L’aventura del gènere humà a la conquesta de Mart

La ‘Trilogía de Marte’ de Kim Stanley Robinson és un clàssic de la ciència ficció que aviat serà adaptat a la televisió

 

Nicola di Padova. Barcelona

El 2026 una nau espacial amb cent homes i dones a bord deixa la Terra amb la missió d’establir-se com a primera colònia permanent a Mart. El seu objectiu serà estudiar el planeta i començar la terraformació per tal de fer el planeta habitable per als éssers humans. Aquest és l’inici de Marte Rojo, el primer llibre de la saga que, juntament amb Marte Verde i Marte Azul, és coneguda com la “Trilogía de Marte”, publicada entre 1993 i 1996 per l’autor americà Kim Stanley Roberts, guanyador de prestigiosos premis com el Nebula, l’Hugo i el Locus.

Considerada com una de les més fascinants obres de la literatura de ciència ficció, la “Trilogia de Marte” és una història que es desenvolupa al llarg de dos segles, en els quals es succeeixen diverses generacions de personatges i la societat va evolucionant amb el progrés de la terraformació. La narració és lenta, lluny de les més irresistibles i plenes d’adrenalina space operas a les que estem acostumats, i se centra en l’exploració d’un món fred i aliè. Mart és el protagonista principal de la història: els seus paisatges, el seu clima i la seva evolució són explicades per Kim Stanley Robinson de manera magistral; l’autor demostra un coneixement científic espectacular i excel·leix en les descripcions paisatgístiques d’un món que l’home no ha vist encara més enllà de les lents de robots i sondes.

La història, els ideals i els conflictes dels primers colons (“els primers cent”), són al centre de la narració i en els diversos capítols dels llibres s’alternen les històries de John Boon, el primer home que trepitja Mart i líder ideal de la missió; el cínic i manipulador Frank Chalmers; l’emotiva femme fatale Maya Toitovna, i molts altres. Un dels temes de base de la saga és la divergència d’opinions entre els terraformistes, els ideals dels quals estan encarnats en el personatge de Sax Russell, i els “vermells”, liderats per Ann Clayborne, una geòloga que voldria mantenir inalterat l’estat del planeta.

En el transcurs de l’obra assistim a un procés de transformació radical que portarà Mart a ser, de planeta fred i inhòspit, a un planeta semblant a la Terra, amb una atmosfera, un clima i un mar propis. El llarg procés de terraformació permet a l’autor afrontar controvèrsies  de caire polític, qüestions ètiques com l’igualitarisme, aspectes socials com la immigració i la superpoblació, així com aportar interessants reflexions que en un futur no gaire llunyà haurem d’afrontar, com el tema de la independència d’un futur planeta colonitzat per la Terra o fins a quin punt els éssers humans poden decidir sobre la natura (¿seria just revolucionar un planeta només per fer-lo habitable per una espècie colonitzadora?).

El mode realista i profund amb el que aquests temes fonamentals són tractats fan d’aquesta obra un exemple i una font d’inspiració per a futurs colons i exploradors, tant és així que una còpia de Marte Verde (en la que s’afronta el tema de la independència de Mart i el desenvolupament d’una constitució) i la imatge de coberta de l’edició americana de Marte Rojo  estan inclosos en un DVD transportat a bord de la sonda espacial de la NASA Phoenix, que ha d’aterrar al planeta roig.

La saga va ser publicada en castellà per Minotauro amb traducció de Manuel Figueroa i Ana Quijada, però també es pot trobar en una còmoda edició de butxaca a Booket. En canvi, és difícil trobar la versió traduïda de Los marcianos (Minotauro, 2003), un volum que recull les històries breus ambientades en el mateix món de la sèrie principal juntament amb versions alternatives dels fets narrats en la història oficial.

Els amants de la saga i els més curiosos més o menys acostumats a aquest tipus de literatura de ciència ficció hardcore, podran reviure o descobrir aquesta èpica aventura espacial en la sèrie de televisió Red Mars, la primera temporada de la qual, de deu episodis, arribarà al canal americà SpikeTV el 2017. En definitiva, la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson és un clàssic contemporani de la literatura de ciència ficció, no de fàcil lectura i segurament no apta per a tots els lectors donat el seu ritme a vegades lent, però que sap premiar als lectors més pacients amb una història i uns personatges impossibles d’oblidar.

 

_________

Si t’interessen aquests llibres, et poden interessar aquests altres:

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES