Desfilades de somnis, filades de realitat

Maria Carme Roca publica ‘A punt d’estrena’, on una noia lluita pel seu somni en la Barcelona dels anys 40 i 50

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Amb una cinquantena de títols publicats, l’escriptora barcelonina Maria Carme Roca fa créixer la seva obra literària amb un nou llibre: A punt d’estrena. De Can Jorba a Pertegaz. El somni d’una maniquí (Columna). Com el subtítol indica, es tracta de la història d’una noia, Eulàlia, dependenta dels desapareguts grans magatzems Can Jorba, que somnia amb ser una maniquí d’alta costura. La història s’ambienta els anys quaranta i cinquanta, quan de les noies que desfilaven les creacions dels grans modistes per les passarel·les en dèiem maniquins, i no havia encara arribat l’era de les models. A l’època, la maniquí és un personatge anònim al servei del creador, i la professió no estava gaire ben vista socialment.

A punt d’estrena és una de les més ambicioses novel·les de Maria Carme Roca per diversos motius. D’una banda, per la barreja de gèneres a mig camí entre la ficció històrica contemporània i el thriller costumista, com la mateixa autora ho qualifica. De l’altra, ambiciosa en la forma i el contingut, és a dir, per la complexitat estructural i per la temàtica diversa que va molt més enllà del món de la moda, i on totes les passions humanes hi són presents encarnades en una extensa galeria de personatges, que és un dels punts forts de la novel·la. I, finalment també, perquè recull la crònica d’una Barcelona desapareguda al llarg dels darrers trenta o quaranta anys, però encara fresca en la memòria dels que l’hem viscuda.

La història ens és narrada en primera persona, i amb to de confidència, per la protagonista, Eulàlia, en el punt en què té un gran dilema personal i professional, i és víctima de la dependència d’un marit molt particular. Estructuralment, la novel·la està marcada per la temporalitat que regeix el ritme de la història. S’inicia amb una introducció situada l’any 1959 i, a continuació, estableix un gran flashback que ocupa les tres primeres parts de la novel·la i la divideix en quatre seqüències temporals. La primera part, “Embastes i punts fluixos (1940)”, correspon a la infantesa de la protagonista durant la guerra. Eulàlia és una nena malaltissa sempre tancada a casa, però ja amb un gran somni alimentat per les revistes il·lustrades que el seu pare li porta de Can Jorba, on treballa. El món clos de la casa del carrer Fernandu i dels personatges que l’habiten i la freqüenten, i les primeres sortides al carrer després d’una llarga convalescència, li permeten anar descobrint el món. Un món de realitats familiars i socials poc de color de rosa i més aviat grises i negres, on Maria Carme Roca va traçant un paral·lelisme simbòlic entre la noieta que surt d’una llarga i greu malaltia i la societat que viu una dura postguerra.

La segona, “Primeres emproves (1945-1951)”, narra l’adolescència d’Eulàlia entre estretors econòmiques i situacions familiars molt complicades. Les dificultats familiars fan que no pugui seguir estudis i que, amb quinze anys, comenci a treballar de dependenta a Can Jorba. Eulàlia fa els seus primers passos en la vida professional i en la sentimental. En el seu horitzó hi apareixerà en Miquel, un primer amor frustrat pels esdeveniments. I també, en Tomàs, un pretendent ric, personatge complex que, secundat per una mare possessiva, tindrà un paper ple de girs inesperats i inquietants que s’aniran desvetllant al llarg de la novel·la. Eulàlia va descobrint el món real ple de mentides, de simulacions i d’aparences, de nou en paral·lel entre la trama particular i el món social de l’època franquista on la llibertat és un «concepte prohibit que no arribava».

En la tercera part, “Segones emproves (1952-1958)”, Eulàlia va descobrint a poc a poc i amb esforç la possibilitat d’anar fent realitat el seu somni de treballar en el món de la moda, com a redactora de la Revista Jorba i com a maniquí al servei de firmes d’alta costura com Pertegaz. Un personatge important en aquesta part és Lina, una dona amb experiència professional i de la vida, que li farà veure com d’important és el treball per assolir una independència personal. A mesura que creix la seva carrera professional, creix una espessa teranyina al seu entorn que li farà perdre la innocència i la llibertat, i la portarà a madurar definitivament. Arribats a la quarta part, “A punt d’estrena (1959)”, la novel·la recupera el fil cronològic inicial. Mitjançant un seguit d’episodis ben travats, s’accelera el ritme, la tensió i l’atmosfera inquietant pròpies del thriller, que ens connecten amb la seqüència inicial tot donant a la novel·la un efecte de rodonesa, més encara amb un final on s’imposa la justícia poètica.

Es tracta d’una història de superació personal, on Maria Carme Roca diu que l’interès pel tema de la moda li ve de l’ambient familiar, la seva mare cosia de manera exquisida. Veu el món de l’alta costura, en mans dels grans modistes com Pertegaz, com un vessant més de la projecció artística, mentre que l’ofici de modista era dut a terme per les dones, a la llar, sense deixar les tasques familiars. Evidentment també l’interessa la realitat social d’una època en què la dona havia de demanar permís per tot a la família i als homes de la casa. La novel·lista historiadora hi pesa molt, perquè A punt d’estrena és també el retrat d’una ciutat, el retrat d’una Barcelona falangista i d’una Barcelona compromesa del catalanisme clandestí. Una Barcelona que veiem reviure en la història d’alguns dels seus establiments emblemàtics desapareguts, com Can Jorba, encara que l’edifici del portal de l’Àngel, construït a imitació de les Galeries Lafayette de París, encara hi és; i del tants altres petits comerços com merceries, adrogueries, pastisseries i altres, que donaven un caràcter singular a la ciutat, i als quals Maria Carme Roca ret homenatge.

A punt d’estrena és una novel·la plena de detalls. A l’autora li agrada que cada novel·la sigui diferent. En aquest cas, el títol i els capítols són deliciosos perquè juguen molt amb el sentit de les paraules i amb una gran riquesa de frases fetes i d’expressions patrimonials de la llengua. Seguint aquest fil, podríem dir que amb un estil àgil i llegidor, amb una trama on conflueixen temes i episodis diversos ben estructurats, amb uns personatges sòlids, atractius, ben caracteritzats i rics en matisos, i amb una intriga ben portada, Maria Carme Roca cus aquest vestit elegant, ben tallat i amb bons materials, que és a punt d’estrena per al gaudi del lector.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • La filla petita de Freud

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
  • Calatrava no va actuar sol

      Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
  • Poca vida però molt llibre

      Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
  • Postals del vell Japó

      Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...