El Mag Lari omple de màgia i humor el Teatre Condal

'Ozom' és el seu darrer espectacle, en el que quatre personatges mostren la millor versió de si mateixos

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Desembre és un bon més per a la màgia. És habitual que, aprofitant l’atmosfera nadalenca, la temporada de regals (i il·lusions) i els dies de festa que tenen els més petits, es disparin les propostes literàries, cinematogràfiques i escèniques relacionades amb l’univers dels mags i els seus encanteris. S’ha de dir, però, que encara que els menuts de la casa siguin el públic més objectiu, els adults ens sentim la mar de còmodes acompanyant-los. Un dels personatges que més està calant darrerament en aquest tipus de públic que ara se’n diu “familiar” és el Mag Lari, qui no ha volgut perdre l’oportunitat de presentar un nou espectacle de màgia que estarà al Teatre Condal de Barcelona, de moment, fins el 21 de febrer de 2016.

Amb el títol d’Ozom, el Mag Lari convida a l’escenari a quatre personatges, també mags, perquè l’ajudin en el seu espectacle d’il·lusionisme i joc de mans. Tots quatre són excèntrics, però cadascun imposa el seu caràcter. El primer d’ells és un esperpèntic homenot de Las Vegas, vestit amb coloraines i lluint una melena rosa, que arriba amb la seva dona embarassada a ritme de Boney M. El segon és un mossèn una mica particular acompanyat d’una monja encara més particular. El tercer és un senyor gran, Cirici Pasqual, que proposa el seu famós número de la rosa, un homenatge a la seva dona i al moment en el que la va conèixer. Finalment, el més estrafolari de tots és un tipus al més pur estil Mario Vaquerizo, però amb un aire dur i una mica diabòlic.

Les propostes d’aquests quatre personatges inclouen números clàssics i molt coneguts com aquell en el que algú es fica en una caixa i el tallen per la meitat o bé li claven espases sense rebre’n cap ferida, però també altres que l’espectador segurament no coneixerà. Entre ells, jocs de mans i il·lusionisme que se’ns presenten ben embolcallats de música (Raphael, ABBA, Boney M…), ball (dos ballarins que fan una feina magnífica) i molts acudits (alguns només aptes per a adults tot i que no amenacen la innocència dels nens). A Ozom hi ha espai per riure, sorprendre’s, divertir-se i, fins i tot, entendrir-se (culpa això últim de l’entranyable vellet Cirici Pasqual!).

Després de l’espectacle Splenda, que va atreure més de 105.000 espectadors, el Mag Lari torna amb un muntatge que va més enllà de la màgia i que vol aprofitar al màxim les possibilitats escèniques del Teatre Condal. I un consell: si aneu a veure Ozom, millor que us poseu ben guapos, no sigui que les circumstàncies us portin a ser voluntaris i acabeu sobre l’escenari. Ah, i si sou tímids, feu-vos els despistats, que l’humor del Mag Lari és d’allò més incisiu i punyetero. Sigui com sigui, teniu al vostre abast, grans i petits, una proposta plena de màgia!

 
___________

Ozom / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Un espectacle del Mag Lari / Direcció: Josep Maria Lari i David Pintó / Creació: Josep Maria Lari i Miquel Setó / 90 minuts / Fins el 21 de febrer / 33 euros / www.teatrecondal.cat

Categories
ESCENAEspectaclesINFANTIL I JUVENIL
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Un ‘Rigoletto’ amb repartiment de luxe al Liceu

      Antoni Garcés. Barcelona Rigoletto és la setzena òpera de Verdi i la primera de la “trilogia popular” i és en aquesta trilogia on trobem un punt d’inflexió a...
  • Motius per oblidar

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal A l’Eixample Teatre s’ha estrenat Invisible, un musical que vol tractar temes com la memòria, els records i la identitat des d’un vessant...
  • Algunes superheroïnes no porten capa

      Patricia Tena. Barcelona Darrerament s’han publicat alguns llibres dedicats a donar a conèixer al públic infantil i juvenil la vida de dones extraordinàries. Col·leccions com “Miranda” (Edelvives), “Pequeña...
  • Una comèdia musical sobre homes i dones

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Homes, la comèdia musical té les seves arrels en l’obra que Sergi Belbel, a petició de la companyia “T de Teatre”, va endegar...