Caravaggio, l’empremta d’un geni

El Museo Thyssen-Bornemisza mostra la pintura de Caravaggio i la seva influència en els pintors del nord d’Europa
Caravaggio. ‘Els músics’, c. 1594-1595. Oli sobre llenç. The Metropolitan Museum, Nova York, Rogers Fund © 2015

 

Maria Nunes. Madrid / @mnunesal

En un apèndix al seu Llibre de la pintura (1604), el pintor i escriptor flamenc Karel van Mander parlava de les “coses meravelloses” que estava fent Caravaggio a Roma, n’elogiava l’originalitat i la destresa, i apuntava que era un exemple renovador que havien de seguir els joves pintors dels Països Baixos, com així va ser, en efecte. L’exposició que organitza el Museo Thyssen-Bornemisza posa de manifest l’empremta de Caravaggio en els pintors flamencs, alemanys i francesos, i els fruits d’aquest diàleg artístic que s’estableix a principis del segle XVII. Així com el paper d’estímul que hi van representar mecenes i col·leccionistes d’art. L’exposició aplega algunes de les obres significatives de Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571-Porto Ercole, 1610) que permeten copsar, a més del seu virtuosisme, la ràpida evolució tècnica al llarg de la seva carrera i fins a quin punt l’estil i la seva obra van revolucionar i influir la pintura europea del seu temps.

 

Caravaggio a Roma

L’exposició Caravaggio i els pintors del nord s’articula en sis seccions. La primera, “Caravaggio a Roma”, s’inicia amb dues obres primerenques, originals i amb un punt de provocació, Noiet pelant fruita i Noiet mossegat per un llangardaix, amb les quals el jove Caravaggio mira d’obrir-se camí en el món artístic de Roma. Aviat, entre 1594 i 1596, aborda composicions més ambicioses com La Bonaventura, obra que sobta per l’originalitat del tema, una escena de carrer, que va desencadenar tot un seguit d’obres de temàtica similar i va cridar l’atenció de col·leccionistes com el cardenal Del Monte que entre 1596-1597 pren el jove Caravaggio al seu servei. En la secció es poden veure dues esplèndides obres de les que va pintar per al seu mecenes: Els músics i Santa Caterina d’Alexandria, ben diferents quant a la paleta i a la tècnica del clarobscur.

Ben aviat, amb el canvi de segle, Caravaggio es converteix en l’artista més sol·licitat de Roma i també el més imitat. Obres com San Joan Baptista en el desert i El sacrifici d’Isaac mostren la maduresa i l’esplendor de l’estil del pintor que combina un intens dramatisme amb execució tècnica brillant i única. Vers 1605, l’estil es torna menys pulcre i la paleta més apagada. San Francesc en meditació n’és un exemple. És considera, a més, que l’evolució de l’estil i la temàtica de la penitència estan relacionats amb la biografia del pintor que, de temperament exaltat i buscabregues, durant una baralla va donar mort a Ranuccio Tomassoni. A conseqüència d’aquest fet va fugir de Roma el 1606.

 

Darrera l’estela de Caravaggio

L’originalitat, el virtuosisme tècnic i l’enorme energia amb què va trencar les rígides formes de la pintura de finals del XVI el van convertir en un model a seguir pels artistes més inquiets de l’època. Hi ha quatre seccions de l’exposició que mostren l’enorme influència que l’obra de Caravaggio va exercir en els joves pintors europeus, en particular dels Països Baixos, Alemanya i França, que viatjaven a Roma per completar la seva formació artística. Adam Elsheimer y Peter Paul Rubens són els primers artistes que reaccionen a la pintura de Caravaggio. Elsheimer arriba a Roma el 1600 i adopta del mestre la teatralitat, el dramatisme i la representació naturalista dels objectes, tal com es pot veure en la seva versió de Judit y Holofernes. Per la seva banda, el jove Rubens se sent atret per la potència del clarobscur com mostren l’estudi Cap d’un jove i L’Adoració dels pastors.

Entre els cultivats mecenes i col·leccionistes que ajudaven els artistes estrangers que vivien a Roma a inicis del segle XVII, destaquen Benedetto i Vincenzo Giustiniani. Els Giustiniani van arribar a posseir quinze Caravaggios i van acollir els pintors Gerard van Honthorst i Nicolas Régnier. L’holandés Dirck van Baburen va gaudir de la protecció del diplomàtic Pietro Cussida, qui li va confiar gran part de la decoració de la capella de la Pietà de San Pietro in Montorio. L’Enterrament de Crist, fou una de les seves obres més admirades. Un altre nom clau de la mostra és el de Hendrick Ter Brugghen, que havia fet estada a Roma i que de retorn a Utrecht va introduir en les seves obres temes i tècniques clarament influïdes per Caravaggio, com es pot apreciar a El sopar d’Emaús. Pífano i Flautista són dues de les peces més belles de la mostra. De retorn a Utrech, després de la seva estada a Roma, Honthorst i van Baburen  desenrotllaran també en paral·lel la seva obra sota la influència de l’italià. A més d’holandesos i flamencs, entre 1610 i 1630 trobem nombrosos pintors francesos instal·lats a Roma, entre els quals Claude Vignon, Simon Vouet, Valentin de Boulogne i Nicolas Tournier. De tots ells es mostren obres on es manifesta l’empremta caravaggiana.

La secció final, “Nàpols i el sud d’Itàlia: el darrer Caravaggio i els seus seguidors”, està dedicada a l’etapa en què Caravaggio, després de fugir de Roma el 1606, trobà protecció i refugi en el sud d’Itàlia. A Nàpols explorà nous camins i noves sensibilitats, la seva pintura esdevé més fosca d’acord amb el seu estat d’esperit. D’aquesta etapa pictòrica s’exposa El martiri de Santa Úrsula, una dramàtica escena que inclou un autoretrat de l’artista, així com obres dels seus seguidors Louis Finson i Matthias Stom, on ressonen els darrers ecos de l’estil caravaggià. La impressió que produeix aquesta interessantíssima exposició és la de constatar que malgrat la perfecció tècnica que poden assolir les obres dels seus seguidors, vistes en conjunt, són ombres que fan més evident encara l’extraordinària a força de l’estil pictòric i de les llums i ombres que desplegà l’art i el geni de Michelangelo Merisi da Caravaggio.

 

____________

Caravaggio i els pintors del nord / Museo Thyssen-Bornemisza (Paseo del Prado, 8. Madrid) / Fins el 18 de setembre de 2016 / Entrada: 12 euros / www.museothyssen.org

Categories
ARTPinturaRetrospectives
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES