El misteri i l’encant de l’ombra

Satori publica una nova edició de l''Elogi de l’ombra', on Tanizaki mostra l'essència de la bellesa d'un Japó que ja no existeix

 

Nicola di Padova. Barcelona

Per mèrit de la seva posició geogràfica, el Japó ha estat en gran part de la seva història un país aïllat dels esdeveniments, de les ideologies i de l’estètica occidental. Tot això canvia des de la segona meitat del segle XIX, quan els occidentals “descobreixen” Japó i obliguen el país a obrir-se al comerç amb el món exterior.

El Japó dels anys trenta és un país totalment transformat en tots els nivells, des de la cultura a l’estructura de govern, passant per l’organització militar i el contacte amb la resta del món. En aquest període històric, en el qual la introducció dels conceptes estètics occidentals han modificat profundament la sensibilitat japonesa, Jun’ichirō Tanizaki publica un dels assajos sobre l’estètica japonesa més influents de la literatura: Elogi de l’ombra (1933).

Tanizaki és uns dels autors japonesos més coneguts i estimats a nivell internacional, les seves obres (sobretot les que va escriure des dels anys vint) reflecteixen el context històric dels primers anys del segle XX, i transmeten un sentiment de nostàlgia pel que era el Japó del passat. Elogi de l’ombra és una exaltació de l’estètica japonesa a través de l’anàlisi del paper que l’ombra exerceix en tots els àmbits de la vida quotidiana: des de l’organització arquitectònica de la casa als estris de cada dia, del menjar fins al teatre nō.

Mentre la cultura occidental tendeix a eliminar l’ombra perquè la considera un impediment a l’observació, en l’estètica japonesa l’ombra és el que exalta la bellesa real. En aquest sentit, Tanizaki destaca les virtuts de la casa japonesa tradicional, amb el seu delicat equilibri entre llum i ombra, i algunes parts de la casa com el bany i el tokonoma (un nínxol a la paret on es posen flors i que crea una zona d’ombra a l’habitació). Tanizaki exemplifica la seva visió de superioritat de l’ombra a través de l’exaltació del paper per escriure japonès (que difereix de l’occidental per la seva textura i color), dels estris de cuina de laca en els qual la formació d’una patina opaca durant el temps només serveix per exaltar la seva bellesa.

En conclusió, Elogi de l’ombra és una obra mestra que elogia una estètica autòctona que corre el risc de perdre’s, aquest és un assaig que no es pot ignorar si es vol entendre l’art japonès. El títol de Tanizaki està disponible en català a Angle Editorial (amb traducció d’Albert Nolla) i en una nova edició en tapa dura (amb traducció de F. Javier de Esteban Baquedano) a Satori Ediciones.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HumanitatsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La filla petita de Freud

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
  • Calatrava no va actuar sol

      Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
  • Poca vida però molt llibre

      Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
  • Postals del vell Japó

      Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...