Una història d’amor i llibres en un paisatge idílic

'La llibreria ambulant' és la primera novel·la de Christopher Morley (1890-1957), tot un clàssic als Estats Units

llibreriaambulant

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Aquest llibre, publicat originalment el 1917 amb el títol Parnassus on wheels és el primer publicat per l’escriptor nord-americà Christopher Morley (1890-1957), assagista, periodista, autor dramàtic, poeta i narrador, encara poc conegut entre nosaltres. El llibre és tot un clàssic al seu país però aquí hem trigat molt de temps en poder-lo conèixer malgrat que ja ha assolit un cert èxit, amb reedicions i un bon nombre de ressenyes. Està ambientat a la Nova Anglaterra rural de finals del segle XIX, un món tranquil aleshores, que l’autor ens mostra com a fraternal i pacífic, amb alguna inquietant presència de gent vagarosa la qual, però, mai no representa un gran perill per a la convivència.

El llibre està narrat en primera persona, l’explica una dona que havia estat institutriu abans de compartir una casa de pagès amb el seu germà, el qual ha esdevingut lletraferit de forma sobtada i ha deixat de banda la feina quotidiana. En absència d’aquest germà passa pel lloc un personatge singular que podria ser un antecedent paradoxal i menys glamurós del fotògraf dels Ponts de Madison. Es tracta d’un home que mena un estany vehicle ambulant, una llibreria de segona mà ben assortida, un amant dels llibres i de les seves virtuts i que vol vendre la singular llibreria per fer-se sedentari i dedicar-se també a escriure.

La dama li compra el carro, abandona casa seva i es decideix a fer de venedora de llibres ambulant. La novel·la té poca acció i crec que no traeixo els possibles lectors si explico que els personatges principals, ja grandets per l’època, poc afavorits físicament i concos tots dos, s’enamoren com uns jovenets. L’important de tot plegat no és tant aquesta història sinó més aviat la descripció d’un món rural tardorenc, amarat d’una plàcida bellesa que de vegades la feina no deixa copsar a fons i els diàlegs entre els dos personatges, farcits de reflexions filosòfiques diverses, a més a més de les moltes lloances sobre les virtuts de la lectura.

Aquella Amèrica ja ha deixat enrere la guerra civil i es troba en un moment dolç de creixement econòmic. El món que reflecteix el llibre és la cara amable de la pagesia, petit poblets i petites propietats amb gent acollidora i religiosa a la qual tot el que els han arribat a vendre fins aleshores han estat llibres amb avorrides oracions fúnebres. El llibreter de la història és molt més que un llibreter, és una mena d’animador cultural. La dona, tot i admetre les possibilitats i valors de la lectura, viu en un món molt més real, el de la llar i la cuina i les necessitats quotidianes. En el fons conformen una mena de parella amb certs referents a la relació del Quixot amb Sanxo.

El llibre es pot interpretar, en el present, com un homenatge als llibres, amb un rerefons nostàlgic, però cal comptar amb què la lectura era en aquells anys l’única possibilitat d’oci a l’abast. És interessant revisar la literatura que es menciona en la història, alguns autors ens són molt coneguts, d’altres no tant o gens. El llibreter no pontifica sobre qualitats, cada persona pot trobar el seu llibre i tot són gustos.

La llibreria ambulant (Viena/Periférica) és una novel·la encisadora, amb una màgia especial, tot i que hi passi poca cosa i ens retorna a una literatura amable i intel·ligent, per a tots els públics i per a totes les ocasió que forma part de la millor tradició literària anglosaxona. No és gens estrany el seu èxit perllongat en el temps i que hagi connectat amb la gent del segle XXI. Avui el llibre s’ha convertit en un objecte de consum més i les llibreries passen per moments difícils, la literatura s’ha de reinventar d’alguna manera.

Morley va recuperar els seus personatges, situant-los ja en un mitjà urbà i en un panorama més inquietant, el de la Primera Guerra Mundial, a La llibreria encantada, quan el cinema ja representa una competència important per a la lectura tradicional. És una novel·la remarcable i distreta però, pel meu gust, no té l’encís ni la frescor de l’anterior. Morley compta fins i tot amb un parc que porta el seu nom a Searingtown Road, en el comptat de Nassau, on es va traslladar, amb estris i mobiliari, el seu propi estudi de treball. Un dels seus llibres de més èxit va ser Kitty Foyle, es va portar al cinema l’any 1940 i Ginger Rogers, la protagonista, va guanyar l’Óscar d’aquell any amb aquest paper. La pel·lícula aquí, per aquesta mania de canviar els títols original de llibres i films, es va dir Espejismo de amor. Estaria bé que el recent èxit del  primer llibre de Morley a casa nostra s’incrementés amb una certa curiositat per tota la seva obra i aquesta, al menys en part, la poguéssim tenir a l’abast i en bones traduccions.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...