El relat d’un periodista espanyol segrestat per Al-Qaida a Síria

A ‘En la oscuridad’, el reporter Antonio Pampliega explica el captiveri de 299 dies al que va ser sotmès

 

David Meseguer. Barcelona / @davidmeseguer

Per a mi, aquesta ressenya és diferent, perquè la història em toca molt de prop. Conec a l’autor i també he estat a Síria en diferents ocasions cobrint el conflicte com a periodista. Per tant, és complicat mantenir la distància que qualsevol crític literari ha de prendre del relat per poder emetre una opinió només basada en criteris narratius.

D’ençà que Estat Islàmic va començar a segrestar, i en alguns casos, també a assassinar periodistes occidentals, tots els professionals que cobríem el conflicte sirià teníem la por de ser els següents. I la malastrugança va recaure sobre el periodista madrileny Antonio Pampliega i dos reporters espanyols més que viatjaven amb ell. Però no va ser Estat Islàmic qui els va segrestar, sinó el Front al-Nusra, la branca siriana d’Al-Qaida.

En la oscuridad (Ediciones Península) és el relat íntim d’Antonio Pampliega dels 299 dies que va passar privat de llibertat a mans dels jihadistes. A mode de diari i de cartes que pensava deixar com a llegat a la seva germana en cas de ser executat, el reporter espanyol explica l’angoixa i la lluita personal per no enfonsar-se en una situació tan límit.

Amb tot tipus de detalls i elements descriptius, l’autor inicia el seu relat amb l’entrada de forma clandestina a Síria i la seva trobada amb l’Usama, el traductor que després els trairia i vendria a Al-Qaida. Lluny de sentir un ànim desfermat de venjança, Pampliega no perdona l’acció del seu intèrpret però l’arriba a entendre per l’extrema necessitat que hi ha en un país en guerra com Síria.

Els primers mesos de captiveri els passa juntament amb els seus dos companys. Com en tota convivència, les desavinences sorgeixen però el sentiment grupal i el fet de poder compartir experiències fa que el segrest sigui més suportable. Un joc d’escacs que els propis segrestadors els regalen i l’humor –Pampliega posa malnoms a tots els captors– també contribueixen a fer el captiveri menys dramàtic.

L’arribada d’una carta presumptament escrita per un membre del Ministeri de Defensa espanyol –es tractava d’un ex militar espanyol que havia estat a Síria entrenant els rebels– i només adreçada a Antonio Pampliega, fa que la situació canviï radicalment perquè els membres d’Al-Qaida creuen que el reporter madrileny és, en realitat, un espia del Govern espanyol.

És en aquest moment quan Pampliega es separat dels seus companys i haurà de passar els set mesos de captiveri següents en la més absoluta solitud i obscuritat. El periodista espanyol és víctima de tot tipus de maltractament físics i psicològics, però malgrat aquesta situació mai perd la dignitat i, fins i tot, planta cara als seus captors. És en aquests moments tant durs, quan l’autor descriu els seus sentiments a la seva germana des de l’ànima més profunda.

La narració és un exemple de la fortalesa que podem arribar a tenir els humans en condicions extremes. Una situació on malgrat l’extrema vexació i degradació com a persona, la dignitat resisteix. Tal i com descriu l’autor, el fet que els segrestadors simulessin una execució, van portar-lo a pensar en la idea del suïcidi per tal d’acabar amb el profund patiment. Pampliega explica com la força de seguir lluitant per tornar a veure els seus éssers estimats el fan abandonar aquesta idea i ser fort fins al dia de l’alliberament.

Més enllà de la curiositat que poden despertat entre el lector tots els detalls del segrest, el llibre és un excel·lent manual d’autoajuda amb una gran quantitat de recursos per afrontar situacions límits on tot sembla quasi perdut. Una autèntica història de resistència i supervivència d’algú que treballa tractant de donar veu als que no la tenen.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Actualitat internacionalBiografies i memòriesLLIBRESPeriodisme
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES