Proves i incerteses

'El libro de las pruebas' és una bona manera d'entrar en la literatura de John Banville
Fotografia de Douglas Banville

el libro de las pruebasJúlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El 2014 Alfaguara va reeditar El libro de las pruebas, de John Banville. Hi ha una edició d’Anagrama anterior, de l’any 2000 i fins i tot una altra en català, amb una molt bona traducció de Dolors Udina, de 1992, amb el títol, més fidel a l’original d’El llibre de l’evidència. El prestigi d’aquest autor no para de créixer, encara més des que va iniciar un nou camí en el gènere de la novel·la negra, amb el pseudònim de Benjamin Black.

El libro de las pruebas es considera, en general, una bona introducció a aquest autor avui imprescindible, d’aquests que fa que lamentis no ser capaç de llegir en la seva llengua original. Les seves novel·les negres són una altra cosa, encara que mantenen un nivell molt alt fins i tot al marge de la trama, situada en general a la Irlanda dels cinquanta, amb aquest pes del catolicisme conservador i hipòcrita, tan semblant al que patim al nostre país.

A El libro de las pruebas Banville ens enfronta amb un d’aquests estranys personatges seus, odiosos i atractius, un home gairebé amoral capaç de cometre un crim sense cap motiu, com el protagonista de L’étranger de Camus, amb el qual té certs punts en comú tot i que també enormes diferències. La prosa de Banville pot resultar en ocasions lenta i fins i tot irritant però al mateix temps ens atrau perquè percebem en ella aquesta elaboració artesanal conreada pels bons professionals de la literatura.

Més enllà de gustos personals, l’obra de l’escriptor mereix una atenció especial ja que ens enfrontem a una literatura molt del nostre temps, personal i amb aquest segell que marca un estil propi aconseguit amb treball i constància. Escriure sobre aquest autor no és senzill perquè ja s’ha dit molt sobre ell, ha rebut molts premis, entre els quals el Príncep d’Astúries i la seva fama no fa res més que créixer. Encara que El libro de las pruebas es va publicar l’any 1989, ens acosta ja al nostre present, a aquest segle XXI sense seguretats ni dogmes a través d’un personatge que malgrat la seva falta d’empatia sembla en ocasions humanitzar-se de forma transitòria.

No és un llibre fàcil i potser en un món accelerat aquesta prolixitat de la seva prosa pugui presentar cert grau de dificultat en una època que ha fomentat la lectura-consum. No obstant això, l’esforç val la pena i ens reconcilia amb la literatura de pes, sense concessions excessives al mercat cultural.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES