Cinc sèries de televisió recents que val la pena descobrir (II)

'The leftovers', 'Fleabag', 'Big little lies', 'Feud' i '13 reasons why' són algunes de les apostes d'aquesta temporada
'13 reasons why' és una de les sèries d'èxit d'aquesta temporada

 

Joanma Tena. Barcelona

Com ja vam fer fa uns mesos, avui us tornem a portar cinc sèries de televisió que potser encara no tothom coneix però que, des d’aquí, volem recomanar, ja que són imprescindibles per a tot serièfil i, en especial, per a tots aquells que encara no s’han assabentat de què ens trobem a l’època daurada de les telesèries, que ja igualen i, en ocasions, fins i tot superen al cinema pel que fa a pressupost, qualitat, elenc, fotografia i banda sonora.

 

The leftovers (HBO)

Com canviarien les nostres vides si, de sobte, un 2% de la població mundial desaparegués sense previ avís ni motiu aparent? Aquesta és la premissa de The leftovers, l’autèntica meravella del canal HBO —amb el perdó de Joc de Trons—; una sèrie que, malauradament, molt poca gent coneix, però que és una creació de Tom Perrotta (Juegos secretos) i Damon Lindelof, un dels responsables de Lost (Perdidos), sèrie amb la qual aquesta té diverses similituds.

La trama s’inicia després d’aquest fet insòlit i, a diferència de la resta d’obres que tracten temes semblants —com, per exemple, Les revenants o Los 4400—, en aquest show el que importa no és el motiu de la desaparició ni el retorn d’aquestes persones, sinó com aquesta desgràcia afecta al món sencer i, més concretament, a la vida d’un grup de personatges. I és que The leftovers no és una sèrie de misteri; més aviat podria dir-se que es tracta d’un drama que, a més, té molt a veure, com Lost, amb la fe dels éssers humans.

D’aquesta manera, coneixem els veritables protagonistes d’aquesta història: la família Garvey. En Kevin (Justin Theroux), cap de la policia de la ciutat fictícia de Mapleton, a Nova York, té problemes de somnambulisme des que la seva dona, la Laurie (Amy Brenneman), el va abandonar per a unir-se a una secta anomenada “Culpable romanent”. Aquesta secta té, a més, un paper molt important a la trama, ja que la seva presència als Estats Units es fa molt més visible des del moment de la desaparició, fet que ells atribueixen a una intervenció divina. D’una altra banda, també se’ns presenta el Matt (Christopher Eccleston), un reverend la dona del qual va quedar paralítica després d’un accident el dia de la desaparició. A més, aquest personatge té grans problemes a l’hora d’acceptar que Déu no l’escollís per al que ell anomena l’Ascens.

Amb una fotografia impecable i un guió molt cuidat, aquesta sèrie destaca, en especial, per tenir una de les millors bandes sonores de la història, de la mà de Max Richter (Shutter Island), la qual, inevitablement, ajuda a l’espectador a emocionar-se molt més a qualsevol de les escenes dramàtiques del show. A més, The leftovers compta amb un elenc d’actors de primera, entre els quals també trobem a la Liv Tyler (Armageddon), i grans preguntes filosòfiques i de fe que donen molt que pensar. Les dues primeres temporades es troben en streaming a HBO Espanya, i de la tercera —que serà, a més, l’última— es pot veure un capítol nou cada dilluns a la mateixa plataforma.

 

Fleabag (Amazon)

L’any 2013, una obra de teatre sobre una noia que intenta sobreviure a la Londres moderna, escrita i protagonitzada per l’actriu Phoebe Waller-Bridge, va esdevenir un gran èxit de públic i crítica, a més de guanyar el primer premi al festival alternatiu d’arts escèniques Fringe, a Edimburg. Tres anys després, la BBC i Amazon van signar un contracte per adaptar-la a la televisió, creant la següent sèrie de les que us parlarem en aquest article: Fleabag.

Protagonitzada per la mateixa actriu que l’espectacle teatral —qui, a més, s’encarrega del guió—, aquesta sèrie de comèdia ens presenta la Fleabag, una noia anglesa amb problemes econòmics que sembla tenir una certa addicció al sexe, el qual utilitza per a tractar de sortir-se sempre amb la seva, tot i que no sempre amb èxit.

Un dels punts forts d’aquest show és la ruptura de la quarta paret; és a dir, cada cop que l’espectador podria jutjar la protagonista per les coses que fa, ella es dirigeix directament a ell i li parla o, de vegades, li fa mirades de complicitat. I és que la clau del gran èxit de crítica de Fleabag no és tant el guió o els gags sinó ella, la Phoebe Waller-Bridge, que es menja la pantalla i aconsegueix un personatge tan creïble que sembla mentida que es tracti d’una actuació.

De moment, aquesta sèrie només compta amb una temporada de sis capítols de mitja hora, els quals poden veure’s en streaming a la plataforma que Amazon va llençar fa relativament poc a Espanya, anomenada Prime Video, tot i que ja ha estat confirmada una segona temporada que s’estrenarà al llarg d’aquest any 2017.

 

Big little lies (HBO)

De la mà de David E. Kelley (Ally McBeal) i basada en el llibre homònim de Liane Moriarty, la HBO ha estrenat recentment una mini-sèrie que, en un principi, només cridava l’atenció per la gran quantitat d’estrelles de cinema amb les que comptava, però que, un cop finalitzada, ha demostrat ser molt més.

Big little lies ens trasllada a Monterrey, un poble coster al nord de California, on coneixem les quatre dones al voltant de les quals rondarà la major part de la trama: la Madeline (Reese Witherspoon), una mestressa de casa que s’encarrega de criticar a tothom i de muntar l’obra teatral de l’escola dels seus fills per evitar avorrir-se; la Celeste (Nicole Kidman), una dona casada amb un atractiu milionari —interpretat per Alexander Skarsgard—, la vida aparentment perfecta dels quals aviat descobrim ser una farsa de portes endins; la Jane (Shailene Woodley), una mare soltera molt jove que recent acaba d’arribar a Monterrey fugint del seu passat i la Renata (Laura Dern), una mare treballadora que no s’avé gaire bé amb la resta de mares de l’escola.

La història comença amb l’assassinat d’un personatge la identitat del qual es manté oculta fins al darrer episodi, i se’ns mostren els dies previs en una cadena d’esdeveniments que s’inicia amb un incident entre dos nens a l’escola i finalitza amb la gran festa on es comet el crim.

De Big little lies cal destacar l’actuació de les quatre actrius principals, en especial la de la Nicole Kidman (Moulin Rouge), que broda el paper de dona maltractada i la de l’actriu que a mi personalment més m’ha sorprès: la Reese Witherspoon (Una rubia muy legal), qui aporta un toc d’humor i carisma al drama. A més, aquest show compta amb una fotografia molt cuidada, uns escenaris meravellosos i un final molt satisfactori, tot i que el gran èxit que ha tingut ha provocat que s’iniciï una campanya per a la producció d’una segona temporada. Tot i així, l’HBO encara no ha confirmat res, però si us ve de gust passar unes hores en companyia de grans personatges, ja podeu veure els set episodis en streaming a HBO Espanya.

 

Feud (FX)

Si al món de les sèries hi ha un showrunner que destaca per sobre de la resta degut a la seva omnipresència, aquest és en Ryan Murphy. El creador d’American Horror Story

i Glee, entre d’altres, ha iniciat una nova sèrie antològica, com ja va fer amb American Crime Story, on a cada temporada es narra la investigació d’un crim conegut diferent. A Feud, però, el que farà és explicar-nos diferents històries d’èpiques enemistats.

La primera temporada, titulada Feud: Bette and Joan, ens trasllada al rodatge de ¿Qué fue de Baby Jane?, pel·lícula a la qual compartien cartell dues actrius de Hollywood que ja s’odiaven a mort des de molt abans: Bette Davis i Joan Crawford. D’aquesta manera, els espectadors serem testimoni de les mil i una baralles i dels diferents jocs d’influència d’ambdues actrius tant durant el rodatge com posteriorment, a l’estil Juego de tronos, però al Hollywood dels anys 60.

Aquesta sèrie ja és considerada una obra mestra per diversos motius. El primer de tots: les seves dues actrius protagonistes, ja que la Bette Davis és interpretada per la magnífica Susan Sarandon (Thelma & Louise) i la Joan Crawford per Jessica Lange, qui ja ha treballat molts cops abans amb en Ryan Murphy a American Horror Story. La més que correcta ambientació és un altre punt fort de la sèrie, així com també ho són el guió i les actrius secundàries —com, per exemple, Kathy Bates (Titanic) i Catherine Zeta-Jones (Chicago)—. Cal destacar, a més, el gran toc d’atenció que Murphy pretén donar al cinema amb aquest show, ja que en tot moment pot entreveure’s la intenció d’aquest de conscienciar la indústria del mal que fa a les actrius quan aquestes arriben a certa edat, deixen de ser joves i boniques i se’ls hi deixen d’oferir bons papers cinematogràfics. Encara no se sap res de sobre qui tractarà la segona temporada, però si que ha estat renovada pel canal FX. Els vuit episodis de la història de Bette i Joan ja poden veure’s en streaming a HBO España.

 

13 reasons why (“Por trece razones”) (Netflix)

En una època en la qual les sèries estan esdevenint cada cop més adultes, Netflix, que mai no deixa d’arriscar-se i sorprendre, ha estrenat recentment un drama adolescent basat en la novel·la homònima de Jay Asher que amaga molt més del que, en un principi, pot semblar.

13 reasons why s’inicia amb el suïcidi de l’adolescent Hannah Baker (Katherine Langford), qui abans de marxar decideix gravar tretze cintes de casset explicant les tretze raons per les quals ha decidit acabar amb la seva vida. Cadascuna d’aquestes gravacions, a més, està dirigida a un personatge concret i cada episodi se centra en un d’ells. El protagonista absolut, però, és en Clay (Dylan Minnette), l’últim dels implicats en rebre les cintes, qui estava enamorat de la Hannah i no s’imagina per quin motiu ell hi apareix en elles.

Al principi, aquesta sèrie pot fer-se una mica monòtona i pesada perquè no deixa de ser una història d’adolescents que van a l’institut, s’enamoren, tenen sexe, beuen alcohol, fumen marihuana i tenen mil i un problemes al cap, i també perquè la trama avança lentament degut a que cada episodi se centra en només una cinta; per tant, l’espectador pot sentir en ocasions que no entén el veritable motiu del suïcidi ni per què en Clay triga tant en sentir la seva pròpia cinta, que és la número onze. Tot i així, és aconsellable ser pacient, ja que, prop del final, la història fa un gir que dóna sentit a tot —tot i que alguns encara no consideren que la Hannah tingués motius suficients per a suïcidar-se—. El punt fort d’aquest drama, per tant, és el gir final i la intriga de saber com totes les peces del trencaclosques acabaran ajuntant-se per portar a una adolescent guapa i amb caràcter a treure’s la vida. També s’ha de destacar que tracta un tema molt comú i preocupant que no acostuma a tocar-se gaire de forma audiovisual: el bullying.

Tots els episodis d’aquesta primera temporada es troben ja a Netflix i de moment es desconeix si la història continuarà o no, ja que no hi ha més material sobre el que basar-se, però tenint en compte l’èxit i les històries que han deixat obertes al final, de ben segur que ho farà.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓSèries
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES