Vetes i fils, amors i odis

A ‘La merceria’ Teresa Roig novel·la les vicissituds d’una nissaga familiar catalana i el seu negoci a Gràcia

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

“Qualsevol vestit, / luxós o humil, comença amb un fil”, ens diu Teresa Roig, i qualsevol història pot començar amb un encontre fortuït. D’aquesta manera, l’autora de Pa amb xocolata, El primer dia de les nostres vides o L’arquitecte dels somnis ens obre les portes de La merceria (Columna), la seva darrera novel·la, que comença amb ganxo: una situació perillosa, una trobada fortuïta, un personatge que s’arrisca a salvar la vida d’un desconegut, la forja d’una amistat de per vida entre en Tonet Llorens i n’Eudald Fortuny-Massot, dues persones de molt diferent condició social.

“- La bossa i la vida! -cridà algú.” Aquest crit a l’inici del primer capítol, (sí, la bossa i la vida, no pas la bossa o la vida) ens anticipa els dos temes centrals de la novel·la, i ens dóna exactament la pauta del que serà l’arrencada i el devenir d’una saga de tres generacions de dues famílies entrellaçades per unes circumstàncies regides per passions contraposades. Hi ha moltes antítesis en La merceria: afectes i odis, amors i desamors, generositat i egoisme, felicitat i infelicitat, riquesa i misèria, mort i vida, desesperació i esperança… L’amor hi és viscut amb la mateixa intensitat passional que l’enveja, el ressentiment i el desig de venjança. La bossa, els interessos materials, i la vida, l’amor i la felicitat, sense disjuntiva, són els dos elements articuladors d’aquesta novel·la que té el seu centre en “L’Amistat”, precisament el nom que dóna a una modesta botiga de merceria del barri de Gràcia, i que s’ambienta en el marc històric de la Barcelona del darrer segle, des de l’època de la dictadura de Primo de Rivera fins el 2014.

Narrada a la manera tradicional de les sagues familiars, amb un narrador omniscient en tercera persona que ens va oferint anticipacions i plantejant incògnites, La merceria és una novel·la de situacions ben resoltes, amb una trama viva que encadena episodis amb un ritme incessant i que enganxa el lector i el fa sentir-se immers en les peripècies de les vides dels seus personatges. I és que sobretot es tracta d’una novel·la de personatges. Si bé la història que narra se centra inicialment en els dos protagonistes masculins, l’orfe Tonet Llorens i l’hereu Eudald Fortuny-Massot, són els personatges femenins els que van guanyant relleu a mesura que avança la novel·la. Entre aquests cal destacar-ne la Mercè Gondalbeu i l’Engràcia Robert, les mullers d’en Tonet i de l’Eudald, dues dones de caràcters totalment oposats, que són les autèntiques protagonistes perquè dins de casa són les que porten els pantalons i poden fer d’un espai petit i humil un cel, o bé convetir un gran pis burgès del passeig de Gràcia en un infern. Aquestes dues parelles componen la primera generació d’aquesta saga. L’estructura de la novel·la dividida en tres parts es correspon a cada una de les tres generacions d’aquestes dues famílies entrellaçades per l’amistat però també per l’odi, pels interessos, per la duresa de la vida i per l’amor. Aquest sentiment hi té un paper rellevant, però no sempre l’amor dóna la felicitat perquè La merceria és una d’aquelles novel·les en què -com tantes vegades passa en la vida real- els personatges s’enamoren de qui no toca.

Si els personatges són importants, també ho és l’espai, la petita merceria del carrer de la Perla del barri barceloní de Gràcia és el centre d’aquest petit univers que l’autora crea, i on el lector hi trobarà una viva reconstrucció de la vida i dels ambients populars del barri de Gràcia de sempre. Quant al temps de la narració, la trama avança de manera lineal cronològica tot seguint el marc històric en què situa el devenir de la història familiar i de la del país, que hi és present de manera eficaç i que condiciona aspectes molt importants de la trama. Cal remarcar la capacitat de síntesi de Teresa Roig per traçar amb pinzellades breus les línies històriques per on transcorre la seva ficció. La història hi té un pes determinant que ajuda a situar els fets i a fer versemblant la ficció. En la novel·la s’hi mostra amb duresa i contundència el que va significar la guerra civil i l’abominable dictadura franquista de la postguerra en la vida de les persones, però no es limita a aquest període i ens fa evident també, a partir d’unes històries personals concretes, com han evolucionat fins als nostres dies les relacions personals i els costums socials.

Teresa Roig diu haver triat precisament una merceria no perquè els seus personatges siguin hereus d’una tradició literària de fills i néts del Sr. Esteve, sinó perquè a més d’escriure, i molt bé, sap cosir, i en una merceria, diu, s’hi venen coses petites amb les quals es pot crear i vestir. O es podia, ja que també hi ha implícita l’elegia sentimental d’un món de costums i de petit comerç en vies de desaparició i en radical transformació. De fet, assegura, i així en deixa testimoni en el capítol d’agraïments de la novel·la, d’haver conversat amb moltes persones reals, hereus de tercera generació de merceries centenàries i amb alguna de nous negocis del ram orientats a la creativitat amb fils i agulles. El món que en La merceria es recrea farà les delícies del lector, sobretot si és gracienc s’hi sentirà com a casa, però, en qualsevol cas, tothom sense excepció pot gaudir d’aquesta novel·la amena, en ocasions dura i sempre emotiva, amb el final feliç i esperançador del triomf de la vida: “Un tresor i un miracle. Com el que és. La vida.”.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES