Un pare tan proper i tan llunyà alhora

Amb 'La isla del padre', Fernando Marías va guanyar el Premio Biblioteca Breve 2015

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Fernando Marías va guanyar amb La isla del padre (Seix Barral) el prestigiós premi Biblioteca Breve. El volum se situa en un espai imprecís, entre la memòria, el record, l’autobiografia i la reinvenció del passat a partir de la mort del pare i de l’evocació de la seva relació amb ell. És aquest un espai que en els darrers anys ha produït un gruix considerable de bona literatura. L’autor es mostra coratjós, sincer, i escriu en un elaborat llenguatge, un castellà clàssic i actual a la vegada, cuidat i atractiu.

El pare homenatjat va tenir una feina mítica, mariner, i això va fer que sovint es trobés absent de la llar, una llar en la qual l’escriptor va regnar com a únic personatge masculí durant un temps breu, el de la seva primera infantesa. Sense cap ordre cronològic i sense la pretensió de conformar un relat convencional, Marías torna i retorna, una mica com les ones d’aquest mar que va acollir la tasca professional del pare, a les trobades i als allunyaments amb ell durant molts anys.

L’afició al cinema sura pel llibre en tot moment, Marías ha estat guionista de televisió i un germà seu, Luis, és director de cinema. El cinema fa que la vida i els fets del pare es barregin amb records puntuals relacionats amb títols concrets, amb els herois de la pantalla, amb els grans actors i les boniques actrius que van formar part de la infantesa de l’escriptor i amb pel·lícules que en algunes ocasions van ser compartides amb el seu progenitor.

La mort d’algú proper ens enfronta amb la nostra pròpia feblesa, sempre resten coses que no ens vam dir, malentesos que no es van arranjar. En la maduresa ens trobem sovint fent autocrítica sobre èpoques vitals de l’adolescència o la joventut, durant les quals el pare o la mare feien gairebé més nosa que servei i ens provocaven contradiccions i conflictes. Marías sembla voler passar comptes amb el passat i ell mateix assoleix en molts paràgrafs més protagonisme que el propi pare, reivindicat i estimat amb totes les ensopegades i limitacions que  la vida comporta.

En més d’una ocasió aquesta figura paterna resta embolcallada en el misteri, en una mena de boira literària, segurament intencionada i utilitzada com a recurs expressiu tot i que també cal comptar amb un cert grau de prudència i pudor a l’hora d’esventar fets i sentiments. La relació amb el pare, difícil en ocasions, no se’ns explica a fons i tampoc no tenim prou elements per imaginar els motius dels problemes ni per saber el perquè d’algunes afirmacions negatives sobre el passat d’un home proper i llunyà al mateix temps.

La família constitueix una mena de pàtria personal, les generacions passen però en el present sempre hi resta alguna cosa del passat, en els objectes, en els espais, com la casa de Bilbao en la qual l’autor escriu el llibre. Una casa destinada ja a l’oblit en el moment en què la mare de l’escriptor se’n va a viure amb una filla. Nascut l’any 59, fill relativament tardà, Marías evoca també la guerra i la postguerra a través dels relats escoltats, dels fets silenciats, de les seves pròpies investigacions. Malgrat que la realitat no respongui del tot als somnis dels seus anys infantils la mitificació del passat no sempre és inexacta.

El pare recordat mor força gran i abans passa per un procés de pèrdua de memòria i d’audició. L’autor es pregunta pel sentit d’algunes paraules concretes que l’home repeteix, pel record de moments que semblen no haver existit en la realitat, de paisatges en els quals es barreja invenció i realitat. Malgrat algunes reiteracions prescindibles i la manca d’una concreció més gran en alguns aspectes de la narració La isla del padre és un llibre valent, un llibre per llegir sense pressa i que ens reconcilia amb la bona literatura, aquesta que sembla no tenir unes pretensions excessives però per la qual sura una ambició literària considerable i reeixida.

 
_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES