L’esplendor del passat

Viena publica per primera vegada en català ‘El tallador de canyes’, una de les obres més conegudes del japonès Tanizaki
a El tallador de canyes de Junichiro Tanizaki

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

De totes les obres de Jun’ichirō Tanizaki (1886-1965), una de les més conegudes és El tallador de canyes, un relat llarg que ens connecta amb la literatura clàssica japonesa. El protagonista d’aquesta història és un home que cerca un lloc on desconnectar del món per una estona, per la qual cosa escull una zona apartada de Tòquio on en el passat hi va haver un palau que va acollir vides, episodis i celebracions diverses. Un passat esplendorós que, sense haver-lo viscut, l’home imagina amb nostàlgia. La descripció que el personatge ens fa del paisatge està nodrida de referències a altres obres, com La novel·la de Genji, el gran clàssic de la literatura nipona de Murasaki Shikibu, d’aquesta manera el paisatge es converteix en punt de connexió entre el passat i el present.

La primera part del relat pretén situar el lector en un lloc i una època, per després convidar-lo a escoltar la història d’un segon home amb el que es troba el protagonista. Aquest desconegut es presenta amb ganes de xerrar, després d’haver escoltat el protagonista recitar una sèrie de versos. Aviat, el desconegut es posa a parlar del seu pare, amb qui de petit anava cada any a veure una de les cases senyorials de la zona. Aquella visita era la manera com el pare mantenia viu un record i un desig, el que sentia per Oyū, una dona de gran bellesa, amb qui no es va poder casar mai, donat que ella era vídua i tornar-se a unir en matrimoni no estava ben vist. L’home, però, es va casar amb la germana d’aquesta per poder estar a prop d’ella, establint-se així un fantasmal però intens triangle amorós. Aquest relat sobre el pare torna a connectar-nos amb un passat que ja no existeix al Japó. Recordem que els dos personatges vénen de Tòquio, la capital del país i la ciutat on més han calat les influències d’Occident.

La literatura japonesa s’ha ocupat moltes vegades de reflectir, per una banda, una societat tradicional que poc a poc es va esvaint i, per l’altra, una nova societat moderna, amb nous valors i actituds. Els dos personatges fugen del seu dia a dia, de la modernitat en la que viuen, per tal de buscar refugi en un indret on sembla que no arriben aquests temps moderns però on encara es pot trobar l’emprenta del passat. Dintre de l’obra de Tanizaki, El tallador de canyes aplega alguns dels temes que més van interessar a l’autor, però crec que no s’ha de llegir esperant trobar una obra mestra, sinó prendre’s la lectura com una manera d’apropar-se a una cultura i una literatura que es mostren més complexes i profundes en altres novel·les seves. Dit d’una altra manera, si per al lector El tallador de canyes és una porta d’entrada a l’obra de Tanizaki, caldrà que segueixi llegint-lo per entendre la riquesa de la seva literatura; i si el lector ja ha llegit l’autor japonès, llavors gaudirà d’un relat entretingut i suggerent que el connectarà amb aspectes coneguts però que demanen seguir sent explorats.

El tallador de canyes es pot trobar en castellà en les edicions de Siruela i Debolsillo, amb traducció de l’anglès María Luisa Balseiro, i en català en una recent edició de Viena, amb traducció del japonès d’Albert Nolla. Cal remarcar que tot i que es poden trobar fàcilment gairebé totes les obres de Tanizaki en castellà, la majoria són traduccions de l’anglès o del francès, encara que algunes petites editorials com Satori estan encarregant noves traduccions directament del japonès. L’edició de Viena és la primera en català.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...