‘Nosaltres’, la distopia de Ievgueni Zamiatin

Males Herbes publica en català l'obra més coneguda de l'autor rus, contrari a la revolució socialista

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

L’obra més coneguda de Ievgueni Zamiatin ha estat traduïda per Miquel Cabal Guarro al català gràcies a l’esperit valent i innovador de l’editorial Males Herbes. La  història, complexa i plena de referents culturals, se situa en un futur on la individualitat s’ha diluït en el conjunt i d’aquí ve el títol del llibre. Les cases són de vidre i el control sobre la gent és absolut, es viu aparentment feliç en una immensa presó que també s’estén al món interior de la gent, controlant les mentalitats. L’eficiència s’aplica a la producció, la gent vesteix de forma uniforme, els seus noms es limiten a combinacions de números i lletres. El capteniment dels habitants d’aquest estat és basa en la raó i la lògica i s’utilitzen les matemàtiques com arma de control.

En aquest context un enginyer, implicat en la construcció d’una nau destinada a conquerir altres indrets situats a l’espai, començarà a patir una certa inquietud enfront de sentiments que tem no poder controlar. Les relacions sexuals estan programades i, a més de la funció panòptica de l’urbanisme que se’ns descriu, hi ha uns vigilants personals que el protagonista compara en algun moment amb els àngels de la guarda de les antigues mitologies religioses. Fascinat per una estranya dona que trenca les normes, el protagonista sent per ella atracció i repulsió a la vegada, i amb matisos, ens evoca amb aquesta relació el tòpic de la dona fatal, redemptora i perillosa al mateix temps.

Fora dels límits d’aquest estat  hi ha un món exterior amb el qual aquesta dona i una organització a la qual pertany es relacionen. El protagonista acabarà per sotmetre’s a una intervenció quirúrgica destinada a acabar amb les seves fantasies i dubtes i que el portarà a denunciar la possible rebel·lió del grup al qual pertany la seva amant. Malgrat els inicis de rebel·lió sembla que tot resta controlat, de moment. Nosaltres té, doncs, grans paral·lelismes amb llibres de ciència ficció futuristes, distòpies que ens situen en móns del demà absolutament controlats, com ara 1984, d’Orwell o el Món feliç de Huxley. És evident que Orwell coneixia aquest llibre i s’hi va inspirar però en cap cas es tracta d’una còpia encara que hi hagi moltes coincidències. També el món literari de finals del XIX i principis del XX va tractar en moltes ocasions el tema de la dona adúltera i la distància entre Bovary, Karenina i la Regenta és evident.

A Nosaltres hi trobem molts detalls que poden passar desapercebut als lectors del present, les matemàtiques que reflecteix el llibre estan carregades de simbologia i alguns nombres tenen  referències concretes relacionades amb l’experiència i el context cultural de l’autor. Hi ha un pes evident de la religió i els seus mites.  En el passat d’aquest món terrible hi ha el pes d’una guerra gairebé total, llarga i que tan sols ha deixat a l’exterior petites mostres de salvatgisme primitiu. El pas del temps fa que Nosaltres ens evidenciï com les pors literàries d’aquest autor i d’altres en crear móns del futur terribles tenien una certa part de lucidesa. Els homes i les dones són manats de forma totalitària i controlada des del poder, un poder tan impersonal com aquells a qui dirigeix i que funcionen com els engranatges d’una immensa maquinària.

Zamiatin va nèixer el 1884 i va morir exiliat a París, el 1937. Va participar en la Revolució i va ser empresonat en diferents ocasions, es va haver d’exiliar ja un parell de vegades, durant la seva joventut. Era enginyer naval i al principi escrivia per diversió, la seva professió es fa evident en el llibre i és també la del protagonista. Va acabar Nosaltres el 1921 però el llibre no es va publicar fins el 1924, al Regne Unit i en una versió incompleta i sense títol. Zamiatin, decebut amb els resultats de la Revolució va començar a tenir molts problemes amb les autoritats i amb els qui manegaven el món intel·lectual, fins al punt de témer per la seva vida i va acabar per dirigir al mateix Stalin una carta sol·licitant que li permetessin anar a l’estranger amb la seva dona, document que s’inclou en aquesta  edició del llibre. Va tenir sort i va poder marxar. Tot i que a París va treballar fins i tot en el camp del cinema va morir en la pobresa. Durant les darreres dècades s’ha recuperat en part la seva literatura a casa nostra i s’ha tornat a publicar a Rússia on durant dècades va esdevenir un escriptor maleït i silenciat.

Zamiatin i, en concret, Nosaltres, ha influït sobre molts autors posteriors a més dels citats Orwell i Huxley. Els totalitarismes de diferent signe però coincidents en les formes, intencions i procediments, estaven en alça en els anys de la seva maduresa i la somniada revolució alliberadora aviat va manifestar les seves perversions i limitacions, lligades al control de la vida quotidiana i l’expressió artística i cultural, aspecte en el qual les dictadures de signe diferent acaben per coincidir. No és estrany que les antigues utopies que ens mostraven móns fraternals i ideals acabessin per transformar-se en tot el contrari a través de la literatura compromesa i amb inquietud política a al voltant d’un possible i perillós futur.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...