L’extraordinari món d’un home gris

L’autor francès Jean-Paul Didierlaurent publica 'El lector del tren de las 6.27'

lector del trenLaura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

La primera incursió de Jean-Paul Didierlaurent al gènere de la novel·la ofereix al lector un relat original i amb personalitat pròpia, una història fora del comú creada per personatges, a primera vista, corrents, però excèntrics i increïbles. El lector del tren de les 6.27 (Seix Barral en castellà amb traducció d’Adolfo García Ortega i Columna en català amb traducció de  Mercè Ubach) té com a protagonista a Guylain Vignolles, un jove ja marcat des del seu naixement per un nom particular, objectiu de tota mena de burles i confusions.

Es tracta d’un home gris, pla, atrapat en una vida rutinària que el porta del seu apartament a la fàbrica per bregar amb “la Cosa”, una màquina que destrueix llibres per reciclar-los. Compartint la seva vida amb un peix i turmentat per aquesta feina, el seu raig de llum i alleugeriment el representen les pàgines que salva de la gola de la Cosa per llegir-les cada matí en el seu trajecte al tren de les 6.27. Però dins d’aquesta rutina, fins i tot, hi ha espai per al canvi i per aconseguir la felicitat. Fets causals com trobar-se un pendrive extraviat per algun viatger o acceptar la proposta de dues àvies començaran a pintar la vida de Guylain Vignolles.

Al costat d’ell circulen personatges igualment peculiars i tocats d’aquest color gris: un vigilant que només parla emprant versos alexandrins, Giuseppe, que des que la Cosa li va prendre les seves cames no ha cessat de buscar-les; o Julie, tancada en la seva tènue vida entre 14.717 rajoles. Aquí podríem incloure també la màquina d’esbocinar llibres que tant horroritza al protagonista i que l’escriptor descriu de forma tan precisa que aconsegueix dotar de vida pròpia.

L’escenari acompanya a la perfecció la història i els protagonistes. Personatges que es perden entre la multitud, que passen desapercebuts en la massa de població d’una gran ciutat com París. Paisatges urbans: centres comercials, trens, fàbriques… contribueixen a incrementar aquest fals gris que tenyeix els protagonistes. Amb ells Didierlaurent elabora una història senzilla, sense artificis ni pretensions. Un text que versa sobre la vida diària, sobre la rutina i la normalitat i, sobretot, sobre com aquestes també amaguen canvis de sentit i girs per obrir la porta a l’esperança i la felicitat. L’autor ens explica el sentit més pur i ple de l’amistat -reflectit per exemple en la forma en què Guylain s’implica en la particular missió de Giuseppe-, així com de l’amor.

La història està narrada en tercera persona, però Didierlaurent inclou parts d’altres relats, ja sigui de la mà de les lectures rescatades de Guylain o del relat en primera persona d’un dels personatges, fent la lectura més dinàmica i entretinguda. El lector del tren de les 6.27 està teixit d’aquesta manera amb diferents petites històries que s’embasten sense descuidar cap fil per donar forma a la novel·la.

Amb la seva primera obra, l’autor francès demostra la seva bona mà amb una narració senzilla, directa i sense adorns. Una forma d’escriure que s’adapta a la història i al que transmet: la quotidianitat. Tots aquests elements fan d’El lector del tren de les 6.27 una novel·la vestida de senzillesa que tanca una història extraordinària.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES