Mitjans de comunicació: reinventar-se o morir

L’economista francesa Julia Cagé fa una reflexió a 'Salvar los medios de comunicación' sobre la salud del periodisme

 

Júlia Tardà. Barcelona / @juliatarda

“Un mitjà de comunicació no és un forn de pa ni una botiga de cotxes”, afirmava, contundent, Julia Cagé durant una entrevista a la televisió francesa. Salvar los medios de comunicación (Anagrama) arriba en un moment propici per al debat sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual. Quan encara ressona l’èxit de la pel·lícula Spotlight -basada en la investigació del Boston Globe que va desemmascarar els múltiples abusos sexuals empresos per membres l’Església Catòlica- apareixen ara els anomenats Papers de Panamà. Tots dos escàndols han sortit a la llum gràcies a una laboriosa tasca d’investigació periodística que ha implicat a múltiples professionals dedicats exclusivament a aquest projecte. La denúncia sobre la creació de societats en paradisos fiscals ha implicat a 370 periodistes, de 76 països, que han analitzat a fons els documents que acrediten la seva denúncia.

Malgrat aquests casos d’èxit, d’abast internacional, l’economista francesa Julia Cagé adverteix en el seu assaig que els mitjans de comunicació, afectats per una greu crisi, cada vegada són més porosos a influències alienes que pretenen utilitzar-los per assolir i exercir poder. Exemple d’això són les compres de capçaleres històriques que han realitzat diferents milionaris com va fer Jeff Bezos, el fundador d’Amazon, quan va adquirir The Washington Post per tan sols a 250.000 dòlars. Segons Cagé no es tracta de pràctiques aïllades i cita altres casos com el de l’inversor John Henry que va comprar The Boston Globe o Carlos Slim, primer accionista individual de The New York Times. L’economista no s’oblida del seu país on Xavier Niel, una de les principals fortunes del país, és accionista de Le Monde i de Le Nouvel Observateur. Encara que Cagé presenta aquestes situacions com una minva per al sistema de mitjans, probablement molts respondrien que aquesta arribada de capital ha estat essencial per reanimar alguns mitjans que des de fa anys es troben a punt de fer fallida.

Davant aquest escenari, hi ha esperança per als mitjans?

L’economista francesa ho té clar, hi ha solucions i són factibles. Cagé sosté que la supervivència dels mitjans comporta ineludiblement un canvi profund sobre el seu finançament (nou model de societat de mitjans de comunicació). En la seva proposta, defensa que els mitjans haurien de constituir-se com fundacions, que tot i desenvolupant una activitat comercial, es convertissin en institucions sense ànim de lucre. D’aquesta manera, s’aconseguiria blindar aquests mitjans que quedarien protegits davant interessos i ambicions personals. Convençuda que la informació és un bé públic i els mitjans no són una mercaderia, l’economista proposa aquest model per aconseguir “una reapropiació democràtica de la informació per part dels que fan i els que la consumeixen”. Davant qui l’acusen de ser un tant utòpica, Cagé -i Thomas Piketty que signa la introducció- responen que el model és totalment realista com demostren experiències molt similars i reeixides que ja estan en marxa.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESPeriodisme
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Innocència criminal

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Amb Tres dies i una vida (Bromera/Salamandra) arriba el Pierre Lemaitre més reflexiu. Després d’arrossegar-nos a un ritme vertiginós en thrillers trepidants com Irene, Alex, Rosy & John i Camille,...
  • Signatures de Sant Jordi 2017

    Ja tenim aquí el recull de signatures de Sant Jordi. De moment, adjuntem les que ens han arribat. A mesura que s’apropi el 23 d’abril, les anirem actualitzant (amb...
  • Un nen prodigi

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fer parlar als infants és ja tot un recurs narratiu amb una llarga tradició. Aquest recurs pot presentar moltes variants, des d’una visió...
  • Història, memòria i identitat

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal “Coneixia la història, ignorava la veritat”. Amb aquesta citació de Carlos Fuentes encapçala Kirmen Uribe la seva darrera novel·la, publicada en català per...