La filosofia de vida de les ‘curvies’ i les ‘gordibuenas’

Dos llibres reivindiquen que el que està de moda no són les corbes, sinó aprendre a acceptar-te i tenir autoestima

 

Patricia Tena. Barcelona

Circula per Facebook un text d’aquells que salten de mur en mur que diu: “Les tres parts d’una revista femenina: 1) Accepta’t com ets. 2) Perd 15 kg en un mes.  3) Fes aquesta recepta de pastís de xocolata”. La primera vegada que vaig llegir-ho no vaig poder evitar riure, perquè demostra a la perfecció l’eterna confrontació entre voler ser perfecte i acceptar-nos tal com som. Últimament es parla de la revolució curvy, de la bellesa real, del moviment body positive en definitiva, que pretén aprendre a acceptar i estimar el propi cos.

Deia Oscar Wilde que estimar-se a un mateix és l’inici d’un idil·li que dura tota la vida. Però constantment veiem que aconseguir-ho és més difícil del que sembla, bé sigui per nosaltres mateixos o per terceres persones que et recorden, amb una mica de sort de forma subtil, allò que fa que no siguis perfecte. Elena Devesa i Rebeca Gómez són dues noies grassonetes que el passat Sant Jordi triomfaven allà on signaven el seu llibre Gordi(fucking)buena (Temas de hoy). Una multitud de noies esperaven conèixer-les i fer-se una foto amb elles. Són les creadores del web Weloversize, que s’ha convertit en una comunitat de persones (dones, en la seva majoria) que intercanvien experiències i consells per aprendre a conviure en harmonia en un  cos que no es considerat ideal pels cànons de bellesa establerts.

De tant en tant algun hater les critica “per fer apologia de l’obesitat”  i això demostra que no han entès res del seu moviment. Una gordibuena és una dona que no està orgullosa del seu sobrepès, però que ha après a viure amb ell i, sobretot, no permet que sigui una limitació per als seus objectius. Al llibre expliquen que el camí ha estat difícil, ara llueixen orgulloses els seus outfits (fins i tot bikini i roba interior) als seus comptes de Instagram (@elenadevesa i @rebeca_wls), però abans d’arribar a aquest punt van passar molts estius amb pantalons llargs i sense trepitjar la piscina per por a ensenyar les cames o van perdre oportunitats relacionades amb l’amor o la feina per creure que elles no se les mereixien.

Gordi(fucking)buena recull alguns articles que ja van ser publicats al web, però aprofundeix especialment en les vivències de les dues autores fent un recorregut per l’adolescència, la síndrome de l’ànec lleig, com encaixar la primera vegada que algú et diu que estàs grassa, botigues on comprar mitges o botes que et vagin bé, com portar amb dignitat les erupcions a les cuixes a l’estiu, o com reaccionar quan algú et diu un afalac enverinat com “con lo guapa que eres de cara…”. Amb un estil proper, natural i molt amistós (utilitzen paraules com amichi, cuqui, moni o riqui) parlen sense tabús sobre situacions en les que et pots sentir fàcilment identificat. Si bé molts articles se centren en la inseguretat pel sobrepès (aquest va ser l’inici del web), els consells són aplicables per a superar qualsevol inseguretat. L’objectiu comú i principal és aprendre a acceptar-nos i estimar-nos. I si alguna cosa no ens agrada, intentem canviar-la pel camí. La màxima loversize precisament és: “gaudeix del que tens mentre treballes pel que vols”.

Gairebé al mateix temps que sortia a les llibreries Gordi(fucking)buena, es publicava  #Curvy (Lumen) un llibre escrit per Covadonga D’lom i il·lustrat per Flavita Banana. Si bé el primer s’apropa més al manual d’acceptació, aquest es converteix en un apèndix que reivindica l’humor com a eina fonamental per millorar l’autoestima. Està protagonitzat per una dona grassoneta que se sent feliç i satisfeta amb el seu cos, que no dubta a fer broma sobre ella mateixa. Algunes de les premisses del seu decàleg són: el somriure d’una curvy és una arma de destrucció massiva, una curvy no cerca l’aprovació perquè confia en la seva bellesa, una curvy no necessita ser un àngel perquè  ja és una deessa. La protagonista fa un repàs a la seva vida des del  seu naixement (va néixer amb 10 mesos i ja pesava 4kg i mig, fet que va ocasionar que la seva mare desenvolupés els bíceps de forma extraordinària), passant per la seva adolescència (l’època més complicada per acceptar que ets més gran que la resta), fins l’actualitat, on ironitza sobre situacions quotidianes com trobar un sostenidor adient per als teus pits, anar a una botiga i que la roba plus size sembli l’armari de la teva àvia o el sexe amb algú que pesa menys que tu. És un llibre que rebutja les grans reflexions o problemàtiques ocasionades pel físic, i que aposta per un relat molt senzill amb unes il·lustracions amb caràcter per reflectir el dia a dia amb un somriure. Per a Covadonga D’lom ser curvy és una actitud i, per tant, no hem d’amagar les nostres diferències, sinó mostrar-les amb orgull. Si haig de remarcar una frase, sens dubte, em quedo amb aquesta: “La XL és la nova S: Sana, segura i sexy”.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HumorLLIBRESTENDÈNCIES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES