Cadàvers que expliquen la història d’un país

'Enterrad a los muertos', de Louise Penny, és una novel·la negra que radiografia part de la història i la societat canadenques

 

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

A les pàgines d’Enterrad a los muertos (Salamandra), Louise Penny recupera el seu detectiu, Armand Gamache, Inspector Cap de la Sureté per cosir una novel·la que barreja gènere negre i thriller, amb dosis d’història sobre tres línies argumentals. Per una banda el lector es retroba amb Gamache, qui després d’una operació policial per la qual va pagar un elevat preu, està a casa del seu antic mentor recuperant-se de les ferides físiques, però més encara de les psicològiques. Gamache passa els dies passejant amb el seu inseparable gos pels carrers nevats de Quebec i buscant informació al fons bibliotecari de la Societat Literària i Històrica, una entitat anglòfona. I és al soterrani d’aquesta on apareixerà mort Agustin Renaud, excèntric arqueòleg que ha dedicat la seva vida i ànima a buscar el cadàver de Champlain, fundador de Quebec i símbol de la majoria francòfona. Un misteri al que Gamache intentarà contribuir per desvelar-lo.

Paral·lelament, l’inspector en cap envia d’incògnit al seu col·laborador, Jean-Guy Beauvoir, a Three Pines  per revisar un cas d’assassinat del qual no està segur d’haver atrapat realment a l’assassí, un cas que ve d’una novel·la anterior de l’escriptora. Per tant, no només recupera la figura de Gamache sinó que també altres elements de l’univers literari de Penny són utilitzats en aquesta obra. Per últim, a través de diversos recursos, com la memòria, es van proporcionant dades sobre el que va passar en aquella traumàtica intervenció policial de la que alguns van sortir vius però amb cicatrius, com és el cas de Gamache i de Beauvoir. És en aquesta part de la historia on la novel·la mira cap al thriller.

En les tres histories que formen Enterread a los muertos, Penny exhibeix la seva gran habilitat creant ambients. Aturant-se en detalls i apel·lant a sensacions aconsegueix traslladar al lector a escenaris generals com la freda i nevada Quebec, o a microuniversos com l’edifici de la Societat Literària i Històrica, que més que una biblioteca és la fortalesa de tota una comunitat, o a Three Pines, el poble tranquil i fictici perdut entre muntanyes i en el que els seus habitants amaguen secrets i relacions. Uns petits mons habitats per personatges amb una psicologia rica, gent que arrossega fantasmes, traumes, ambicions… Especial menció mereix Gamache, ja que, tot i que cada un dels personatges de Penny té el seu rol, aquest és un personatge al que el lector adora des del moment que el coneix. I és que el carismàtic inspector de l’autora canadenca és un heroi humà, noble i humil, que de vegades també s’equivoca, i quan això passa té la capacitat d’admetre els seus errors i tractar de compensar-los quan és possible.

Entre els personatges també cal esmentar Canadà, perquè el país i la seva història tenen també molt de pes en aquesta novel·la. La recerca de l’assassí de Renaud i per tant del cadàver de Samuel de Champlain serveix a l’escriptora d’excusa per recórrer la historia del país. És en aquest aspecte on Louise Penny demostra que darrere d’aquest llibre hi ha una gran feina de documentació i preparació. Al mateix temps que fa aquest recorregut, l’autora posa sobre la taula les tensions entre els francòfons i els anglòfons a Quebec. I tot això presentat amb una prosa elegant, hàbil en la descripció i en el diàleg, i que domina molt bé els temps per mantenir l’atenció del lector i la tensió de la narració.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negraThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Memòria col·lectiva que cal conservar

      Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA A les pàgines d’Una librería en Berlín (Seix Barral) coneixem la història real de Françoise Frenkel, un dona jueva apassionada per França i la...
  • Un calidoscopi de formes imperfectes

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Natalia Ginzburg (1916-1991) fou sempre una dona compromesa, una intel·lectual de primer ordre, i una de les veus més singulars de la literatura...
  • El comissari Méndez, després de González Ledesma

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Confesso que em vaig acostar a aquest llibre amb sentiments contradictoris i alguns prejudicis. Això de les continuacions i recuperacions de personatges de...
  • Una Islàndia freda i remota

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Salamandra manté la seva aposta per l’autor islandès Jón Kalman Stefánsson (Reikiavik, 1963) amb la publicació de la tercera entrega de la...