inseparables?

I tant, Barcelona compta amb una gran tradició de gènere negre com demostra la Barcelona Negra i tots els festivals negres que han proliferat en els darrers anys en moltes poblacions. Barcelona i el gènere negre són «amics per sempre».

Moltes ciutats omplen els seus carrers de referències literàries: aquí va néixer, aquí va morir, per aquí va passar… És una sensació meva o això Barcelona no ho practica gaire?

No és una sensació teva, la comparteixo plenament perquè és una realitat comprovable empíricament. Aquest és un tema que no em canso de reivindicar. No hi ha plaques en llocs elementalíssims! Hi ha algunes escasses plaques d’iniciatives privades, quatre plaques de l’Ajuntament mal comptades i encara són unes plaques de bronze fosques que ni es veuen ni es poden llegir bé. Quina diferència amb aquelles plaques blaves de Londes, o a Madrid mateix on tenen unes plaques amb un fons groc ben visible, per citar alguns exemples. Darrerament, he vist, però, en el cas del poeta Palau i Fabre, que sembla que l’Ajuntament ha canviat el model i ha optat per copiar el de Londres, tot i que el material, diria que metacrilat, quan hi toca el sol reflecteix i no es pot llegir bé. Però no només es tractaria de posar plaques, jo posaria molts més poemes al carrer (com les mitgeres amb poemes que ja hi ha en alguns indrets), posaria citacions a terra, en els mercats municipals… ompliria la ciutat de literatura que és omplir-la de civilització, de cultura i ens fa més falta que el pa ens mengen.

Quines són les obres on més i millor batega la ciutat de Barcelona?

Una altra d’aquestes preguntes que em costa molt de contestar. Personalment crec que on millor batega la ciutat és en les obres que són escrites per autors que han estimat la ciutat amb passió. “Yo, entusiasta hasta el delirio por mi ciudad”, deia Narcís Oller, «Jo confesso que el meu barcelonisme és desesperat, que el meu entusiasme per la vila on he nascut no té límits», deia Josep M. de Sagarra. I Montserrat Roig ens recordava «Barcelona desvetlla amors apassionats i de vegades rancors soterrats». Aquests són alguns dels autors en les obres dels quals Barcelona hi batega amb una força extraordinària. Per això els he triat per al llibre de Rutes literàries de Barcelona.

 

Categories
EscriptorsLLIBRESPERSONATGESTurisme/Viatges
Un comentari
  • mercèe
    6 setembre 2017 at 22:42
    Deixa una resposta

    Barcelona no pot viure d’esquena a la literatura que ha generat. Necessitem els coneixements i les iniciatives de Maria Nunes per desvetllar aquesta riquesa. He seguit algunes de les rutes que cita. Magnífiques.

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES