Netflix vs. HBO: quina plataforma és millor?

Un any després de l'arribada de la plataforma Netflix a Espanya, ara arriba a corre-cuita la seva major competència, HBO

 

Joanma Tena. Barcelona

Fins fa cosa d’un any, amb la presència de només Movistar+, que ofereix un bon catàleg però a un preu massa alt, i Filmin o Wuaki, que són bastant pobres en contingut, Espanya es trobava molt enrere respecte la resta del món pel que fa a l’oferta de plataformes de vídeo en streaming, principalment degut al gran nombre de descàrregues il·legals que s’efectuen en aquest país, cosa que feia que les principals companyies internacionals no s’atrevissin a portar el seu catàleg. Tot això va canviar, però, a l’octubre de 2015, quan la més gran de totes, l’estatunidenca Netflix, va arriscar-se i va aterrar a Espanya amb una molt bona oferta tant de sèries com de pel·lícules i, a més, amb un molt bon preu. Un any després, i degut al gran èxit que la plataforma ha tingut, acaba d’arribar la seva major competència, HBO España, i és per això que hem decidit fer cinc cèntims del que ofereixen l’una i l’altra, tant en prestacions com en continguts, per a ajudar a aquells que encara no han decidit per quina optar.

 

Prestacions

Si bé és cert que HBO España només té un mes de vida al nostre país i encara li falten moltes coses per millorar, també s’ha de destacar que el seu preu és molt més assequible que el de Netflix. HBO val 7,99€ al mes i ofereix la possibilitat de, amb un mateix usuari, veure dos continguts diferents a la vegada, podent-hi registrar un màxim de cinc dispositius on reproduir-ho. Netflix, per la seva banda, disposa de tres opcions de preus: el pla bàsic, a 7,99€ mensuals, que no ofereix visionats en HD i només permet reproduir contingut en un aparell; el pla estàndard, a 9,99€, que ja permet l’alta definició i el visionat en dos aparells paral·lelament, i, per últim, el pla premium, que val una miqueta més, concretament 11,99€, i que permet reproduir contingut en quatre aparells a la vegada i, a més, en ultra HD. Cal destacar, això si, que en cap d’aquestes ofertes de Netflix existeix un màxim de dispositius on registrar el teu compte.

Pel que fa a la funcionalitat, Netflix encara li porta molt avantatge a HBO. La plataforma responsable, entre d’altres, de Stranger things, és molt interactiva i fàcil d’utilitzar. Un cop creat el compte, podem assignar diferents perfils per a tots aquells que vulguin utilitzar-la i, dins d’aquests, cadascú pot crear-se la seva pròpia llista de pel·lícules o sèries pendents de veure, a més de poder escollir idioma i subtítols predeterminats per a cada usuari. HBO España, però, només ofereix la possibilitat d’utilitzar un sol perfil per a tota la família i, per tant, la llista de contingut pendent perd valor.

HBO va arribar a Espanya a corre-cuita, ja que volien ser aquí abans de Nadal, i per aquest motiu no ha tingut temps de crear aplicacions per a tots els aparells multimèdia disponibles. Si bé Netflix pot reproduir-se a Smart TV, Apple TV, telèfons mòbils, ordinadors, tabletes i consoles, HBO España només pot fer-ho a ordinadors, tabletes i telèfons mòbils. A més, Netflix acaba de presentar una nova prestació, i és que ara pots descarregar temporalment el contingut que vulguis al teu mòbil o tableta per a veure’l sense connexió a Internet, cosa que HBO encara no ofereix. Tot i així, cal esmentar que aquesta recent nascuda plataforma ja està treballant en aplicacions per a tots els altres reproductors multimèdia del mercat als que encara no ha arribat.

 

Contingut I: pel·lícules, documentals i animació

Tant Netflix com HBO España encara tenen un gran camí a l’endavant pel que fa a l’oferta cinematogràfica. Ambdues aposten pels taquillazos i pel cinema de fons de catàleg, però tant a l’una com a l’altra els hi manca immediatesa en l’estrena de pel·lícules.

Amb la possibilitat, al igual que a HBO, d’escollir pel·lícules buscant-les en una llista de gèneres, Netflix compta amb grans títols i sagues com, per exemple, Los juegos del hambre, La gran apuesta, Matrix, Invencible, El club de la lucha, Tiburón, El señor de los anillos, Braveheart, Kill Bill, Pulp Fiction, Ghost, La lista de Schindler, El padrino, Frida, Intocable, Millennium, Lo imposible, La teoría del todo, Juno, La vida es bella o El discurso del rey. Per una altra banda, HBO España compta, de moment, amb molts menys títols, entre els que destaquen 2012, Frequency, Ocean’s Eleven, Spiderman, Mejor… imposible, Los ángeles de Charlie, Resacón en Las Vegas, Sexo en Nueva York, Algo pasa con Mary, Todo sobre mi madre, El mayordomo, El curioso caso de Benjamin Button, Fama, Gran Torino, Origen o El efecto mariposa.

Netflix disposa, a més, d’un ampli catàleg de pel·lícules originals fetes a diversos països i en diferents idiomes, com és el cas de Spectral, un thriller de ciència ficció; Soy la bonita criatura que vive en esta casa, una pel·lícula de terror psicològic; XOXO, un colorit drama adolescent o 7 años, primera producció espanyola de la plataforma, protagonitzada, entre d’altres, per Paco León i Alex Brendemühl. HBO, en canvi, encara es troba molt pobre en aquest aspecte, però cal destacar que les pel·lícules posteriors a les sèries Sexo en Nueva York, Entourage i Looking són de producció pròpia.

Quant a l’oferta de documentals, ambdues plataformes disposen d’un gran catàleg. En el cas de HBO España, aquests són bastant desconeguts encara al nostre país, tot i que disposa de la premiada sèrie documental Vice, en la qual un equip de periodistes presenta històries polèmiques de les que ningú no s’atreveix a parlar des dels llocs més perillosos de la terra. En el cas de Netflix, molts dels seus documentals, tant de producció pròpia com externa, s’han convertit en grans èxits de reconeixement mundial, com per exemple Making a murderer, del qual s’ha parlat moltíssim aquest 2016; La luz de las historias, on seguim a sis fotògrafs en busca de la foto perfecta arreu del món; El sangriento Imperio Romano, una barreja de sèrie a l’estil Roma (HBO) amb entrevistes a experts o grans documentals de la BBC com Planeta Tierra, Vida o África.

Finalment, pel que fa al contingut per als més petits de casa, HBO España es troba al capdavant, ja que disposa de molts clàssics Disney com La bella y la bestia, El rey león, Pocahontas o Aladdin, i en canvi Netflix no ha aconseguit tan bon tracte amb la companyia de contingut audiovisual animat per excel·lència, ja que al seu catàleg compta amb títols de menor importància com Big hero 6 o ¡Rompe Ralph!. Tot i així, Netflix aporta un catàleg molt més extens de pel·lícules i sèries infantils d’altres companyies i també de producció pròpia; per tant, tot i no trobar clàssics Disney, trobem bones pel·lícules per a tots els públics com Hotel Transilvania, Cómo entrenar a tu dragón, Shrek, Madagascar o Kung Fu Panda.

 

Contingut II: sèries

Com ja tots sabem, les sèries són l’aposta més gran per part de totes les plataformes d’streaming, i en aquest aspecte s’ha de reconèixer que HBO España es troba en molt bona forma. Si bé és cert que encara no disposa d’un catàleg molt ampli, en especial pel que fa a les sèries de producció externa, entre les quals trobem títols comptats com Mad Men, Blindspot, The Big Bang theory o The exorcist, també és cert que, quant a contingut serial propi, HBO sempre ha estat la número u al món. A més, ha aconseguit un tracte amb Movistar+ en el qual ambdues poden estrenar les sèries d’HBO a la vegada i Netflix no ha estat capaç d’aconseguir el mateix amb els seus propis títols, cosa que fa que sèries de producció pròpia de gran qualitat, com Orange is the new black o la magistral House of cards no es trobin, irònicament, del tot actualitzades a la seva aplicació tot i ser seves. Això sí, des de l’arribada de Netflix al nostre país, les sèries que no han estat prèviament venudes a Movistar+ ja mai ho seran i s’estrenen directament al Netflix espanyol a la vegada que a la resta del món. A més, aquesta plataforma disposa de molts títols d’altres companyies, com per exemple Please like me, Érase una vez, House, Lost (Perdidos), Homeland, The good wife, Vikings, Spartacus, Hijos de la anarquía, Modern family, Las chicas Gilmore, Gotham, American Crime Story: People vs. O.J. Simpson, Rick & Morty, Breaking bad, Scream, Prison Break, Padre de familia, Los 100 o The walking dead.

Dit això, i com és pràcticament impossible comparar sèries que no tenen res a veure entre si, esmentarem breument les produccions pròpies més exitoses de cadascuna d’aquestes dues plataformes per tal de què cadascú valori les que l’interessen de forma personal, així com també aprofitarem per a fer algunes recomanacions d’altres no tan conegudes.

 

Sèries d’HBO:

  • A dos metros bajo tierra: sèrie finalitzada l’any 2005 que compta amb cinc temporades i tracta sobre una família que porta una funerària. Plena d’humor negre, molt drama i amb un final molt bonic, però també una mica lenta.
  • Band of brothers (Hermanos de sangre): coproduïda per Steven Spielberg i Tom Hanks, aquesta minisèrie de deu capítols narra els fets de la II Guerra Mundial des del punt de vista de la companyia paracaigudista Easy. Es tracta d’una de les produccions sobre la WWII més fidels i esquinçadores.
  • Boardwalk Empire: protagonitzada per Steve Buschemi, produïda per Martin Scorsese i amb cinc temporades, aquest drama d’època ens trasllada a l’Atlantic City de 1920 durant la Llei Seca d’EEUU, on som testimoni del contraban i altres activitats il·legals de la zona. Molt lenta però amb unes interpretacions magistrals.
  • Divorce: assumint el risc de ser comparada amb Sexo en Nueva York, aquesta sèrie que només porta una temporada suposa el retorn de Sarah Jessica Parker a televisió, aquest cop per a explicar-nos la història d’un dur i interminable divorci en un to d’humor que funciona bastant bé.
  • Girls: tragicomèdia creada i protagonitzada per l’actriu Lena Dunham en la que seguim un grup d’amigues de vint i pocs anys durant les seves experiències, moltes d’elles basades en fets reals de la pròpia Dunham, a Nova York. Al febrer de 2017 s’estrena la seva sisena i última temporada.
  • Juego de tronos: sense cap necessitat de presentació, la que ja s’ha convertit en la sèrie més vista, descarregada, comentada i premiada de la història pertany a HBO i podem veure les sis temporades ja emeses al canal d’streaming, a més de poder seguir els episodis de la setena temporada (prevista pel juny) al ritme d’Estats Units.
  • Looking: sèrie de només dues temporades (amb una peli per a tancar la història també a HBO España) que narra la vida d’un grup d’amics gais sense recórrer a tòpics ni prejudicis. Molt entretinguda, però massa curta.
  • Los Soprano: considerada una de les millors sèries de la història, ens presenta a Tony Soprano, cap d’una família mafiosa de Nova Jersey, interpretat pel difunt James Gandolfini, i la seva lluita per a equilibrar les seves dues famílies: la seva dona i fills i la màfia. Aquesta sèrie disposa d’episodis magistrals i d’episodis on no passa absolutament res, però el que si va tenir és un final molt polèmic.
  • Roma: reproducció exquisida dels anys de transició entre la República romana i l’Imperi. Amb, malauradament, només dues temporades, aquesta sèrie, amb molt de sexe i molta sang, va ser una de les inspiracions per a d’altres com Spartacus o Vikings. Molt recomanable.
  • Sexo en Nueva York: poc es pot dir d’aquesta sèrie que no sàpiga ja tothom; Sarah Jessica Parker i les seves amigues ens traslladen a Nova York per a explicar-nos les seves vivències en el món del sexe i en la cerca de l’amor. Molt divertida, entranyable, plena de moda i amb un personatge que es menja els demès: el de Samantha Jones (Kim Cattrall).
  • The leftovers: creada i escrita per un dels responsables de Lost (Perdidos), aquesta sèrie que finalitzarà l’any 2017 amb la seva tercera temporada narra les vides de diverses famílies tres anys després de que un esdeveniment inexplicable fes desaparèixer el 2% de la població mundial. Una mica lenta però molt original.
  • The newsroom: sèrie de tres temporades que ens mostra el dia a dia a una redacció d’informatius televisius, barrejant ficció amb notícies i fets reals que la fan molt més interessant del que pot semblar abans d’endinsar-se en ella.
  • The night of: gran sorpresa d’aquest 2016 de la que encara es desconeix si hi haurà continuació o no, tot i que la història del judici d’un jove pakistanès que viu a Nova York i és acusat de l’assassinat d’una noia ja ha quedat tancada al finalitzar aquesta primera temporada.
  • The wire (Bajo escucha): considerada per molts la millor sèrie de la història, tot i que nosaltres discrepem, si que és cert que aquest drama centrat en les intervencions telefòniques judicials encomanades a un grup de policies va ser un gran èxit per a HBO i mostra una cara molt fidel de la lluita contra el tràfic de drogues als Estats Units. Compta amb cinc temporades i va finalitzar l’any 2008.
  • The young pope: estrena d’aquest 2016 que compta amb el valor afegit de ser una coproducció de diversos països amb un elenc de qualitat com és el cas de Jude Law o, per exemple, Javier Cámara. Aquesta sèrie, que ja ha estat renovada per a una segona temporada, conta la història d’un Papa que no és gens normal. Dirigida per l’italià Paolo Sorrentino, manté l’estil d’aquest director i és bastant rara però també molt addictiva.
  • Treme: ja finalitzat després de quatre temporades, aquest drama ens explica les vides de diversos ciutadans de Nova Orleans mesos després dels desastres produïts per l’huracà Katrina. Compta, a més, amb un gran reconeixement per part de la crítica i amb molts premis importants.
  • True blood: sèrie de vampirs que no té res a veure amb els amors adolescents de Crepúsculo sinó que tracta el tema des d’un punt de vista més adult, obscur i sexual en uns ficticis Estats Units on els vampirs conviuen entre els éssers humans i s’alimenten, suposadament, d’una beguda embotellada semblant a la sang anomenada True blood. Parteix amb una molt bona premissa i una molt bona primera temporada però s’ha de reconèixer que va degenerant amb el temps fins a arribar al seu mediocre final a la setena temporada.
  • True detective: aquesta sèrie antològica explica una història de detectius diferent a cada temporada amb un elenc de cinema com, per exemple, Matthew McConaughey o Colin Farrell. La primera va ser un gran èxit tant de crítica com d’audiència i va rebre molts premis importants, però la segona està considerada molt inferior a l’anterior. Encara es desconeix si continuarà amb una tercera temporada o no.
  • Westworld: nova gallina dels ous d’or d’HBO; estrenada aquest any, ja ha estat la primera temporada d’una sèrie més vista de la història del canal. Ens traslladem a un parc d’atraccions futurista ambientat en l’oest americà on tots els habitants són, en realitat, androides amb aparença humana que comencen a prendre consciència de si mateixos i a rebel·lar-se contra els humans que els maltracten. Una història plena de misteris que són, en gran mesura, resolts al final de la temporada, que obre, a més, noves incògnites per a les properes quatre temporades de les que ja se sap que disposarà la sèrie.

 

Sèries de Netflix:

  • 3%: sèrie brasilera produïda per Netflix. Es tracta d’una barreja —millor fins i tot, dirien alguns— entre Los juegos del hambre i El método, i ens trasllada a un món futur on la pobresa i la violència es troben a l’ordre del dia i només un 3% de la població, cada any, aconsegueix mudar-se a una illa idíl·lica on res de tot això existeix. Per a aconseguir aquest objectiu, però, tots els habitants que fan 21 anys han de passar unes proves molt perilloses. Disposa, de moment, de només una temporada, però ja ha estat renovada per a una segona.
  • Black mirror: tot i que les dues primeres temporades d’aquesta increïble sèrie anglesa no pertanyien a Netflix, després de ser cancel·lada pel seu canal original, la plataforma la va rescatar i ha continuat la seva producció amb una tercera temporada molt superior a les anteriors. Es tracta d’un show on, en cada capítol, se’ns explica una història diferent, totes elles, però, amb una qüestió comú: quines poden ser les conseqüències de que la tecnologia continuï avançant tant?
  • Bloodline: aquest obscur drama que encara està pendent d’una tercera temporada i que és bastant desconegut al nostre país, explica la història d’una família, en especial de quatre germans, un dels quals torna a casa després de molts anys per a venjar-se i fer la vida impossible als demès, fet que desencadenarà en una tragèdia que canviarà la vida de tots ells. Com en el cas de Los Soprano d’HBO, té capítols massa lents on no passa absolutament res, però també té uns altres carregats de tensió i misteri, els quals fan que, en general, es tracti d’un molt bon show.
  • Daredevil: un dels punts forts de Netflix és la gran quantitat de sèries de producció pròpia que té juntament amb Marvel, i aquesta és una d’elles. Recentment renovada per a una tercera temporada, es tracta de l’adaptació serial dels còmics de l’heroi cec. Ideal per a tots els fans dels superherois.
  • Dirk Gently: agencia de investigaciones holísticas: protagonitzada pel mític Frodo d’El señor de los anillos, Elijah Wood, aquesta excèntrica i caòtica coproducció de Netflix i BBC Amèrica ens explica la història de dos detectius que intenten solucionar misteris sobrenaturals de manera poc convencional. Disposa d’una temporada recent estrenada.
  • Grace & Frankie: sèrie còmica que compta amb les interpretacions de dues grans actrius, Jane Fonda i Lily Tomlin, i que narra les vivències de dues dones ja entrades en anys, totalment oposades, que no tenen més remei que fer-se amigues després de que els seus marits els hi confessin que porten més d’una dècada mantenint una relació homosexual. Actualment es troba amb una tercera temporada pendent d’estrena.
  • Haters back off: comèdia d’una temporada, de moment, protagonitzada per la youtuber Miranda Sings que ens ensenya l’esbojarrada vida d’una noia un tant folla que es creu que és famosa després de publicar un horripilant vídeo d’ella cantant a Youtube. Bastant graciosa però, en ocasions, una mica repetitiva.
  • House of cards: primera sèrie original de Netflix i protagonitzada per Kevin Spacey, aquest excel·lent drama narra la història d’un congressista que, juntament amb la seva dona, conspirarà i farà tot el possible, legal o il·legalment, per tal d’aconseguir arribar a ser president dels Estats Units. Una sèrie de visionat obligatori que ja compta amb quatre temporades i una cinquena en producció.
  • Jessica Jones: una altra de Marvel. Tracta sobre una detectiu privada amb un passat traumàtic que farà ús dels seus poders sobrenaturals per a venjar-se del seu torturador. Aquesta sèrie ha esdevingut un gran èxit i ja ha estat renovada per a una segona temporada.
  • Luke Cage: també de Marvel i amb una segona temporada pendent, ens explica la història d’un ex-convicte encaputxat i de pell impenetrable que lluita contra el crim al seu barri amb l’objectiu d’alliberar-lo de tot mal i, ja de pas, de netejar el seu nom.
  • Madres forzosas: aquest revival de la mítica Padres Forzosos ens torna a portar els mateixos personatges que a l’original i entrega el protagonisme a les nenes de la família, la DJ, l’Stephanie i l’esbojarrada amiga d’aquestes, la Kimmy, que ja són adultes i tenen les seves pròpies grans famílies, totes elles convivint a la mateixa casa de San Francisco que ja tots coneixem. Amb dues temporades ja disponibles, aquesta sitcom ha esdevingut la sèrie més vista de la història de Netflix.
