La nova aventura del detectiu més carismàtic de Mendoza

L'autor català segueix donant vida al seu personatge estrella en la seva novel·la 'El secreto de la modelo extraviada'

 

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

A El secreto de la modelo extraviada (Seix Barral), Eduardo Mendoza recupera un dels personatges més característics i recordats de les seves obres: el boig anònim i extravagant, sense diners però amb recursos, que viu en un manicomi i que es veu convertit en detectiu amateur dels casos més increïbles i hilarants que algú pugui imaginar. L’escriptor català torna a donar-li així vida a un vell i estimat conegut el qual ja va protagonitzar El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas, La aventura del tocador de señoras i El enredo de la bolsa y la vida.

En la nova entrega de la saga, el detectiu sense nom intenta resoldre un cas dels anys 80, que estava aparentment tancat, però que té molts caps per lligar. Una nova història rocambolesca i un detectiu poc ortodox que té acostumat al lector a la sorpresa i a l’humor constants. El misteri que ha de resoldre aquesta vegada és la mort d’una model anomenada Olga Baxter, un fet que li serveix a l’autor per abordar temes com la corrupció, la religió o la democràcia que vivim, entre d’altres. I és que en les obres protagonitzades per aquest personatge no hi falta mai, en aquesta tampoc, la visió crítica envers la societat en general i la catalana en particular.

El secreto de la modelo extraviada està dividida en dues parts, i cadascuna marca dos temps diferents: l’autor enfronta i revisa una època passada, la que va venir tot just després de la dictadura i la Transició, on hi havia perspectives i esperances, amb un temps de crisi com l’actual. Una vegada més, l’autor català fa que Barcelona torni a cobrar vida pròpia i es converteixi en un personatge més. Seguint les passes del protagonista, el lector camina tant per la part alta de la ciutat i com pels carrerons humits de la part antiga de la ciutat Comtal, amb tots els seus contrastos.

El lector també tornarà a sentir del Dr. Sugrañes i el Comissari Flores, i amb ells una galeria de personatges, com conserges “molt discrets” o transvestits, tots extravagants i acostumats a buscar-se els seus propis camins, gent que mai sembla encaixar en la societat, com el propi detectiu. Junt a aquest collage estrident,  uns quants polítics i empresaris apuntats al carro de la corrupció. Mendoza presenta novament una novel·la repleta de personatges que venen a ser una exageració i una caricatura de la realitat.

Aquesta novel·la porta el mateix segell que la resta de la sèrie: acidesa, ironia, absurd, surrealisme, dobles sentits i molt d’humor en el text. En definitiva, el lector troba en aquest llibre els trets propis de l’univers d’Eduardo Mendoza. Tot i així, li manca una mica la força de la resta d’obres de la sèrie. Malgrat això, és molt recomanable no perdre-li la pista a aquest estrambòtic detectiu i llegir totes les seves aventures, plenes de despropòsits i situacions que superen -o no-  la realitat i que mai deceben.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...