Una història dual d’art i amor

Saara Turunen dirigeix 'Broken Heart Story' a La Villarroel, una obra surrealista sobre la dualitat de la dona actual
Fotografia de Nicolás Jódar

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Després del seu pas per la Sala Atrium arriba a La Villarroel, on romandrà fins el primer de maig, Broken Heart Story. Aquesta obra surrealista, delirant i a tocar del teatre de l’absurd és un muntatge de la companyia La Peleona, dirigit per la mateixa autora, la jove finlandesa Saara Turunen. L’obra es mou entre la crítica social i el sarcasme, incideix en la dualitat de la dona actual, condicionada pel seu rol tradicional i la seva necessitat de realització. Les dones encara han d’optar per dos tipus de recursos, fer-se les rosses, com ironitzava fa alguns dies en una entrevista Cristina Cifuentes i que és el que tria aquesta ànima vestida de vermell, o bé, com en el cas del personatge de l’obra, posar-se un bigoti i vestir-se d’home.

En les característiques d’aquesta dualitat trobem el personatge d’una dona escriptora, amb una imatge que sembla voler evocar Charlot, que intenta lligar idees per a una obra, sense sortir-se’n, a base d’aplegar una i altra vegada paraules recurrents com ara capitalisme, mort… No hi ha sortida satisfactòria i no es pot tenir tot. L’obra compta amb sis personatges que assumeixen papers diversos, sovint tòpics, el pare, la mare o el nuvi amb diners. L’obra és plena de referències al nostre imaginar, com ara l’evocació d’una pel·lícula com Pretty Woman, els recursos televisius, la publicitat o l’afició als crims, personalitzada en un assassí amb destral.  Entre aquests personatges més convencionals hi trobem, a més a més, una gata humanitzada o un cap d’ant que parla.

Aquest cor trencat del títol es materialitza en un aparell de ràdio desmuntat i tot plegat està amarat de metàfores diverses, no sempre intel·ligibles ni entenedores, tot i que l’obra no pretén que entenguem gran cosa més enllà de provocar-nos una reflexió abstracta sobre una realitat que sovint tampoc no és ni intel·ligible ni entenedora. Potser hi ha un excés de bones intencions i d’ambició en aquest text desconcertant al qual no es pot negar volada poètica. Tampoc ens trobem, de fet, davant d’un muntatge trencador, aquest tipus de teatre conviu des de fa anys amb el  més convencional, amb alts i baixos, i té encara la virtut de trasbalsar-nos d’alguna manera davant de la incoherència i manca de sentit del nostre context social i polític. Hi sobra, en aquesta versió, una breu interferència en català, per part dels actors masculins, informal i fent referència a situacions concretes, com ara els resultats del futbol. I potser també hi sobren algunes pinzellades d’humor fàcil i recurrent.

Els sis actors es mouen amb fluïdesa en un escenari que ens evoca una llar austera, on tot el luxe rau en un sofà que també és un símbol. Vocalitzen molt bé i això, avui, és un gran mèrit, encara més quan l’obra, malgrat la seva singularitat, compta amb un  text de gruix i elaborat, gens senzill. Més enllà de si tot plegat provoca o no una reflexió sobre temes que  no tenen avui la novetat amb la qual comptaven fa algunes dècades, malgrat que els problemes lligats al paper de les dones no s’han superat, ni de bon tros,  Broken Heart Story resulta una experiència teatral estimulant i destinada als amants del teatre en general, sense prejudicis ni límits a l’hora de gaudir-ne.

 

_______

Broken Heart Story / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Text de Saara Turunen / Direcció de Saara Turunen / Fins l’1 d maig / 20 euros / www.lavillarroel.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES