Nou cas de l’irritable i transgressor Rocco Schiavone

Salamandra publica 'La costella d'Adam', segona novel·la negra d'aquesta sèrie escrita per Antonio Manzini
Les traduccions són d'Anna Casassas en català i Regina López i Julia Osuna en castellà

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

La costella d’Adam, d’Antonio Manzini (Salamandra) és la segona novel·la protagonitzada pel viceqüestor Rocco Schiavone, després de Pista negra. A La costella d’Adam, Schiavone s’enfronta al suïcidi d’Ester Baudo, una dona de 35 anys, casada i sense fills, que s’ha penjat del sostre d’una habitació. L’escenari del crim, però, amaga alguna cosa més: el cos de la difunta presenta lesions que fan pensar en un homicidi i, a més, enmig de tot plegat, s’hi barreja la desaparició d’unes valuoses joies.

La trama, que no podem analitzar en profunditat per no revelar informació important, podria decebre als «experts» en novel·la negra, ja que és relativament simple. Cert és que ja està tot inventat i que els autors no deixen de fer variacions sobre un mateix tema, però en aquest cas no es tracta de la investigació més difícil o original del món. Que la novel·la sigui reeixida, doncs, ho hem d’agrair al protagonista. La història ideada per Manzini, a càrrec d’un altre personatge seria previsible i fluixa, però Schiavone i les seves peculiaritats li donen volada. El viceqüestor, nascut a Roma, ha estat traslladat forçosament a Aosta, una petita ciutat dels Alps italians, després d’haver topat amb els interessos d’un ministre. Li costa adaptar-se al clima fred, el silenci, la tranquil·litat així com a la manera de conduir civilitzada i el caràcter reservat dels habitants de la ciutat. Tot i que a La costella d’Adam Schiavoni ja fa 6 mesos que viu a Aosta, encara es nega a comprar-se unes botes per caminar per la neu.

Irritable i transgressor, Schiavone fuma maria cada matí, però això no aconsegueix calmar el seu mal caràcter, que es converteix en groller davant dels qui no li cauen bé (un 99% de la humanitat). El viceqüestor es mou a cops d’intuïció i se salta la llei quan creu que és necessari i constata que els mecanismes policials i legals són lents i insuficients. El seu taló d’Aquil·les és Marina, la seva esposa morta, amb qui parla cada nit quan torna a casa.  Se l’ha comparat amb Montalbano, però val a dir que Schiavone menja molt pitjor que el comissari d’Andrea Camilleri. Manzini no ha creat una Adelina que li mantingui la nevera i el forn ple dels colossals plats amb els que s’alimenta Montalbano. No obstant, comparteixen l’impuls de saltar-se la llei (tot i que Schiavone és més transgressor), la intel·ligència i la intuïció.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra / Thriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES