Un metge amb males puces i un capellà molt modern

‘Si Dios quiere’ és una comèdia italiana sobre un pare que busca respostes sobre la inesperada decisió del seu fill
Alessandro Gassman i Marco Giallini són la parella còmica de la pel·lícula.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Les comèdies italianes tenen tirada entre el públic espanyol. Si Dios quiere, dirigida pel debutant Edoardo Maria Falcone, és la darrera que ha arribat a les cartelleres de l’Estat. Tommaso (Marco Giallini) és un cardiòleg de prestigi, ric, ben considerat, però amb un caràcter més aviat agre. Viu en un luxós àtic amb vistes al castell Sant’Angelo de Roma amb la seva dona i el seu fill. Al pis del davant viu la seva filla amb un marit, un agent immobiliari, que a Tommaso no li fa el pes en absolut. La relació entre el protagonista i la seva dona és distant: ell treballa i ella es dedica a viure, però aquesta vida no la satisfà perquè veu que té mancances que el seu marit no cobreix. El fill, Andrea, és un prometedor estudiant de medecina, ha de seguir els passos del seu pare, però un dia, sense que ningú s’ho esperi, decideix que aquell no és el rumb que vol prendre. L’anunci deixa especialment estabornit Tommaso.

Per mirar d’entendre què ha passat pel cap de l’Andrea, Tommaso decideix posar fil a l’agulla i comença a fer un seguiment de les companyies que freqüenta el seu fill. D’aquesta manera, es toparà amb un capellà una mica peculiar (Alessandro Gassman), a qui també voldrà investigar. Entre Tommaso i el capellà es crearan converses còmiques sobre ciència i religió, però especialment sobre la manera diferent d’entendre la vida. Tommaso és una mena de Dr. House a la italiana, amb cara sempre de pocs amics, irreverent, a vegades feridor, però a mesura que passa la pel·lícula, anem aprofundint en el seu costat tendre, el qual es mostra sense haver de gratar gaire.

Si Dios quiere és un film d’aquells amables que es veuen amb un somriure a la cara, però que no ens fan esclatar a riure en cap moment. Els personatges, en general, estan ben definits i les interpretacions són molt bones, aquí rau, crec jo, el fet que el ritme de la pel·lícula no decaigui. Encara que Marco Giallini, el protagonista, té una trajectòria força consolidada, a Espanya és pràcticament un desconegut, ja que el film més popular en el qual ha participat ha estat No te muevas (Sergio Castellitto, 2004), amb Penélope Cruz en el repartiment. En canvi, Alessandro Gassman és una cara relativament més familiar a Espanya, amb aparicions a Ex (Fausto Brizzi, 2009), Caos calmo (Antonello Grimaldi, 2008), Transporter 2 (Louis Leterrier, 2005) i Hamam: El baño turco (Ferzan Ozpetek, 1997), entre altres. En definitiva, es tracta d’una comèdia que encara que tira de tòpics, és apta per passar l’estona, sense gaires exigències, i gaudir de la feina de la parella protagonista.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓComèdia
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES