Una ucronia surrealista

‘Los últimos días de Nueva París’ ens trasllada a una França habitada per criatures surrealistes i ocupada pels nazis
china miéville los ultimos dias de nueva paris

 

Nicola Di Padova. Barcelona

China Miéville és un dels més importants autors de la nostra generació, dintre del gènere de la ciència-ficció i el fantasy, i un dels exponents de més relleu de la Weird Fiction. Miéville és autor de la famosa trilogia “Bas-Lag” i de moltes novel·les curtes i còmics. Els seus llibres es caracteritzen per barrejar de manera original atmosferes steampunk i màgia, els seus aficionats esperen cada nova publicació amb moltes ganes per la genialitat de les seves obres i les seves idees.

Els lectors ocasionals es queden bocabadats davant dels seus llibres … i no sempre de manera positiva, Miéville no és un escriptor per a tothom, per estimar les seves obres el lector ha d’abandonar-se totalment a la història, acceptar les regles de l’autor i deixar-se guiar fins al final sense fer-se gaires preguntes… Aquest és el cas de Los últimos días de Nueva París.

La nova novel·la de Miéville, publicada en anglès l’any passat i en castellà aquest any a la col·lecció Nova d’Ediciones B, ens presenta una París sota l’ocupació Nazi, però el 1950. El protagonista, el jove Thibaut, és l’únic supervivent entre els Main à plume, la facció de la resistència lleial als Surrealistes, exterminada durant un atac per part de les forces nazis. El jove va sol per la ciutat intentant sobreviure fins que un dia salva Sam, una fotògrafa americana, de l’atac d’uns llop-taula. Sam s’ha infiltrat a Paris per fotografiar la ciutat i documentar els esdeveniments més rars que s’estan esdevenint en la capital francesa. És aquí que la història es fa bizarra.

La París descrita per Miéville és una ciutat destruïda que està plena de manifs, bizarres criatures que són l’encarnació de les obres dels autors surrealistes. El protagonista trobarà així criatures ben estranyes com cares de nens gegants, dones amb cos de roda, taurons amb cadires a l’esquena i sobretot el cadàver exquisit de l’autor surrealista André Breton. No se sap molt sobre els orígens dels manifs, només que la seva existència es deu a algun poder ocult i que els nazis estan intentant descobrir més sobre ells per infligir a la ciutat de París el cop de gràcia a través de l’operació secreta Fall Rot.

En un segon pla temporal, seguim la història de Jack Parsons, un jove americà que es troba a Paris per intentar crear una arma per destruir els nazis. Les dues històries segueixen paral·lelament fins al final, quan es troben i ens donaran resposta a moltes qüestions i una visió més completa de la història. Màgia fosca? ¿Misterioses criatures surrealistes en una París ocupada? Sens dubte la ucronia de China Miéville no deixa els lectors indiferents. La idea és interessant, el que no convenç molt és l’execució i sobretot el final que deixa molts interrogants sense respostes. Si sou capaços de no preguntar massa, acceptar les regles del joc i fer vot de confiança, Los últimos dias de Nueva París us encantarà i us farà desitjar llegir més de Miéville (si aquest és el cas, no us perdeu la nova edició de la trilogia “Bas-Lag”, publicada pel mateix editor).

 

_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • La clau és la música

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig conèixer el pianista James Rhodes a través del seu llibre Instrumental (Blackie Books), on explicava que havia patit abusos sexuals de petit,...
  • Abismes vitals

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El Premi Documenta és un dels pocs guardons que encara avui segueixo, pels noms que l’han guanyat i perquè sempre asseguren una bona...
  • Onze històries barcelonines

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Recentment hem presenciat el naixement d’un nou segell editorial que ja ha deixat la seva primera llavor al mercat literari. L’editorial Univers, d’Enciclopèdia...
  • Ignorades minyones

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco En els darrers anys han sorgit un gran nombre de petites i coratjoses editorials, entre les quals Llop Roig, dirigida per l’historiador Pau...