El realisme màgic de Jeanette Winterson

Lumen publica 'El mundo y otros lugares' de l'autora britànica amb traducció d'Alejandro Palomas
El mundo y otros lugares Jeanette Winterson

 

Nur Costa. Barcelona / @nurcosta

El mundo y otros lugares és el tercer llibre que em llegeixo de la britànica Jeanette Winterson, tots al llarg d’aquest any, però és el primer que llegeixo traduït. La vaig descobrir amb la seva autobiografia, ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, editada aquí per Lumen i traduïda al castellà per Álvaro Abella. Mentre busco aquesta informació, em fixo que el traductor d’El mundo y otros lugares (Lumen) no és el mateix, sinó que aquesta vegada se n’ha encarregat Alejandro Palomas, que a banda de traductor és escriptor. El segon que em vaig llegir, Espejismos (Lumen) va ser traduït per Horacio González i Margarita Cavandoli, és a dir, també diferent als altres dos. Al ser la primera vegada que llegia una obra de l’autora traduïda, tenia por de que la seva veu es perdés. Però haig de dir que la feina d’Alejandro Palomas és excel·lent. Quan llegeixes qualsevol història de la Jeanette WInterson captes immediatament les seves paraules, el seu món i la seva angoixa.

La Jeanette és de Manchester, Gran Bretanya, filla adoptiva d’una parella d’escassos recursos econòmics. La seva mare adoptiva era molt religiosa. I una de les coses que li prohibia era la lectura. De petita, llegia molts llibres (la majoria entraven a la llista de prohibits de la seva mare) i els amagava sota el llit. Als 16 anys va marxar de casa per estudiar a Oxford. I actualment ha publicat més de 15 llibres entre els gèneres de ficció, no-ficció, còmics i literatura infantil. La prosa de Winterson és poètica. Tots els relats estan tenyits d’escenes oníriques i esbojarrades. És a dir, de realisme màgic. Sense esquemes i en ocasions, perillosos.

La seva prosa és íntima. Tots els aspectes salvatges de la seva vida els descriu als relats. Jo mateixa trobo dificultats a l’hora de descriure’n les històries. No sé ben bé com he sigut capaç de desxifrar el seu llenguatge (en el cas que l’hagi desxifrat). Hom pot entendre les seves paraules… però no pot traspassar-les als demés.El mundo y otros lugares té un component autobiogràfic. Al llegir-me ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, he pogut veure similituds entre els contes i la seva vida: l’obsessió pel pecat, els simbolismes religiosos que apareixen freqüentment en els relats, la insinuació o, directament, la falta d’insinuació dels personatges lèsbics. És un crit al seu món íntim.

En resum, aquest llibre, com la resta dels que he llegit fins ara, és humorístic, excèntric, màgic i audaç. El mundo y otros lugares pot ser un bon llibre per a introduir-se en el realisme màgic de Jeanette Winterson. Una oportunitat perfecta per veure com escriu l’autora i com (des)estructura les seves narracions (aquest volum conté disset). Crec que la pròxima vegada que hagi de llegir a Winterson, no li faré un lleig a la traducció en castellà.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES