Si no fos per Harry Hole…

A 'Policia', Jo Nesbo posa el seu comissari a investigar els assassinats de policies vinculats a crims no resolts del passat
Meritxell Salvany (català) i Carmen Montes (castellà) són els traductors.

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Harry Hole, el personatge estrella de Jo Nesbo, torna a les llibreries catalanes amb la desena entrega de la saga, Policia (Proa/Reservoir Books). Al final de L’espectre, l’anterior novel·la, Hole es trobava immers en una situació tan delicada que feia témer per la continuïtat de la saga. És difícil ressenyar aquesta obra sense incórrer en cap spoiler, ja que a diferència de les primeres entregues de Hole, en les darreres Nesbo cada vegada dóna més pes a la intriga. Així com en algunes novel·les era més important el com que el què, ara el què esdevé central fins al punt que a Policia, Nesbo tiba la corda de la intriga fins a límits insospitats, gairebé sempre increïbles però poques vegades inversemblants. Tot i que és difícil de creure que Hole surti pràcticament il·lès de totes les situacions en què el col·loca Nesbo, l’autor aconsegueix vestir la història d’una versemblança i coherència que en poques ocasions grinyola.

A Policia, doncs, els companys de Hole han d’investigar els crims d’un assassí en sèrie sense comptar, en principi, amb la intuïció i la intel·ligència del seu antic cap. Diversos agents del cos de policia, un darrere l’altre, apareixen salvatgement assassinats en escenaris d’antics crims sense resoldre, el dia en què es compleix l’aniversari d’aquell fet. La hipòtesi inicial és que algú, possiblement l’assassí, els fa anar fins a l’escenari de manera voluntària i després els mata de la mateixa manera que a la víctima del crim original. Sense la genialitat de Hole, i amb un assassí que en principi no comet cap error, la investigació no avança. I la novel·la tampoc. Fins que Hole apareix en escena (pàgina 248 de 735 en l’edició catalana) ni la narració ni el cas es desencallen. A partir de llavors, l’autor condueix el lector fins al final d’ensurt en ensurt.

Segons la meva opinió, Nesbo abusa de la pirotècnia, recurs molt efectiu per enlluernar el públic però alhora decebedor quan les restes del coet s’esvaeixen i el lector descobreix que el cel continua sent negre. L’ús d’equívocs i pistes falses és totalment lícit i habitual en novel·la negra, fins i tot m’atreviria a dir que necessari, però convé no abusar-ne. Amb tot el carisma del personatge protagonista aconsegueix que l’artefacte narratiu no es desmunti tot i l’efectisme al que s’ha aficionat Nesbo en les darreres novel·les: El ninot de neu, El lleopard, L’espectre i Policia. L’altra novetat, en aquest cas exclusiva de Policia, és que assistim a una total transformació de Hole, que no tasta ni una gota d’alcohol en les 735 pàgines de la novel·la, tot i que manté el seu estatus de fumador empedreït. Intenta mantenir-se al marge de tot tipus de problemes i només desitja dur una vida tranquil·la al costat de Rakel i Oleg, però ho desitja de veritat? A Policia Hole és menys Hole que mai, tot i que manté els trets essencials del seu caràcter: una intuïció finíssima, la impulsivitat, la convicció que la justícia no sempre coincideix amb llei i l’extrema fidelitat als seus amics, família i creences.

Si fins ara les novel·les de Nesbo podien llegir-se de manera independent, tot i formar part d’una sèrie, a aquestes altures (és el desè protagonitzat pel detectiu Hole), considero que el lector que debuti en l’univers Hole amb aquest Policia, es perdrà molts matisos de la història. De moment, Jo Nesbo ha aparcat el personatge de Hole (tot i que assegura que la saga continuarà) per escriure dues novel·les protagonitzades per Olav Johansen:  Blod på snø  («Sang a la neu») i Mere blod («Més sang») en la línia de la novel·la negra més tradicional (gàngsters, traficants, femmes fatales i traïcions)  i Sønnen («El fill»).

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra / Thriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES