La tardor Renoir de Barcelona i Madrid

'Renoir entre dones' i 'Renoir: intimidad', dues grans exposicions a la Mapfre i el Thyssen dedicades a l'obra del pintor francès
El ‘Bal du Moulin de la Galette’ de Renoir es pot veure a l’exposició de la Fundación Mapfre de Barcelona

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Aquesta tardor, els amants de l’art poden gaudir de dues grans exposicions dedicades a l’obra de Pierre-Auguste Renoir.  Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie, comissariada per Guy Cogeval i Pablo Jiménez Burillo, es pot veure a Barcelona, a la Casa Garriga i Nogués de la Fundación Mapfre. Renoir: intimidad s’exposa al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, comissariada per Guillermo Solana, director artístic del museu.

Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) formà part d’un dels grups més revolucionaris de la pintura moderna. A principis de la dècada de 1860, a l’Escola Imperial i Especial de Belles Arts de París, entrà en contacte amb Claude Monet, Alfred Sisley i Frédéric Bazille amb qui compartien amistat i el gust per pintar a l’aire lliure. Era un moment d’experimentació sobre la pintura i de gestació del que poc després es convertiria en el moviment conegut com l’Impressionisme, terme encunyat per la crítica de l’època a partir d’un cèlebre paisatge de Monet. L’impressionisme es va reflectir sobretot en la pintura d’exteriors naturals i urbans on els artistes experimentaven amb els efectes atmosfèrics i de la llum.

El nom de Renoir evoca escenes de lleure col·lectiu i de vida a l’aire lliure del París de la segona meitat del segle XIX que traspuen l’alegria i la sensualitat del goig de viure. A partir de 1880 s’anà distanciant progressivament de l’impressionisme. Després de viatjar a Itàlia, l’impacte que li causen els mestres italians de Renaixement, unit a la seva admiració per la pintura d’Ingres, marcarà una evolució en la seva obra on les taques de colors deixaran pas sobretot a figures d’un estil més lineal i depurat. I encara, a partir del segle XX, en les seves darreres obres s’hi detecta una influència de Rubens en la plenitud de formes dels cossos de les cèlebres banyistes.

 

Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic

 L’exposició que es pot veure a la  Casa Garriga i Nogués de la Fundación Mapfre recull una seixantena de peces que provenen dels museus d’Orsay i de l’Orangerie. La mostra gira a l’entorn del fil temàtic de la representació de la figura femenina en l’obra de Renoir, encara que inclou també escenes a l’aire lliure, paisatges i altres temes pictòrics, en un conjunt que permet constatar la profunda evolució de l’artista. Les obres es mostren al visitant distribuïdes en onze seccions: La parisenca, La dona paisatge, Montmartre i els pintors catalans, El ball del Moulin de la Galette, Maternitat i Dona-infant, En el secret de la toaleta, Pintors, compositors, poetes, Flors i Nimfes modernes.

Per contextualitzar l’obra de Renoir i fer evident la seva influència, es presenten obres d’altres artistes contemporanis com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Jean Beraud, Vincent Van Gogh, Edgar Degas, Pierre Bonard i Pablo Picasso, entre d’altres. L’obra estrella de l’exposició és el cèlebre Bal du Moulin de la Galette, encara que també s’hi mostren altres obres de gran interès -personalment tinc debilitat per Jeune filla lisant (1874). Potser es pot objectar que en voler tractar altres aspectes de l’obra de Renoir, així com les influències amb altres pintors, es perdi una mica el fil temàtic que se suposa és el conductor de l’exposició. I el que és un aspecte clarament a millorar és la il·luminació de les obres que obliga els visitants a anar buscant un angle de visió de les pintures lliure de reflexos, cosa que perjudica força el plaent impacte estètic que ha de produir la visita.

 

Renoir: intimidad

Al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid s’exposa Renoir: intimidad, comissariada per Guillermo Solana, una gran retrospectiva que parteix del fet que bona part de l’obra del pintor està centrada en el concepte d’intimitat. La intimitat és una proximitat que s’expressa sovint mitjançant el contacte físic entre els personatges, o en una invitació gairebé al tacte, i que és present fins i tot en les escenes a l’aire lliure on l’artista s’acosta amb una mirada empàtica als personatges i convida l’espectador a penetrar en l’escena.

El conjunt de setanta-vuit obres que s’exposen procedeixen de diversos museus i col·leccions com el Musée Marmottan Monet de París, l’Art Institute de Chicago, el Museu Pushkin de Moscou, el J. Paul Getty de Los Àngeles, la National Gallery de Londres o el Metropolitan de Nova York. Renoir: intimidad s’articula en sis grans apartats: Impresionismo: lo público y lo privado, Retratos de encargo, Placeres cotidianos, Paisajes del norte y del sur, La família y su entorno, Bañistas. El primer mostra les dues cares del Renoir impressionista: el públic i el privat, amb figures i escenes en interiors o exteriors que suggereixen una atmosfera d’intimitat i de sensualitat que actualitza l’esperit de Watteau i el rococó.

Retratos de encargo recull una nodrida mostra de retrats pintats al llarg de tres dècades on s’aprecia el distanciament de Renoir respecte del grup impressionista i la recerca de l’èxit social amb el retrats burgesos. La música, la lectura, la toaleta són els protagonistes dels quadres de figures femenines recollides en Placeres cotidianos, on Renoir ens permet d’entrar de puntetes en espais íntims plens de sensualitat. Com el seu títol indica, Paisajes del norte y del sur mostra paisatges de petit format de Normandia o l’illa de Guernsey, Itàlia, la Provença i de la finca Les Collettes, on va viure els darrers anys de la seva vida. Segons Renoir, el paisatge era per a ell un descans de la tensió que li produïa pintar figures, i li permetia una major experimentació amb la paleta.

Des del naixement del seu fill Pierre, en 1885, els temes familiars ocuparan una part important de la seva producció, en La família y su entorno s’exposen alguns dels retrats familiars, el més singular un del seu fill Jean, el que després serà un gran cineasta, inspirat en un retrat principesc de Velázquez que Renoir havia admirat en una visita al Museu del Prado, el 1892. Finalment, Bañistas és la consagració d’un dels temes centrals de la seva obra des dels inicis: el nu femení. Més important encara a partir de 1880 en què es distancia de l’impressionisme. Els monumentals nus femenins de Renoir, que van impressionar Matisse i Picasso, evoquen les figures clàssiques dels mestres Miquel Àngel, Tiziano i Rubens.

La mostra es clou amb la instal·lació Un hermoso jardín abandonado, que al final del recorregut acull al visitant amb una estimulant proposta multisensorial. La instal·lació parteix de la idea de la contemplació de l’obra d’art com una experiència que marca una relació d’intimitat amb l’obra. Per a Renoir tant l’observació de la naturalesa com de la pintura constituïen una experiència integral dels sentits. La sala està concebuda com un espai d’intimitat on el visitant, a més de la contemplació visual, pot experimentar mitjançant les aromes, els sons i les textures que se li proposen al tacte, i pot evocar la vivència de transitar pel jardí que en el quadre Mujer con sombrilla en un jardín Renoir va pintar la primavera de 1875.

Les comparacions són odioses però en aquest cas inevitables. En la meva modesta opinió, i vistes en conjunt, em sembla superior l’exposició del Museo Thyssen-Bornemisza. D’una banda, permet contemplar reunides obres disseminades per diversos museus internacionals i, de l’altra, el concepte d’intimitat és més ampli i permet resseguir de manera més coherent el conjunt de les obres exposades. El buit més evident és el del Bal du Moulin de la Galette (que està a l’exposició de Barcelona), però per la resta la qualitat i la varietat de les peces, compensa. La distribució i l’ordenació de les obres és impecable –i no cal dir-ho, la il·luminació- i en conjunt presenta un concepte museístic molt més dinàmic i una experiència més completa i plaent per al visitant.

 
________

Renoir entre mujeres / Sala Fundación MAPFRE Casa Garriga i Nogués (Diputació, 250) / Fins el 8 de gener de 2017 / www.fundacionmapfre.org

Renoir: Intimidad / Museo Thyssen-Bornemisza (Paseo del Prado, 8. Madrid) / Fins el 22 de gener de 2017 / www.museothyssen.org

Categories
ARTPinturaRetrospectives
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES