El misteri i l’encant de l’ombra

Satori publica una nova edició de l''Elogi de l’ombra', on Tanizaki mostra l'essència de la bellesa d'un Japó que ja no existeix

 

Nicola di Padova. Barcelona

Per mèrit de la seva posició geogràfica, el Japó ha estat en gran part de la seva història un país aïllat dels esdeveniments, de les ideologies i de l’estètica occidental. Tot això canvia des de la segona meitat del segle XIX, quan els occidentals “descobreixen” Japó i obliguen el país a obrir-se al comerç amb el món exterior.

El Japó dels anys trenta és un país totalment transformat en tots els nivells, des de la cultura a l’estructura de govern, passant per l’organització militar i el contacte amb la resta del món. En aquest període històric, en el qual la introducció dels conceptes estètics occidentals han modificat profundament la sensibilitat japonesa, Jun’ichirō Tanizaki publica un dels assajos sobre l’estètica japonesa més influents de la literatura: Elogi de l’ombra (1933).

Tanizaki és uns dels autors japonesos més coneguts i estimats a nivell internacional, les seves obres (sobretot les que va escriure des dels anys vint) reflecteixen el context històric dels primers anys del segle XX, i transmeten un sentiment de nostàlgia pel que era el Japó del passat. Elogi de l’ombra és una exaltació de l’estètica japonesa a través de l’anàlisi del paper que l’ombra exerceix en tots els àmbits de la vida quotidiana: des de l’organització arquitectònica de la casa als estris de cada dia, del menjar fins al teatre nō.

Mentre la cultura occidental tendeix a eliminar l’ombra perquè la considera un impediment a l’observació, en l’estètica japonesa l’ombra és el que exalta la bellesa real. En aquest sentit, Tanizaki destaca les virtuts de la casa japonesa tradicional, amb el seu delicat equilibri entre llum i ombra, i algunes parts de la casa com el bany i el tokonoma (un nínxol a la paret on es posen flors i que crea una zona d’ombra a l’habitació). Tanizaki exemplifica la seva visió de superioritat de l’ombra a través de l’exaltació del paper per escriure japonès (que difereix de l’occidental per la seva textura i color), dels estris de cuina de laca en els qual la formació d’una patina opaca durant el temps només serveix per exaltar la seva bellesa.

En conclusió, Elogi de l’ombra és una obra mestra que elogia una estètica autòctona que corre el risc de perdre’s, aquest és un assaig que no es pot ignorar si es vol entendre l’art japonès. El títol de Tanizaki està disponible en català a Angle Editorial (amb traducció d’Albert Nolla) i en una nova edició en tapa dura (amb traducció de F. Javier de Esteban Baquedano) a Satori Ediciones.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HumanitatsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Un nen prodigi

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fer parlar als infants és ja tot un recurs narratiu amb una llarga tradició. Aquest recurs pot presentar moltes variants, des d’una visió...
  • Història, memòria i identitat

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal “Coneixia la història, ignorava la veritat”. Amb aquesta citació de Carlos Fuentes encapçala Kirmen Uribe la seva darrera novel·la, publicada en català per...
  • Signatures de Sant Jordi 2017

    Ja tenim aquí el recull de signatures de Sant Jordi. De moment, adjuntem les que ens han arribat. A mesura que s’apropi el 23 d’abril, les anirem actualitzant (amb...
  • ‘Lady Susan’, el més desconegut de Jane Austen

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’ombra de les sis grans novel·les de Jean Austen –Seny i sentiment, Orgull i prejudici, Mansfield Park, Emma, L’abadia de Northanger i...