Estimar mai és un error

Cristina Peri Rossi publia 'Los amores equivocados', un recull de relats sobre el fet d'estimar i les relacions que deixen marca

 

Nur Costa. Barcelona / @nurcosta

Cristina Peri Rossi és escriptora d’Uruguai exiliada a Espanya l’any 1972, després de la dictadura militar fruit del cop d’Estat del mateix any. Dos anys més tard es va exiliar a França fins a la fi del règim franquista i la dictadura a Espanya. Al seu retorn a Barcelona i després d’obtenir nacionalitat espanyola. Les seves obres exploren tots els gèneres: poesia, novel·la i assaig. El primer llibre que llegeixo de l’autora és Los amores equivocados (Menoscuarto, 2015) i conté onze relats, en els quals es parla sobre l’amor i defensa estar enamorat: “si los amores suelen ser equivocados, amar no es equivocado”.

El nexe en comú d’aquests onze relats és la inexplicabilitat d’aquesta atracció màgica i inesperada. I com aquest enamorament sobtat és impossible de treure-se’l de damunt. No és el mateix que netejar un moble en el que s’ha acumulat la pols. Són amors que neixen en ambients urbans, contemporanis i on la soledat fa que deixin marca en aquestes trobades. El més interessant de la seva ficció és que parla sobre l’ambigüitat amb la que es viu l’amor en ciutats contemporànies. L’amor i el compromís amb l’altre és una de les coses que manquen entre els personatges del llibre, tot i sentir un profund amor. L’amor és quelcom que es troba inscrit en el mateix cor del sistema de valors de la societat. I aquest s’ha imposat al cor, a l’interior de les persones. Lluny de mantenir una visió idealista o altruista entre els personatges, hi ha una visió gratuïta. No hi ha càlcul, ni racionalitat. Totes les interaccions estan basades en el despreniment. En el despreniment de la societat actual.

Malauradament, de tots els relats, l’únic que m’ha agradat és Un maldito pelo. L’autora ens parla dels retrobaments fugaços que deixen marca, del joc de la seducció imprevista que és difícil de controlar, de la soledat de fons que sempre hi ha en els personatges que inconscientment busquen aquest tipus d’amor. Esperava, però, trobar-me relats carregats d’ironia i humor, mantenint la poesia que la caracteritza, segons diu la contraportada del llibre. A nivell general, no m’ha agradat. La majoria de relats són embafadors i tòpics, caient en escenes que ens han arribat milers de vegades en llibres, pel·lícules i sèries de televisió. Els personatges són plans, poc desenvolupats i sovint actuen de forma previsible. Un cop acabat els relats, no queden ganes de saber què els hi passa als personatges després.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La filla petita de Freud

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
  • Calatrava no va actuar sol

      Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
  • Poca vida però molt llibre

      Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
  • Postals del vell Japó

      Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...