Un gran Flórez per a l’Edgardo de ‘Lucia di Lammermoor’

El tenor peruà va debutar amb èxit en aquest rol de l’òpera de Donizetti que va convèncer el Liceu
Juan Diego Flórez i Elena Mosuc, la parella protagonista de l'òpera

 

Pol Avinyó. Barcelona / @polavinyo

El Liceu té una llarga tradició en oferir els debuts de grans cantants en nous protagonistes. Als anys 50 Renata Tebaldi va fer-ho amb Madama Butterfly  i més recentment Nina Stemme ens va oferir el rol de Salomé el 2009. Aquest cop ho ha fet el tenor peruà Juan Diego Flórez en el carismàtic rol de Sir Edgardo di Ravenswood a l’òpera Lucia di Lammermoor de Donizetti. Aquest paper –que requereix força i temperament- s’allunya un pel dels rols de Rossini, Bellini i alguns del mateix Donizetti, que fins ara està cantant.

Flórez no va decebre, la seva acurada tècnica, el seu gust per matissar cada frase i un timbre penetrant fan que esdevingui un bon Edgardo. Es va portar el rol al seu terreny, alentint moltes intervencions i en la seva escena més comprometedora, “Ah maledetto sia l’istante”, va fer gala de la seva intel·ligència per no malmetre la veu. A l’ària final que tanca l’òpera es va lluir especialment i va aconseguir unes grandíssimes ovacions que van fer trontollar el teatre. Lucia, la protagonista, va quedar en segon pla. Elena Mosuc ja fa més de vint anys que interpreta el rol. Tot i no tenir la veu fresca no ha perdut brillantor ni facilitat en els sobreaguts. Aclamada en l’escena de la bogeria, la seva interpretació més madura, ens fa pensar que aviat retirarà el paper del seu repertori per endinsar-se en rols de més pes.

El baríton Marco Caria va fer-se càrrec de l’ingrat rol d’Enrico, el germà de Lucia. Es difícil trobar barítons que facin justícia a aquests rols belcantistes. Ell ho va fer sobradament amb una gran entrega durant tota l’obra. Llàstima que el públic no va correspondre al cantant com es mereixia. La sorpresa va ser Simón Orfila, el baix-baríton menorquí va cantar de forma estentòria en totes les seves intervencions, amb una veu que no dóna la suficient rotunditat que requereix el rol de Raimondo. Incomprensiblement al final de la funció va tenir unes grans ovacions, que pel gest de la seva cara, ni ell mateix se les esperava. Albert Casals, que fa poc ha estat Edgardo en una gira per Catalunya amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, s’ha fet càrrec del rol d’Arturo, el segon tenor. En els altres dos rols secundaris hi trobem a Jorge Rodríguez Norton com Normanno i Sandra Ferrández en Alisa. Tots dos bons complidors tot i que Sandra Ferrández va resultar inaudible en diverses frases, o per nerviosisme o per descoordinació amb l’orquestra.

Al capdavant de l’orquestra el mestre Armiliato va fer una direcció en alguns moments rutinària i en altres excelsa, sobretot quan a dalt l’escenari hi havia el tenor Flòrez. Un cop més ens ha deixat a entendre que prefereix dirigir Verdi i tot el verisme que no pas les grans obres del belcanto italià. La producció de Damiano Michieletto deixa molt que desitjar. No resulta convincent però te la sort de què no molesta i passa desapercebuda. Un detall, però, sé que va ser molt ridícul: el moviment del cor en l’escena de la boda de Lucia va resultar grotesc i gens adequat. En definitiva, tenim un nou rol per en Flórez que tot i que puguem pensar que li va gran, ell se l’ha fet a mida. Si volen elegància ell en sap i molt.

 

______________

Lucia de Lammermoor / Òpera de Gaetano Donizetti / Gran Teatre del Liceu (4 de desembre del 2015) / Orquestra i Cor del Gran Teatre del liceu / Director musical: Marco Armiliato / Intèrprets: Elena Mosuc, Juan Diego Flórez, Marco Caria, Simón Orfila,  Albert Casals, Jorge Rodríguez Norton i Sandra Ferrández / Direcció d’escena: Damiano Michieletto / Direcció del cor: Conxita Garcia / www.liceubarcelona.cat

Categories
CLÀSSICAESCENAÒpera
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES