Peter Stamm: “Un projecte fracassat pot ser l’inici de l’èxit d’un llibre futur”

L'autor publica ‘Noche es el día’, protagonitzada per una dona que veu com la seva vida canvia quan té un accident de cotxe
L'autor ha conversat amb el periodista Jordi Nopca a la Biblioteca Jaume Fuster - Fotografia © Ainhoa Gomà / Acantilado

 

Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena

Una presentadora de televisió, la Gillian, pateix un accident de cotxe i perd el marit. A la Gillian li costa molt plorar pel Matthias, fins i tot reconeix que no el troba a faltar; més aviat, allò que la fa trontollar de debò és que perd la seva cara, el rostre amb què la coneixien milers d’espectadors. Perduda a dins de si mateixa, sense saber qui és en realitat, la Gillian començarà un viatge que la farà rememorar la seva història personal i que la portarà a la casa d’estiueig del seus pares, lloc on s’ajuntaran el seu passat i el seu futur en la forma d’un artista en ple bloqueig creatiu.

Noche es el día de Peter Stamm ve a ampliar la col·lecció de clàssics contemporanis d’Acantilado. Com ha explicat el propi Stamm a la Biblioteca Jaume Fuster en conversa amb el periodista Jordi Nopca, un dels seus interessos principals és esbrinar “quina relació hi ha entre l’interior i l’exterior d’una persona”. Per explicar-ho “cal que hi hagi un procés de canvi, cal que hi hagi un abans i un després dels personatges” o de les situacions. El títol, Noche es el día, referència a Shakespeare que obre la novel·la, transmet precisament aquesta idea de transcurs, de transformació, que la pròpia Gillian viurà en cos i ànima amb l’accident de cotxe i que acabarà convertint-la en la Jill, una dona que potser, per primera vegada, sabrà què és la llibertat.

Stamm ha volgut recalcar la importància física, corporal, de ser capaços d’expressar els sentiments. Igual que la Gillian, hi ha persones que no poden moure la cara quan senten alegria o tristor: “si les intuïcions sota mètodes de teatre com l’Stanislavski estan justificades, podem dir que la seva capacitat d’experimentar sentiments, les seves emocions, es veuen limitades tant com la seva gestualitat?”

Aquesta mena d’inquietuds porten a Stamm a explorar la intimitat dels seus personatges. Ha explicat que de jove va escriure molta literatura satírica; “l’ humor, crític i sarcàstic, sempre ho veu tot de fora”, i reconeix que va arribar un punt en què volia saber més. Ara bé, aquest “saber més” sobre els personatges no és quelcom que pensi, o que li vingui, abans de posar-se a escriure. Més aviat ha descrit el seu mètode creatiu com una cerca, “un anar observant aquest personatge”, “de qui no saps més que el nom, l’edat i la professió”, “fins que l’acabes coneixent una mica millor”. Res indica que ho sàpiga tot del personatge, més aviat el contrari: sempre hi ha parts de la vida dels personatges que queden a les fosques. Fins i tot és possible, ha dit, que no necessàriament vegi allò que més li interessaria. Al final, importa que el personatge cobri vida.

I què és el que fa que un personatge desperti? Les grans preguntes, diu Stamm. En l’actualitat, segons l’escriptor suís, els temes primordials són la malaltia, la mort i l’amor. A més a més a Stamm li interessa saber com es viuen aquestes grans qüestions en l’entorn privat, però “tenint en compte que allò privat és sempre polític”, que “les estructures de poder en una família sempre són polítiques”, i que el fet de tenir fills també és política pura. L’escriptor ha explicat que només és “capaç d’escriure sobre allò que coneix”, sobre el seu món.

Per altra banda, Stamm al·lucina amb la capacitat d’autors com Dostoievski que ho descrivien absolutament tot en els seus textos. Avui en dia les ficcions han de ser, alguna manera, el·líptiques, han d’anar al gra des del principi. L’autor enfoca la seva escriptura així, partint del conflicte, d’aquell canvi o transformació que ha de fer viure els personatges, influït per la pràctica d’escriptura d’algun guió passat que mai no ha vist la llum.

Poc abans de concloure la xerrada, Stamm ha dit que “un projecte fracassat pot ser l’inici de l’èxit d’un llibre futur”. Noche es el día, la seva última novel·la publicada al nostre país, va tardar cinc anys en acabar-se. I és que l’autor va descobrir, mentre l’escrivia, que els personatges no estaven fent res, no avançaven, la qual cosa feia impossible el procés de canvi que ell sempre busca. No va ser fins anys després que va aconseguir arrodonir-ho, però així va aconseguir que aquesta Noche es el dia fos Stamm en estat pur, una ficció influïda per la d’autors com Peter Handke i molt recomanable tant pels amants de la seva trajectòria novel·lística (Siete años, 2011) com pels seguidors dels relats més experimentals (A espaldas del lago, 2014).

 

noche-es-el-dia

Categories
EscriptorsLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • La clau és la música

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig conèixer el pianista James Rhodes a través del seu llibre Instrumental (Blackie Books), on explicava que havia patit abusos sexuals de petit,...
  • Abismes vitals

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El Premi Documenta és un dels pocs guardons que encara avui segueixo, pels noms que l’han guanyat i perquè sempre asseguren una bona...
  • Onze històries barcelonines

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Recentment hem presenciat el naixement d’un nou segell editorial que ja ha deixat la seva primera llavor al mercat literari. L’editorial Univers, d’Enciclopèdia...
  • Ignorades minyones

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco En els darrers anys han sorgit un gran nombre de petites i coratjoses editorials, entre les quals Llop Roig, dirigida per l’historiador Pau...