Assassinats que recorden negres episodis del passat

'Crims duplicats' és la segona novel·la de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt protagonitza pel psicòleg Sebastian Bergman
Claudia Conde i Jordi Boixadós són els traductors al castellà i català respectivament

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Crims duplicats (Columna/Planeta) de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt és, després de Secrets imperfectes, la segona novel·la dels guionistes de la sèrie The Bridge. Està protagonitzada pel psiquiatra criminal Sebastian Bergman. Retrobem aquest personatge egoista, faldiller, cínic, prepotent i, no obstant, carismàtic en hores més que baixes, enfonsat per la revelació amb què es va tancar l’anterior novel·la.

Crims duplicats comença amb un assassí en sèrie que mata dones seguint un modus operandi que concorda fins al més mínim detall amb els crims comesos per Edward Hinde als anys 90. Però Hinde fa quinze anys que està incomunicat en una presó de màxima seguretat (Bergman és precisament qui va resoldre el cas i va escriure un llibre sobre el psicòpata que el va fer famós), per tant és totalment impossible que sigui l’autor dels crims. Però qui reprodueix aquelles morts horribles i per què? Hi ha alguna connexió entre les víctimes?

La novel·la segueix una pauta semblant a l’anterior. El lector sap qui és l’assassí i què és el que vol aconseguir amb els crims, els mitjans de què es val per cometre’ls i quines circumstàncies vinculades a la seva infantesa l’han convertit en un psicòpata sense escrúpols. Però l’equip d’elit liderat per Torkel Torsten, l’Ursula, la Vanja i en Billy no ho saben i el lector ha d’assistir als seus petits avenços i errors i a les intromissions d’en Sebastian, que es tornarà a creuar de nou en el camí dels que van ser els seus companys, que es mouen més per interessos personals que no pas per ajudar a tirar endavant la investigació.

Però Crims duplicats no és només un cas per resoldre i un criminal per desemmascarar. Els personatges evolucionen, s’arrodoneixen, s’enriqueixen en matisos. Els coneixem millor, els entenem més. Bergman, amb un caràcter que fa simpàtic el doctor House, perd l’aura carismàtica de l’entrega anterior i frega el patetisme, doblement turmentat pel seu passat i llastrat per la vida que ha dut fins el moment. Vulnerable com no ho havia estat mai, amb una intel·ligència brillant, però desagradable en el tracte i en la relació amb els companys, és incapaç de trobar un rumb a la seva vida. Hi ha personatges, però, que grinyolen una mica: és difícil creure que algú pugui ser tan estúpid com Haraldson, expolicia i nou director de la presó on està tancat Hinde.

A Crims duplicats veurem com les vivències de la infantesa, la influència dels adults en una etapa tan vulnerable marca la vida adulta de les persones. Coneixerem un psicòpata pervers,  retorçat i manipulador que farà tot el que faci falta per venjar-se de qui el va descobrir i empresonar. Que els autors siguin guionistes dota la novel·la d’una prosa àgil i senzilla en la qual les descripcions es troben en perfecte equilibri amb uns diàlegs que imprimeixen un ritme trepidant a la lectura. Es pot abordar Crims duplicats sense haver llegit Secrets imperfectes, ja que en les primeres pàgines es donen al lector les claus necessàries per entendre el més important. Però tot i que els casos són autoconclusius, els protagonistes i les seves relacions i vides privades són importants i no s’acaben de copsar tots els matisos si no es disposa d’algunes informacions de la primera novel·la. La saga, a més, continua, i per tant és recomanable llegir-la en l’ordre que li han donat els autors.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES