La desaparició del poeta en el poema

Galaxia Gutenberg publica l'antologia 'Movimientos insomnes', que recull la poesia de Clara Janés

 

Nur Costa. Barcelona / @nurcosta

L’editorial Galaxia Gutenberg recull 50 anys d’escriptura de la poetessa, traductora i assagista Clara Janés en l’antologia Movimientos insomnes. La selecció va a càrrec de Jaime Siles, també autor de la introducció, en la que afirma que es tracta d’una poesia “sempre transcendent”, que es mou “en dues direccions: de la transcendència a la immanència, i a l’inrevés.” El primer que vaig llegir de Clara Janés va ser La Voz de Ofelia, publicat per Siruela (2005). Me’l van recomanar i a través d’aquest llibre ja em van atraure totes les qüestions que l’autora expressava en la seva narrativa. El va escriure degut a la trobada en persona que va tenir amb un dels seus mestres, en Vladimír Holan, poeta que ha nodrit molt dels altres poemes de Janés a Movimientos insomnes. Altres de les seves influències han estat Sant Joan de la Creu, Rilke, Ekelöf i Bobrowski.

Abans d’abordar el llibre, voldria destacar un parell de fragments de La Voz de Ofelia, ja que la trajectòria d’un escriptor ha de ser compresa en la seva totalitat, el màxim que es pugui i m’agradaria abordar els dos llibres alhora, ja que plantegen qüestions similars i en Holan va ser una influència prou rellevant que es veu plasmat a l’antologia: “Y si la poesia es establecer el ser por la palabra… aunque a veces, uno escribe sin saber qué es lo que le empuja, sin tenir clara conciencia de dónde parte ese impulso situado en el presente, ni qué emisiones de la memòria lo alimentan.”

La seva manera d’escriure em va sorprendre per la claredat amb què recorda tot el que viu. L’extrema presència que té en cada escenari de la seva vida, combinant emocions interiors amb sensacions exteriors, i els detalls de la naturalesa i paisatges familiars i estranys. La sinceritat amb què Clara Janés expressa els seus pensaments més enllà de veure el món com un escenari, em van atraure d’ella com a escriptora: “Es un movimiento enigmático el de la escritura. No se sabe a ciència cierta si està en el interior o en el exterior su germen, porque es un deseo y una posesión o acaso una forma de unión, una transparència…”

Després d’aquesta descoberta, vaig agafar Movimientos insomnes tan bon punt va sortir publicat. Un llibre que m’ha portat temps digerir, recórrer i apreciar, perquè el seu contingut demana ser llegit amb calma i anar-lo rellegint de tant en tant per pensar i per sentir. Movimientos insomnes és una àmplia antologia reunida en el decurs de mig segle i que versa sobre l’escepticisme, el misticisme, existencialisme, essencialisme, la ciència, la naturalesa i l’amor. És un recull del seu viatge personal buscant la sacralització de l’univers, la recerca d’un viatge infinit per ampliar el coneixement:

 

Mi ignorancia luminosa

es el sol

que amanece como tú

en mi seno.

 

La seva obra ens fa plantejar qüestions sobre què és la realitat i quina hauríem de prendre com a certa. ¿És realitat allò que està a fora, o és més cert el que tenim a dins nostre? Per a Clara Janés, la realitat que pren com a certa és la que té a dins. La suporten uns elements exteriors, un entorn que ho condiciona. Però Janés, amb la seva essència, decideix com construeix aquesta realitat. I ho fa escrivint-la. La construeix per compartir-la amb els altres, per alliberar-se’n i exterioritzar-la. La poesia requereix una disposició lliurada, de la desaparició del poeta en el poema.

La poetessa sempre està en un procés d’aprenentatge, atenta a les ressonàncies misterioses que l’assalten, arribin d’on arribin. La poesia és el llenguatge amb què transforma aquesta respiració d’estímuls exteriors i interiors. L’autoconeixement també forma part d’un dels temes més presents a l’obra, en la qual es planteja l’essència d’una persona i com aquesta afecta a la naturalesa del seu comportament. ¿En quin grau tenen a veure els estímuls i les influències exteriors amb l’interior d’una persona? Un dels meus poemes preferits de l’antologia és Fugacidad de lo terreno, on llegim:

 

            Vemos sin ver y en la tiniebla estamos.

            Somos y somos lo que no sabemos.

            Hay en nosotros de la llama viva

                        sólo un reflejo.

 

Clara Janés es despulla a través de la poesia, mostrant que és una forma de no-saber, una forma d’humilitat que existeix aquesta sinceritat. Això és el que més m’agrada d’ella, ja que no té por a mostrar les seves pors. L’autora ha establert la geografia del seu territori amb Movimientos insomnes aconseguint que els seus versos siguin un cant de supervivència de poesia metafísica i pura, de la seva trobada amb Vladimír Holan que dóna lloc també amb un altre llibre: Kampa, de la influència d’altres autors on aprèn que “la poesia és una substitució del que el món no és i no dóna.” Llegir al/la poeta que aconsegueix desaparèixer a través de la seva poesia és com capbussar-se en un instant en el que estem presents per sempre.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESPoesia
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES