Una comèdia musical sobre homes i dones

Arriba al Teatre Condal 'Homes', una comèdia amb música de Marc Parrot sobre què suposa ser home i dona avui dia

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Homes, la comèdia musical té les seves arrels en l’obra que Sergi Belbel, a petició de la companyia “T de Teatre”, va endegar l’any 1994 i de la qual recupera alguns fragments. Amb música de Marc Parrot, s’ha reconvertit aquella obra en un musical alegre i divertit, que pot funcionar en un teatre convencional com el Condal però que ho podria fer en qualsevol espai alternatiu, ja que conté les essències més interessants i genuïnes del teatre de cabaret.

Per a aquest espectacle s’ha comptat amb cinc actrius del present que saben fer de tot, canten, ballen, fan veus diferents i es mouen per l’escenari amb una envejable naturalitat, vestides d’home malgrat el talons inevitables, que esdevenen un estrany símbol de les servituds femenines. Homes és un espectacle que pot complaure un públic divers i que té moltes virtuts, les més grans relacionades amb les interpretacions que fan les actrius. També la música de Marc Parrot contribueix al dinamisme del muntatge.

Malgrat aquests aspectes positius, un dels punts febles del conjunt és el text, amb tòpics excessivament evidents i un vocabulari que vol ser popular i que cau en algunes vulgaritats poc subtils. Des de l’any 1994 n’han passat més de vint i el tema dels sexes i dels problemes de les dones ha canviat encara que moltes constants persisteixin en el costumari quotidià i les coses siguin ben diferents en el món occidental del que podem trobar a geografies més complexes.

Fa anys molt bons escriptors i escriptores van col·laborar amb espectacles d’aquest tipus, el gran Sagarra havia escrit cançons per a revistes d’abans de la guerra civil i durant la transició es va comptar amb gent com Maria Aurèlia Capmany o, més endavant, amb Vázquez Montalbán i d’altres. Algunes lletres que Capmany va escriure per a gent com la Trinca, per a espectacles de petit format, són encara tot un model d’ironia i enginy, avui una mica oblidat i que no ha conformat una tradició estable d’escriptors de pes que col·laborin amb aquests espectacles més frívols però amb contingut crític. I també hem perdut la petja d’escriptors catalans que escriguin lletres per a cançons fins i tot més serioses però populars, en tot cas es musiquen poemes ja escrits que en moltes ocasions, a causa de l’evolució de la poesia, no resulten adients del tot per a ser musicats.

En el rerefons crític de l’espectacle s’hi troba a faltar més ironia catalana a l’entorn de les relacions entre els sexes i les dèries d’homes i dones. Mentre el pes del text evidencia la problemàtica del sexe femení, paradoxalment se’ns mostra en una de les escenes tot un ventall de dones que responen als tòpics més tronats sobre les senyores: histèriques, garlaires, superficials, incapaces d’alliberar-se de servituds com les dels talons fins gairebé al final de l’obra. És clar que tot és contemplat com a través d’un mirall estrafet però una conclusió musical amb una lletra més elaborada que això de ser home no mola hauria arrodonit el muntatge donant-li una volada més evident.

Les mancances del text, però, es dilueixen en el conjunt gràcies a la feina de les actrius i al pes de la música. El món del teatre viu una bona època, amb actrius i actors que saben fer de tot i tot ho fan bé. Homes, el musical resulta una obra molt adient al Paral·lel d’avui i a aquest Teatre Condal que manté una línia interessant i coherent lligada al teatre comercial i que evidencia que l’avinguda, si bé no és ni pot ser el que havia estat, compta amb un present brillant en el qual és tot un punt de referència pel que fa a l’espectacle barceloní actual.

 

_________

Homes, la comèdia musical / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció de Carol López / Text de Sergi Belbel i Carol López / Fins el 23 d’abril de 2017 / 90 minuts / 24 euros / www.teatrecondal.cat

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Una monja entre l’art i el poder

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Goya l’obra La autora de Las Meninas, una història situada en un futur proper, l’any 2037. La crisi econòmica ha...
  • Una història dual d’art i amor

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Després del seu pas per la Sala Atrium arriba a La Villarroel, on romandrà fins el primer de maig, Broken Heart Story. Aquesta...
  • Un polític i un psiquiatra a la Sala Muntaner

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Encara es pot veure, fins a primers de maig, L’efecte, aquesta petita joia teatral que està funcionant molt bé a causa, sobre tot,...
  • La magdalena de Pujol

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Hi ha la famosa magdalena de Proust i la magdalena de… Pujol. Més ben dit,  la mitja magdalena de Jordi Pujol, per ser...