Una ucronia surrealista

‘Los últimos días de Nueva París’ ens trasllada a una França habitada per criatures surrealistes i ocupada pels nazis

 

Nicola Di Padova. Barcelona

China Miéville és un dels més importants autors de la nostra generació, dintre del gènere de la ciència-ficció i el fantasy, i un dels exponents de més relleu de la Weird Fiction. Miéville és autor de la famosa trilogia “Bas-Lag” i de moltes novel·les curtes i còmics. Els seus llibres es caracteritzen per barrejar de manera original atmosferes steampunk i màgia, els seus aficionats esperen cada nova publicació amb moltes ganes per la genialitat de les seves obres i les seves idees.

Els lectors ocasionals es queden bocabadats davant dels seus llibres … i no sempre de manera positiva, Miéville no és un escriptor per a tothom, per estimar les seves obres el lector ha d’abandonar-se totalment a la història, acceptar les regles de l’autor i deixar-se guiar fins al final sense fer-se gaires preguntes… Aquest és el cas de Los últimos días de Nueva París.

La nova novel·la de Miéville, publicada en anglès l’any passat i en castellà aquest any a la col·lecció Nova d’Ediciones B, ens presenta una París sota l’ocupació Nazi, però el 1950. El protagonista, el jove Thibaut, és l’únic supervivent entre els Main à plume, la facció de la resistència lleial als Surrealistes, exterminada durant un atac per part de les forces nazis. El jove va sol per la ciutat intentant sobreviure fins que un dia salva Sam, una fotògrafa americana, de l’atac d’uns llop-taula. Sam s’ha infiltrat a Paris per fotografiar la ciutat i documentar els esdeveniments més rars que s’estan esdevenint en la capital francesa. És aquí que la història es fa bizarra.

La París descrita per Miéville és una ciutat destruïda que està plena de manifs, bizarres criatures que són l’encarnació de les obres dels autors surrealistes. El protagonista trobarà així criatures ben estranyes com cares de nens gegants, dones amb cos de roda, taurons amb cadires a l’esquena i sobretot el cadàver exquisit de l’autor surrealista André Breton. No se sap molt sobre els orígens dels manifs, només que la seva existència es deu a algun poder ocult i que els nazis estan intentant descobrir més sobre ells per infligir a la ciutat de París el cop de gràcia a través de l’operació secreta Fall Rot.

En un segon pla temporal, seguim la història de Jack Parsons, un jove americà que es troba a Paris per intentar crear una arma per destruir els nazis. Les dues històries segueixen paral·lelament fins al final, quan es troben i ens donaran resposta a moltes qüestions i una visió més completa de la història. Màgia fosca? ¿Misterioses criatures surrealistes en una París ocupada? Sens dubte la ucronia de China Miéville no deixa els lectors indiferents. La idea és interessant, el que no convenç molt és l’execució i sobretot el final que deixa molts interrogants sense respostes. Si sou capaços de no preguntar massa, acceptar les regles del joc i fer vot de confiança, Los últimos dias de Nueva París us encantarà i us farà desitjar llegir més de Miéville (si aquest és el cas, no us perdeu la nova edició de la trilogia “Bas-Lag”, publicada pel mateix editor).

 

_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
FantàsticaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Memòria col·lectiva que cal conservar

      Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA A les pàgines d’Una librería en Berlín (Seix Barral) coneixem la història real de Françoise Frenkel, un dona jueva apassionada per França i la...
  • Un calidoscopi de formes imperfectes

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Natalia Ginzburg (1916-1991) fou sempre una dona compromesa, una intel·lectual de primer ordre, i una de les veus més singulars de la literatura...
  • El comissari Méndez, després de González Ledesma

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Confesso que em vaig acostar a aquest llibre amb sentiments contradictoris i alguns prejudicis. Això de les continuacions i recuperacions de personatges de...
  • Una Islàndia freda i remota

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Salamandra manté la seva aposta per l’autor islandès Jón Kalman Stefánsson (Reikiavik, 1963) amb la publicació de la tercera entrega de la...