  • Narcos: sèrie que narra, barrejant ficció i fets reals, la vida del narcotraficant colombià Pablo Escobar, juntament amb la de la resta del càrtel de Medellín i les dificultats de la DEA per a capturar-lo. Després de dues temporades de gran èxit i una qualitat sense parer, ja ha estat renovada per a una tercera temporada que traslladarà l’acció a la lluita contra un altre càrtel colombià, el de Cali, i que comptarà amb el fitxatge de dos actors espanyols: Javier Cámara i Miguel Ángel Silvestre. Una altra sèrie de visionat obligatori.
  • Orange is the new black: amb quatre temporades ja disponibles, aquesta comèdia negra ens trasllada a una presó de dones amb el pretext de seguir la Piper, una noia que va cometre, en el passat, un error que, anys després, ha de pagar. Tot i així, no és la protagonista absoluta de la història, ja que es tracta d’una sèrie coral plena de grans personatges i grans arcs argumentals. Molt recomanable.
  • Sense8: sèrie de ciència ficció sobre vuit desconeguts de països i cultures diferents, que van néixer el mateix dia i que, poc a poc, comencen a sentir que estan mental i emocionalment connectats. És bastant entretinguda, tot i que cal destacar que no totes les històries són igual d’emocionants i interessants. Disposa d’una temporada ja completa, un especial de Nadal recent estrenat i una segona temporada prevista pel maig de 2017.
  • Stranger things: gran sorpresa de l’any per a Netflix. Aquesta sèrie, homenatge al cinema d’Steven Spielberg i als llibres de Stephen King dels anys 80, està protagonitzada per Winona Ryder i un grup de nens molt peculiar —que, com no podia ser d’una altra manera, van en bicicleta— i que es veuran envoltats en un misteri després de la desaparició d’un d’ells. Amb una segona temporada ja en producció, Stranger things ha suposat, per a Netflix, un augment molt gran del nombre de subscriptors a la plataforma.
  • The crown: no sabem si està considerada ja com una de les millors sèries de la història, però de ben segur que ho és. Aclamada per la crítica, aquesta producció, la més cara de Netflix, mostra, en cada temporada, deu anys del regnat d’Isabel II d’Anglaterra amb una narrativa molt cuidada, una fotografia impecable i uns personatges molt ben aconseguits. De moment, però, només disposa d’una temporada de les sis previstes.
  • The get down: sèrie de la qual, de moment, només podem trobar la primera part de les dues que, en un principi, l’haurien de conformar. Dirigida per Baz Luhrmann, director de Moulin Rouge, es tracta d’una sèrie musical sobre els inicis del hip-hop i la música disco al Bronx dels anys 70. Encara es desconeix si finalment podrem veure el final d’aquesta història, però, ja que no ha estat l’èxit que Netflix esperava degut a que tant la trama com la realització no són pel gust de tothom.
  • The OA: un drama recent estrenat que ha arribat envoltat de misteri, ja que no havia estat anunciada prèviament i, un cop visionada, s’entén per què: el millor per a poder gaudir d’aquesta sèrie és no saber absolutament res d’ella. Cal dir, però, que és una història molt cuidada, molt ben portada a terme i amb un gran missatge de transfons que, sincerament, creiem que farà perillar el llegat d’Stranger things com a millor estrena de Netflix aquest 2016.
  • Van Helsing: també recent estrenada, es tracta d’una adaptació lliure de la història del caçador de vampirs, protagonitzada, en aquest cas, per una noia. De moment només disposa d’una temporada.

 

Conclusió

Un cop vist tot el que ofereixen ambdues plataformes, tant en prestacions com en contingut, és bastant evident que, de moment, Netflix guanya la partida a HBO España. Tot i així, com ja hem esmentat anteriorment, cal tenir en compte que HBO acaba de néixer a Espanya i encara ha de créixer molt més, així com també és cert que disposa de totes les eines necessàries per a convertir-se, amb el temps, en una gran competència per a Netflix.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓSèries
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES