La caiguda de l’Imperi Romà al Tantarantana

Marta Domingo dirigeix 'Ròmul, el Gran', la comèdia històrica de Friedrich Dürrenmatt
Companyia Els McGregor Teatre

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Fins el 17 de gener es pot veure al Tantarantana el muntatge que el grup Els McGregor Teatre, amb direcció de Marta Domingo, ha fet de l’obra de Friedrich Dürrenmatt Ròmul, el Gran. Fa gairebé un any es va poder veure aquesta mateixa obra a la Sala Petita del TNC, en una altra versió. Tot i que en el programa de mà no s’especifica, probablement el text en català que s’ha utilitzat al Tantarantana sigui també el de la traducció de Feliu Formosa, a qui devem moltes grans versions de textos alemanys moderns, imprescindibles. Formosa té amb Dürrenmatt alguns paral·lelismes evidents relacionats amb la dificultat a l’hora de classificar tasques intel·lectuals polièdriques i diverses amb el teatre com a punt de referència.

Ròmul, el Gran és una obra jove de l’autor i va ser estrenada a finals dels anys quaranta. En la traducció, per bona que sigui, es perden alguns matisos relacionats amb la varietat de l’alemany utilitzat.  El context era el de la postguerra alemanya i la represa econòmica, després d’uns anys de tragèdia i horror. L’obra es basa de forma lliure en els fets històrics relacionats amb el final de l’Imperi Romà però moltes de les situacions i reflexions dels personatges, en particular d’aquest emperador poc imperialista afeccionat a criar gallines, troben referents ben actuals, cosa que explica la pervivència d’aquest text i la seva periòdica represa per part d’actors i directors.

Es tracta d’una obra amarada d’ironia que una companyia jove com Els McGregor defensa de forma brillant tot i que el repartiment és una mica irregular. Per sort, l’actor que fa el paper central, Oriol Guinart, resulta impecable en tot moment, sobretot en la primera part de l’obra, amb una dicció admirable que avui no és freqüent  trobar  entre els actors més joves. El seu Ròmul, proper, comprensible, casolà, contradictori, convençut de què l’Imperi mereix desaparèixer, és extraordinari i té moments antològics  i inoblidables.

És aquest un muntatge que mereix més oportunitats que aquests deu dies escassos al Tantarantana ja que més temps de rodatge contribuiria a polir alguns detalls relacionats amb una certa indefinició en el to general, que passa de l’esbojarrament a la reflexió de forma una mica abrupta. El Tantarantana és un petit gran teatre però l’espai compta amb alguns problemes que fan que calgui tenir molta cura del so ja que en ocasions el discurs es perd amb relativa facilitat. També la dicció d’alguns actors precisaria d’un treball més aprofundit. De tota manera les mancances del conjunt es poden passar per alt gràcies a l’entrega de la companyia donat que el que es podia copsar la nit de l’estrena era il·lusió i entusiasme cosa que no sempre és fàcil de trobar.

Una bona ocasió, doncs, per tornar al Tantarantana i gaudir del text d’un autor que és ja un clàssic inclassificable. Aquest Ròmul és un home lúcid i cínic a la vegada que s’enfronta amb la realitat d’un món que viu de mites del passat i que creu que el mal menor és no fer res, tot i que aspiri a un martiri heroic que no assolirà, ja que el seu successor pateix del mateix mal i de la mateixa lucidesa. L’evolució de la societat des que Dürrenmatt va escriure aquest text o fins i tot des que el Ròmul històric va haver d’entomar l’arribada d’Odoacre no deixa gaire espai a l’optimisme.

Els imperis canvien de mans però els seus defectes es perpetuen, fins i tot als nivells més casolans. Al capdavall fins i tot podem trobar a l’obra algun tret aparentment conservador però que potser resulti fins i tot revolucionari: l’amor com a salvació, sobretot si es pot comptar amb una caseta a Sicília una mica allunyada del desastre i on es pugui passar desapercebut. Quan els imperis cauen i les grandeses s’esberlen hem de recórrer, si és possible, a la minsa dignitat d’una vida quotidiana sense sobresalts. El sacrifici inútil d’aquesta Antígona que la filla de l’emperador vol representar no té ja cap sentit. És, tan sols, literatura. O teatre.

 

________

Ròmul, el Gran / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Text de Friedrich Dürrenmatt / Direcció i dramatúrgia de Marta Domingo / Fins el 17 de gener / Entre 12 i 21 euros / www.tantarantana.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES