Els inquietants móns de Giorgio De Chirico

CaixaForum Barcelona exposa, fins l'octubre, més de 140 obres entre olis, dibuixos, litografies i escultures de l’artista italià
Detall de 'Sole sul cavalletto', 1972. Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, Roma © Giorgio de Chirico, VEGAP, Barcelona, 2017

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Parlar de De Chirico és parlar de pintura metafísica, el moviment artístic encapçalat per l’italià que pretenia explorar la vida interior d’objectes quotidians representats fora del seu context normal per tal de crear un món fora de la seva lògica habitual, en connexió amb l’inconscient i les manifestacions del món dels somnis. Considerat un dels precursors del surrealisme, dintre dels seus temes més coneguts estan els maniquins, els banys misteriosos o les seves famoses places d’Itàlia. L’exposició de CaixaForum Barcelona, però, pretén anar més enllà i mostrar altres aspectes menys coneguts de la seva obra.

L’exposició El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat aplega un total de 142 obres, entre olis, dibuixos, litografies i escultures, datades entre 1913 i 1976, que repassen totes les seves fases creatives. En paraules de la comissària Katherine Robinson, l’exposició està dividida en sis àmbits temàtics “per tal de mostrar, d’una banda, la mirada metafísica de De Chirico, és a dir les seves places d’Itàlia, els banys misteriosos, que ens ensenyen un món fora de la lògica quotidiana, i, de l’altra, la vessant més tradicional de la seva pintura amb les seves natures mortes, els retrats i els paisatges, on recupera una iconografia clàssica que examina amb una nova mirada i una nova tècnica.”

El primer d’aquests àmbits ens mostra una selecció de retrats i autoretrats que, segons l’altra comissària de l’exposició, Mariastella Margozzi, “proposen una reflexió sobre la identitat.” En aquesta primera part del recorregut, es pot veure la seriositat, però també la ironia que De Chirico volia atorgar als seus retrats. L’exemple més clar són els autoretrats on el veiem, per una banda, en actitud totalment transcendental i seriosa, i en altres que pels seus vestits demostren el seu sentit de l’humor. El recorregut continua pels “Interiors metafísics”, composicions que impliquen els elements arquitectònics d’una estància, al mig de la qual hi ha un conjunt d’instruments de dibuix i altres objectes incoherents, com caixes multicolors, galetes de Ferrara, guixos, cartabons i regles de dibuix, cubs, teles i cavallets que formen noves constel·lacions en visions que simulen «habitacions del pensament». Apunta Margozzi, que “per a De Chirico no existeix la banalitat d’allò quotidià, sinó que ell s’interessa pels elements quotidians i els fa protagonistes dels seus quadres per tal de generar pensaments nous”. Aqui hi podem veure elements d’espais interiors, com mobiliari, que es representen en espais oberts, exteriors, i elements d’espais exteriors, com columnes, que es representen en espais interiors. D’aquesta manera, De Chirico segueix alimentant la seva ambigüitat que ja havíem vist abans.

El tercer àmbit ens situa en les seves places d’Itàlia i els maniquins, epicentre de l’art metafísic, amb imatges que fugen de l’objectivitat de la perspectiva renaixentista, nodrides amb pòrtics, escultures, torres i xemeneies que constitueixen un temps etern i impertorbable on habiten aparences humanes com estàtues o figures llunyanes que es distingeixen en llargues ombres. Els maniquins apareixen despersonalitzats, sense cara, però amb una gran força expressiva, constituint-se com un dels eixos de l’univers filosòfic i figuratiu de De Chirico. L’exposició continua cap els coneguts i enigmàtics banys misteriosos, on veiem obres protagonitzades per escenes de bany, un tema que va néixer el 1934 amb dues litografies que De Chirico va fer per acompanyar uns textos de Jean Cocteau i que després va passar a la pintura. En aquest tema l’aigua és representada com una trama espessa de línies col·locades en forma de zig-zag, com en el disseny d’alguns terres de parquet.

El cinquè àmbit, “Història i naturalesa”, mostra l’interès de l’artista pel passat, amb temes pictòrics que remeten al Barroc i al Renaixement, com les seves natures mortes o els paisatges. Finalment, en el darrer espai hi trobem obres sobre el món clàssic i els gladiadors, amb una ambigüitat entre realitat i ficció amb l’objectiu d’oferir una sensació de desorientació com a nou joc intel·lectual a l’espectador. En suma, El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat és una estimulant invitació a conèixer les diverses cares de l’obra d’un artista que sempre ha anat acompanyat dels adjectius “enigmàtic” i “metafísic”. Cal remarcar, a més, que el disseny de l’espai expositiu, a càrrec de l’arquitecta Mamen Domingo, enriqueix la visita i la fa una experiència molt més colpidora. No us perdeu aquesta magnífica oportunitat de conèixer De Chirico.

 

____________

El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 22 d’octubre de 2017 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / obrasociallacaixa.org

Categories
ARTPinturaRetrospectives
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES